Boat Trip and others....

Hola!!!!

Com sempre, jo segueixo amb la meva muntanya russa, i desprès de passar-me quasi un mes sense cotxe, la meva vida aquí va seguint volant, sento que els mesos passen com si res, penso en els dies abans de marxar, les despedides, els moments de nervis.... i els sento com si fossin ahir....
Desprès de pensar i pensar en si allargar la meva estada o no... finalment ja puc dir que torno a casa!
Així que el compte enrere ja ha començat, i ara ja només toca començar a planejar els viatges abans de tornar a casa.... llarga llista de coses a fer, llocs on anar.....
I una gran barreja de sentiments.... unes ganes increibles de tornar a la vida normal, tornar a veure a tothom, els cafès amb les amigues, el poder anar caminant a tot arreu, el trobar-te sempre algú o altre pel carrer, conduir el meu senzill cotxe, dormir al meu minúscul llit, enfadar-me amb els pares, els dissabtes al cau..... No se, els petits detalls de la vida quotidiana, que mai pensava que podria trobar a faltar.....
Però per altra banda.... deixar enrere un any com aquest.... Nova York, els paisatges, els animalets i les flors, les amigues, els petits monstres, la piscina, el Jeep taronja, les mansions, les dones corrent.... jajaja no saber quant tornaré  aquí, i saber que quan torna ja res tornarà a ser el mateix.... em fa estar una miqueta tristeta..... però se que algun dia tornaré, i que ara em toca seguir amb "la meva vida real"....!!!


En resum, que a finals de novembre ja tornaré a voltar per Mollerussa, sent una Nini més!!!! :)




I ja prou de reflexions, va, us explicaré la meva setmana passada, que va ser d'allò més interessant!


Els dimarts, de bon matí, vam agafar el barco (si, la meva família te un barco) i ens en vam anar cap a Nova York.... Vam sortir del mini port on el tenen aparcat i vam anar seguint la costa avall cap a la ciutat....

El port...

Impressionant.
Desprès d'estar uns 20 minuts al barco, al fons es començava a dibuixar la silueta de Nova York.... Tots els edificis minúsculs a l'horitzó.... Super maco!!!

No es veu molt bé, però els edificis del fons son Nova York

A mesura que ens anàvem apropant, els edificis s'anaven fent grans i grans.... i quant vam arribar a la ciutat allò ja va ser espectacular....
El primer que vam trobar va ser l'Upper East Side de Manhattan.... Tots aquells edificis impressionants, i un munt de gent corrent i passejant pel costat del mar....

Upper East Side

Poc a poc vam anar avançant fins arribar a veure el Empire Estate Building, el Chrysler Building.... tots els edificis coneguts, just al nostre costat, unes vistes impressionants.....!!!!

Manhattan

Vam anar baixat i ens vam trobar amb el World Trade Center, els edificis que estan construint.... tot espectacular....

World trade center i els nous edificis en construcció

Dos minuts desprès, vam aparcar el barco, just allí, al mig de Manhattan....

Vam anar caminant cap al centre de World Trade Center, on el meu host dad va anar a treballar, i nosaltres ens vam dirigir cap al 9/11 Memorial.....
No tinc paraules per expressar lo emotiu que va ser estar allà dins amb la meva Host Family......

Piscina on eren els fonaments d'una de les torres

La meva Host mum em va explicar que aquell dia el van viure molt emotiu.... El meu Host dad, just en el moment que el primer avió es va estrellar amb la primera torre, estava parlant per telèfon amb un amic, que estava treballant allí........ no sabien ben bé que estava passant, però sabien que algo no anava bé... ( el meu host dad treballa a un parell de carrers més amunt del lloc en concret).
Mai van arribar a trobar al amic....

Al voltant de les piscines hi ha els noms de tota la gent que va morir en l'atentat

Vam trobar el nom d'aquest noi, em van estar explicant històries sobre aquell dia, sobre gent que ells coneixíen....

Dos de les meves nenes

Una de les torres....

He de remarcar, que aquí on visc, a Connecticut, moltissima gent de la que viu aquí treballa a la zona de Wall Street, així que moltissimes famílies es van veure afectades aquell 11 de setembre....
Amics de la meva host family, pares de gent de la meva edat.... molta, molta gent de la que estic envoltada...

Així que si, va ser molt molt molt impactant, està allà, i viure, com un fet que jo vaig viure mil anys enrere, sentada al menjador de casa meva, com si passés en una pel·lícula, tan tan llunyà, en aquell moment estès tan tan a prop....



Desprès vam anar a veure al meu Host dad a la feina, que també va ser d'allò més interessant.... Just dos edificis més amunt que l'edifici del American Stock Exchange i del Federal Hall.

American Stock Exchange

Federal hall

De tornada ens vam entretindre més mirant el paisatge de la costa de Connecticut............... WAW.
Si us avorriu, podeu buscar: Greenwich, CT. USA, al google maps, i mirar les cases que estan a la costa...... i entendreu perquè dic waw......... estic rodejada de mansions aquí, la meva casa es inmensa..... però allò..... allò ja és massa....!!!!!!!! casa inmenses amb jardins verds i gegants, amb escaletes plenes de flors que donen a la platja privada amb el barco esperant a l'aigua................. waw
I per rematar-ho, les illetes privades pel camí.......

Us recomado que mireu el Google Maps... jajaja  (o que em feu una visita!!! encara tinc 4 mesets...!!!)








canviant ja de tema, el passat dimecres va ser 4th of July, una de les festes més patriòtiques de USA.... La gent vestida de Blau, vermell i blanc per tot arreu, els supermercats.... ja us els podeu imaginar, banderes fins hi tot al Gel de Bany...........!
Doncs jo, com a bona patriòta, i treballant com una pringada, me'n vaig anar a una festa d'uns veïns!
sense desperdici.... Una banda de senyors d'uns 60 anys tocant música country, una barra amb una senyora servint còctels, vins i llimonades, una barra de càtering plena de mexicans servint aletes de pollastre, panís, costelles a la barbacoa, amanides, i tota mena de menjar típic americà.....
La casa, no cal dir, una mansió amb piscina, pistes de tennis, una caseta de la piscina més gran que dos vegades casa meva, una casa d'invitats, un playground pels nens........
Doncs va ser d'allò més entretingut... les senyores borratxetes criticant-se entre elles, els homes bevent sense parar i els nens al seu rotllo, que per això estava jo allà...!!! jajaja






Doncs bé, per avui ja n'hi ha prou va, que últimament no escric gaire i avui us he saturat!!!!!



Que tingueu una bona setmana!!!!! :)

Una abraçada!!



Núria.

Patapum

Desprès de tant i tant i tant temps sense actualitzar, em fa inclús vergonya....

Perdoneu.

Suposo que era la falta de ganes d'escriure sobre coses que crec que potser no interessen.... 

Doncs bé, per no perdre la costum, sé que us agrada molt això, avui us explicaré la meva última experiència aquí..... Com ja sabeu, jo, que tinc molta sort normalment, que no soc gens patosa, i que tinc sempre molta sort amb els cotxes....

Ja l'he liat un altre cop. I aquest cop, a lo gran.

Divendres al matí va ser la graduació a la guarderia, de la petita de la casa, un acte super important, on la nena de 7 anys es moria de ganes d'anar (o de perdre's classe, penseu el que vulgueu). Total, que desprès de plorar i plorar, em vaig oferir per portar-la al col·legi desprès de la graduació, encara que fos durant el meu matí lliure..... (es que mira que sóc bona persona......!)

Vaig anar a buscar la nena, la vaig portar al cole, la vaig deixar a l'oficina de l'escola, i me'n vaig anar....

I PATAPUUUUM...........

Només sortir de l'escola, un carrer més amunt, em vaig menjar un cotxe..... Va ser un cop bastant gros, l'altre cotxe (una Pick up Truck gegant) va donar una volta de campana i es va quedar del revés....

Jo només vaig desplaçar una mica.... (Visca els Jeeps, més forts que les camionetes gegants jejeje)

Doncs bé, jo em vaig quedar uns segons sense creure'm el que acabava de passar, i quan vaig reaccionar i vaig veure la camioneta del revés, el primer que vaig pensar és que havia matat a algú.... 

Per miracles de la vida, el noi va sortir del cotxe sense problemes, perquè a sobre, el tio no portava cinturó!!!!!!!

4 cotxes de policia, 2 ambulàncies i 2 cotxes de bombers..... i jo allà al mig, flipant..... 

Vaig trucar a la meva host mum, que estava començant a preparar la festa de cumpleanys de la petita (la festa començava a les 4, i eren la 1 i mija......) (si cla, a veure, amb lo gafe que soc, això no podia passar un dia normal...)

La policia fent fotos, mesurant cada centímetre del terra, preguntant mil coses, mil papers, els de la grua recollint els trossos de Jeep que hi havien per tot arreu..... 

La dona de l'ambulància em va preguntar unes mil vegades si alguna cosa em feia mal, i desprès d'insistir unes 10 vegades amb que no volia anar a l'hospital em va fer firmar un paper dient que no volia anar a l'hospital.... (jo només tenia al cap que la pobra nena em mataria per espatllar-li la festa... jajaja)

Impressionant el moment en que la grua va girar el cotxe, i veure com havia quedat fet papilla.......

Tot s'ha de dir, la policia va ser en tot moment super super super amable, super agradables.... i els bombers i la gent del carrer (un pobre home, d'uns 90 anys, va sortir de la seva casa, just allà i em va dir si volia entrar a casa seva a prendre un té mentre la policia feia els papers.....

Total, la policia em va donar dos multes, una d'elles injusta.....

Desprès d'això, a una hora i mija de que 15 nenes de 4 i 5 anys vinguessin a casa per fer una festa de cumpleanys, de temàtica "fake sleep over".... és a dir, una festa de pijames......

S'havien de fer els sandwiches, anar a recollir els globus i el pastís, fer pinxos de fruita, palometes i mil coses més.....

Doncs va ser arribar a casa, i au, a fer sandwiches amb forma de cor, rebre a les nenes i les mares amb un somriure..........

Un panorama......

Però podria haver sigut pitjor!!!!

Ara ve la segona part de l'assumpte..... he declarat que no soc culpable de la multa, i ara he d'anar a la Court...... Una espècie de judici.... a demostrar que es injusta..... jajajaja maremeva..... 

Com a les pelis, una sala, amb un home amb un martell, jo plantada davant, declarant que soc innocent....... 

quins marrons amb els que em fico.......

I res, ara sense el meu super Jeep taronja descapotable per una temporada..... enclaustrada a casa, al mig del bosc......

Per sort és estiu, fa un sol i una calor que maten, i la piscina de casa és una passada...... així que res, a torrar-nos al sol.........!!!!

Pel que fa a la resta, tot segueix igual..... El temps vola!!!!!

Ja us explicaré les novetats.....!

Bé, en tot això, no us preocupeu, estic bé, no m'he fet mal de res i tot és quedarà en una anècdota més

a les aventures sobre "la gafe de la Núria"........

=)

Núria.

A little piece of paradise......

Ja torno a ser aquí, desprès d'un trilió de dies....

Ho sé, soc un desastre!!! La veritat és que em passo el dia pensant, això ho he de ficar al blog, inclús tinc un arxiu al mòbil on vaig escrivint detalls que vull explicar... però els dies tenen massa poques hores....!!!!!

Ja recuperada de les duuuures vacances, ara estava mirant les fotos i dic, "Va! anem a mirar si puc fer una miqueteta d'enveja a algú....." i aquí va.....

Harbour Island, Bahames:

Vaig tornar el diumenge a la nit, de unes vacancetes amb la meva Host Family... concretament 9 dies.

Abans de marxar estava horroritzada, feia les maletes respirant fons, intentant no imaginar-me la tortura que podia arribar a ser, anar a una illa de 2 km x 4 km, amb els 4 nens, sense més diversió que un llibre, el mar, i a sobre a treballar.

Per arribar allí vam agafar dos avions, el primer vol des de Nova York a Miami, i el segon, Miami a Bahamas. 

El segon avió era de 16 places. 8 files de llargada, una avioneta diminuta, més semblant a un minibus que res.... i amb la gran sort que el cel estava ben negre i vam tenir turbulències....!

Al arribar a la primera illa de Bahamas, tot i la pluja (si, plou 4 cops a l'any i aquell dia plovia...) em vaig quedar parada.... el color de l'aigua és impactant.... de fet, si busqueu Bahamas al google maps es veu molt clar, és l'únic lloc al món on l'aigua del mar és d'aquell color.

Jo encara no sabia que pensar.... si amargar-me perquè a sobre que m'esperaven aquells llargs dies plovia... o al·lucinar amb el que estava veient....

Vaig decidir ser positiva i vaig encertar... a partir d'aquell moment tot va començar a anar rodat.....

La casa on ens vam estar era una passada, la illa una cucada, la gent de la illa molt agradable, les platges impressionants, el menjar increïble.....

El millor de tot es que no vaig treballar gens... em vaig passar els dies prenent el sol a la platja, a la piscina... tot el que feia ho feia amb la host mum, cosa que ha fet que la nostra relació ara sigui molt propera, inclús a vegades la veig com una Jo amb 20 anys més..... 

Només em vaig quedar un parell o tres de vegades sola amb els nens, i la feina consistia en mirar com es banyaven a la platja mentre jo prenia el sol, o un dia els pares se'n van anar de sopar romàntic.....

L'altra part bona és que vaig conèixer gent jove i vaig poder sortir un parell de dies a la nit, vaig conèixer una altra part de la illa que amb la host family no hauria conegut, i va ser divertit.....

Res, que una imatge val més que mil paraules... així que us deixo amb algunes fotos que resumeixen tot.....



Pròximament.... les meves aventures com a mare soltera...... Sí, estic sola amb els 4 nens, la mare es de vacances..... jajaja




Núria.

Les vistes des de la meva habitació...

La "caseta"

El meu racó de lectura.... =)

La platja.... =)

Estic enamorada del blau del mar......

Més blau del mar des del barco.....

bar/cafeteria/convinience store

Totes les cases estan pintades de colors, super mones jajaja

Típics carrers de la illa

Yes, they are weird...

Encara que des de fora, la cultura americana i la nostra, semblin ser pràcticament iguals, des de dins hi ha moltes coses que fan que estar aquí sigui totalment diferent....

Diferències a la vida quotidiana a USA (el que JO estic vivint, cada casa és un món) :

• Ja ho he dit molts cops, però els àpats aquí canvien totalment. 
• L'esmorzar és important, pamcakes, bakon, waffles, ous ferrats, ous durs.....
• El dinar, és el menys important. Un sanwich mentre estem passejant per la cuina, una amanida ràpida abans no vinguin els nens, un wrap mentre me'n vaig de l'oficina a la reunió.... aquesta és la mentalitat de la gent d'aqui. El dinar consisteix en menjar ràpid i seguir amb el dia. La gent no s'asseu a taula. Potser per això, aquí al migdia està tot obert, algun cop ho he comentat, que al meu poble les botigues tanquen a l'hora de dinar i ho veuen d'allò més estrany!!!
• El sopar ja és més semblant a el que seria un sopar nostre normal, però a les 6 de la tarda.....

• Els hàbits a taula són pèssims, jo pensava que era a la meva família, però parlant amb gent he vist que és general. El sopar es l'únic àpat que fan asseguts a taula (només els nens, els pares sopen separats més tard) i és per gravar-ho amb video.... El nen gran jugant amb l'Ipad, la petita amb una nina, la del mig tirant-se rots i la gran amb els peus a la taula... Imagineu-vos això!!! Doncs la primera setmana jo desesperada, tu no juguis amb això, tu no facis marranades, com se t'acudeix posar els peus a la taula??.... bla bla bla.... i la mare plantada sense dir res!!!!! Doncs un dia desesperada li vaig dir a la mare, però això no pot ser!!! Que es passen el sopar jugant!!! I la seva contesta va ser, no pateixis, t'entenc perquè jo soc de Anglaterra i a Europa les costums son diferents, però no pateixis, no passa res si juguen a taula.......   aaaaaaaaa.... molt bé.....!!

• Una altra cosa que ja m'he començat a acostumar però que al principi era estrany, és les propines als restaurants. A qualsevol restaurant on vagis (Mc Donalls, Burger Kings, etc... no conten, només als que els cambrers t'atenen a taula), desprès de pagar has de deixar una propina, el mínim sol ser 1$ per cada 10$ que gastes. Si pagues en efectiu, deixes la propina sobre la taula abans de marxar, i si pagues amb targeta, al tíquet de pagar has d'escriure quant vols afegir de propina.

• El sabó i els desodorants:
• Una cosa que no havia vist mai abans de venir aquí, és els sabons de dutxa pel cos en forma de pastilla de sabó, com els de mans. Doncs aquí el 80% de la gent, utilitza les pastilles de sabó a la dutxa. Als supermercats també venen gel de bany, però el més normal son les pastilles. Personalment, no m'agrada, jo segueixo utilitzant la esponja i el gel....
• Amb els desodorants passa més o menys el mateix. Fins ahir no vaig trobar desodorant amb esprai, si si, he tardat 4 mesos per trobar desodorant amb esprai, tots els que venen a les botigues son d'aquests tipo roll-on. (la part graciosa és que el desodorant que em vaig comprar ahir, el primer que he trobat amb esprai, és AXE per a DONES!! jajaja)

• Si vols comprar-te una botella de vi, una cervesa, o qualsevol mena de beguda alcohòlica, el que faríem nosaltres és anar al supermercat, no?? Doncs aquí has d'anar a les botigues de begudes alcohòliques. Son botigues on venen només alcohol i tabac. Aquí els supermercats no poden vendre begudes amb alcohol.

• Tots els sistemes de mesura. Els kilòmetres de distància entre casa meva i qualsevol lloc, els Kilòmetres per hora, que per cert, aqui el màxim que es pot còrrer son uns 100km/h, els Kilograms que m'he engordat, els cm de neu que han caigut aquest hivern, la temperatura, els diners....
  Tot a canviat.... ara ja m'estic acostumant, però imagineu-vos arribar aquí, i coses tan simples com mirar el termòmetre i veure 60ºF, que et diguin que posis el forn a 400º, mirar el límit màxim de velocitat a la carretera i veure 40 milles, que et diguin que han caigut 6 inches de neu, o veure que peses 101 lb..... et fan veure que realment estàs molt molt lluny de casa!!!

• L'edat de conduir canvia depenent de l'Estat.
  Aqui a Connecticut, l'edat mínima per treure't el carnet son 16. Sobta molt el primer cop que veus un nenet conduint un Ferrari.....

Bé, per avui ja n'hi ha prou....!!!!

Escriure aviat que he tingut alguna anècdota graciosa aquests dies..... 

I fotos!!! Moltes fotos dels impressionants paisatges de primavera....!!! :)

Acabeu de tenir bona setmana!!!

Núria.

Spring is here....... and me too :)

Hola!!!

Ho se, perdoneu, porto moltissim temps sense donar senyals de vida...!!! Suposo que és bona senyal....
M'he assegut molts cops davant la pàgina del blog, i he començat a escriure mil vegades.... i al final de tantes coses acumulades que volia explicar, cada vegada em feia més mandra ficar-mi.... així que he decidit deixar estar el que ja tenia començat, treure'm del cap escriure toooooooot el que se m'havia anat acumulant (suposo que tampoc era res de l'altre món), i començar de nou.


El bon temps ja és aquí!!! I això fa que les coses canviïn moltissim!! En lloc de tancar-nos a mirar la tele amb els nens, sortim a jugar a fora, en lloc de tancar-me tot el matí al centre comercial, puc anar a la platja, en lloc de jugar a Barbies, cacem granotes.... jajaja sisi, cacem granotes..... fastigós....

Caçant granotes al jardí de casa.....

caçant granotes al jardí de casa...... II

He decidit deixar de banda New York per un temps.... m'estava acostumant a anar-hi cada setmana i ara estic descobrint que això tampoc està gens malament!!

Dissabte va ser Saint Patrick's Day. Com que aquesta gent no saben viure sense celebrar res, aquest dissabte tocava festa. Vaig viure dos versions de la festa, la versió dels meus nens i la versió "adulta".
La versió infantil és que quan els nens es van despertar, es van trobar la llet i els pancakes d'esmorzar de color verd, perquè el Leprechaun va passar per casa....
Els meus nens personalment no es van vestir de color verd, però és el més típic....
La versió adulta consisteix en anar a un bar, si pot ser Irlandés, i beure cervesa i cervesa i més cervesa, mentre escoltes música irlandesa i vas vestit de verd.
Jo tenia la intenció d'anar a una festa que feien a un bar amb una amiga (la festa començava a les 8 del matí, perquè us en feu a la idea...), però un cop allí sobre les 12 del migdia, resultava que l'entrada era per més de 21, i la meva amiga en té 20, així que vam fer cap a un restaurant Italià, on va ser el cop que més he disfrutat menjant des que sóc aquí....
Així que ja veieu, de Saint Patrick's Day..... poca cosa puc explicar....!!!

El diumenge vaig anar a passar el dia a la platja, i si, ja m'he cremat.... tinc totes les cames vermelles.... sort que la meva família d'aquí son encara més blancs que jo i m'entenen.... (son dels tipics guiris que es banyen amb samarreta a la platja, tenen tota una col·lecció de samarretes per la piscina....)


Ja tenim les vacances d'Spring brake planejades.... ens en anem a Les Bahames..!!! (amb la família....) Més d'una setmana tancada a una illa diminuta amb tota la família... puc tornar-me boja, o simplement tirar-me a l'aigua i venir nedant..... jajaja (l'altre dia o pensava quan era a la platja......). Però mirant la part positiva, me'n vaig a un lloc que mesos enrere ni m'imaginava anar.... :)


Aquí tot segueix igual... les nenes tan bones nenes com sempre, anar treballant, la uni, el sol, les compres, el menjar d'obesos, l'anglès, el "homesick".... i el temps segueix volant... sembla que fos aquí que pujava a l'avió, i ara ja començo a despedir-me d'amigues que he fet aquí i tornen cap a casa......

Espero escriure més sovint a partir d'ara! Us deixo amb unes quantes fotos que tinc per aquí.....





Núria.

Valentine's Day....

Se que ha passat molt temps.... però crec que aquest dia és mereix una entrada..... No per res, per mi va resultar un dia força normal, però vaig fer fotos de totes les cutrades que vaig anar vivint i volia explicar-vos-ho.... 

Abans...:

Tot va començar aproximadament un mes abans.... on totes les botigues estaven plenes de tonteries roses, vermelles i plenes de cors....

Des de ositos, flors (si, un mes abans ja venien flors), bombons, caramels, cupcakes, galetes, joguines......

Una setmana abans o inclús dos, tots els aparadors, totes les botigues, els carrers, les cases.... TOT, estava decorat amb cors, o coses d'aquestes típiques d'aquest dia.... igual que per nadal, que està tot decorat, doncs no exagero, el mateix.

Per no parlar de les maleïdes targetes.... cada nen tenia que fer una targeta de Valentí per cada company de classe.... tenint en compte que jo tinc 4 nens, posant uns 20 alumnes per classe... això son 80 targetes.... doncs si, un parell de setmanes abans els meus nens ja estaven retallant cartolines vermelles en forma de cor, purpurina per tot arreu i pegatines de ositos per tot arreu.... Sort que el que no et donguin fet aquí a USA és que no existeix.... i a un parell dels meus nens, la mare els hi va comprar ja mig fetes, i l'únic que havien de fer era posar el nom.

Durant....:

De bon matí, amb l'esmorzar, els nens van rebre una bossa amb varis regals de sant valentí.... Pelutxes, caramels en forma de cor, bolis rosa, targetes que cantaven "I love You" quan les obres, llibretes, collarets, polseres, galetes, inclús mitjons, calces i calçotets!!! 

Els nens de bon matí estaven més carinyosos que mai, abraçades, petons.....

I desitjant un "happy valentines Day" amb una rialla enorme, els nens se'n van anar cap a l'escola....

A les botigues, pel carrer, tothom desitjava Happy valentines Day, com qui et desitja un Bon Nadal.....

Quan els nens van tornar de l'escola, ho van fer carregats de targetes, i tota mena de xuxeries que els companys de classe havien regalat com a Valentines.... recordeu, 4 nens, 20 companys de classe... doncs 80 tipus diferents de targetes, piruletes, bosses de caramels, patates en forma de cor, polseres.... milions d'invents..... potser dels 80, en vaig trobar uns 4 fets a mà.... imagineu-vos la de diners que es generen només durant aquest dia amb les tonteries dels nens.....!!!!

A la tarda ens vam dedicar a fer Valentines Cupcakes.... Una monada...... jajaja

I per sopar...... Raviolis en forma de cor,, plats rosa en forma de cor i de postres els cupcakes.......

Òbviament aquella nit vaig treballar fins tard... els pares se'n van anar a sopar, i pel que imagino, tots els restaurants devien estar plens a petar....

Hola!!!!
Se que vaig dir que escriuria sobre el dia de sant Valentí però no tinc el cable del mòbil aquí, així que ho deixo per un altre dia.....


Què dir avui.... estic super feliç, estic de vacances.... Aquesta setmana els nens no tenen classe, dilluns va ser el dia del President i el Washington Birthday..... si.... aquesta gent viuen de festa amb festa.... ara que ja ha passat Valentines Day, tot comença a estar decorat amb ous, conills i aquestes coses del Easter (pasqua) i també comença a haver decoració de coses verdes, trebols... per el Saint Patrick Day, que és al març....
Bé, doncs gràcies al dia del president, i al break que estan fent ara les escoles, jo tinc 9 dies per mi soleta.... ells han anat a aprofitar les ultimes setmanes de neu a Vermont i jo m'he quedat de nanny dels gossos....... o alguna cosa així...
Aprofitant això, en tres dies he fet dos visites a Nova York... i alguna cosa em diu que no serà la última aquesta setmana....  Dissabte hi vaig anar de nit, com ja de costum, però dilluns hi vaig anar a passar el dia.


Va ser un dia perfecte!!

Vaig quedar amb una amiga a l'Empire State Building i vam decidir anar a Chinatown i al pont de Brooklyn, perque estan relativament a prop l'un de l'altre i eren llocs que a les dos ens feia gràcia anar....

Total, que vam agafar un metro, sense tenir massa idea d'on anàvem, només de quina línea que haviem d'agafar, i un cop al tren, com que no sabíem on baixar, vam dir, on baixin tots els xinos baixem, total, que així vam fer, jajaja, quant el vagó es va buidar de xinos, vam baixar... jajaja total, que entre riures i riures, no se perque, vam pensar que haviem de fer transbord... i encara no se com... vam fer cap a Brooklyn, al mig de Brooklyn....!!!! Vam caminar i caminar i caminar.... i meditar sobre com podia sobreviure la gent anys enrere sense GPS al mòbil.... jajaja i entre riures, visites inesperades a barris que sorprenen cap a bé de Nova York, (realment Brooklyn, almenys la part que vam veure, just el centre, és super bonic, molts parcs verds, tot molt molt net.....) xinos traïdors que confonen.... vam arribar al Pont de Brooklyn,,,, i ja podeu veure les fotos.... simplement impressionant......

I un cop allà, vam veure que el World Trade Center, zona 0, o el que és el mateix, on havien les torres bessones, estava a prop i vam decidir anar a fer-hi una visita.... 

Està tot en obres completament, però els dos edificis principals ja es comencen a dibuixar.... l'ambient en aquella zona és bastant trist... i fa molta ràbia veure tota la gent pagant bitllets per entrar als museus i totes aquestes coses que han convertit el desastre en la gran oportunitat de fer molts diners......

Just l'edifici damunt del meu cap, és l'edifici de la llibertat,
encara està en costrucció, i és just al lloc on havien les torres bessones.

D'allí vam anar a dinar al McDonalls.... i vam alucinar.... vam anar al McDonalls de la zona, a World Trade Center....... i la decoració tota luxosa, i una dona tocant i cantant en directe amb un piano de cua.... AL MCDONALLS!!!!

Desprès de dinar vam anar en busca de Chinatown.... a veure si per fi hi feiem cap..... i desprès de caminar un parell d'hores.... vam començar a veure tot de botigues amb noms xinos, tota la gent xina.... i vam pensar que ja erem a Chinatown.... però ens esperavem trobar edificis típics de xina.... botigues amb coses d'imitació... però res, botigues tipo bazars bruts, amb mobles, làmpades, menjar, restaurants.... però ni roba, ni coses d'aquestes, ni edificis interessants.... l'unic que vam veure interessant va ser el carrer de la foto, on hi havia la decoració aquella al mig del carrer... 

Total... hores i hores de buscar i caminar, i va ser una decepció.... i el millor de tot, es que recordeu que us he dit que vam caminar més d'una hora.... doncs resulta que Chinatown està a 5 minuts del pont de Brooklyn, i 5 minuts més a World Trade Center... o sigui, que vam donar una volta realment impressionant.... I encara no estic segura si ens vam perdre alguna cosa realment interessant a Chinatown..... Hi hauré de tornar.....!!!!

En resum, molt molt molt riure, molt molt molt caminar.... i una altra aventura més per explicar!!!!!

Núria.