dimecres, 28 de març del 2012

Yes, they are weird...

Encara que des de fora, la cultura americana i la nostra, semblin ser pràcticament iguals, des de dins hi ha moltes coses que fan que estar aquí sigui totalment diferent....

Diferències a la vida quotidiana a USA (el que JO estic vivint, cada casa és un món) :
  • Ja ho he dit molts cops, però els àpats aquí canvien totalment. 
    • L'esmorzar és important, pamcakes, bakon, waffles, ous ferrats, ous durs.....
    • El dinar, és el menys important. Un sanwich mentre estem passejant per la cuina, una amanida ràpida abans no vinguin els nens, un wrap mentre me'n vaig de l'oficina a la reunió.... aquesta és la mentalitat de la gent d'aqui. El dinar consisteix en menjar ràpid i seguir amb el dia. La gent no s'asseu a taula. Potser per això, aquí al migdia està tot obert, algun cop ho he comentat, que al meu poble les botigues tanquen a l'hora de dinar i ho veuen d'allò més estrany!!!
    • El sopar ja és més semblant a el que seria un sopar nostre normal, però a les 6 de la tarda.....

  • Els hàbits a taula són pèssims, jo pensava que era a la meva família, però parlant amb gent he vist que és general. El sopar es l'únic àpat que fan asseguts a taula (només els nens, els pares sopen separats més tard) i és per gravar-ho amb video.... El nen gran jugant amb l'Ipad, la petita amb una nina, la del mig tirant-se rots i la gran amb els peus a la taula... Imagineu-vos això!!! Doncs la primera setmana jo desesperada, tu no juguis amb això, tu no facis marranades, com se t'acudeix posar els peus a la taula??.... bla bla bla.... i la mare plantada sense dir res!!!!! Doncs un dia desesperada li vaig dir a la mare, però això no pot ser!!! Que es passen el sopar jugant!!! I la seva contesta va ser, no pateixis, t'entenc perquè jo soc de Anglaterra i a Europa les costums son diferents, però no pateixis, no passa res si juguen a taula.......   aaaaaaaaa.... molt bé.....!!

  • Una altra cosa que ja m'he començat a acostumar però que al principi era estrany, és les propines als restaurants. A qualsevol restaurant on vagis (Mc Donalls, Burger Kings, etc... no conten, només als que els cambrers t'atenen a taula), desprès de pagar has de deixar una propina, el mínim sol ser 1$ per cada 10$ que gastes. Si pagues en efectiu, deixes la propina sobre la taula abans de marxar, i si pagues amb targeta, al tíquet de pagar has d'escriure quant vols afegir de propina.

  • El sabó i els desodorants:
    • Una cosa que no havia vist mai abans de venir aquí, és els sabons de dutxa pel cos en forma de pastilla de sabó, com els de mans. Doncs aquí el 80% de la gent, utilitza les pastilles de sabó a la dutxa. Als supermercats també venen gel de bany, però el més normal son les pastilles. Personalment, no m'agrada, jo segueixo utilitzant la esponja i el gel....
    • Amb els desodorants passa més o menys el mateix. Fins ahir no vaig trobar desodorant amb esprai, si si, he tardat 4 mesos per trobar desodorant amb esprai, tots els que venen a les botigues son d'aquests tipo roll-on. (la part graciosa és que el desodorant que em vaig comprar ahir, el primer que he trobat amb esprai, és AXE per a DONES!! jajaja)

  • Si vols comprar-te una botella de vi, una cervesa, o qualsevol mena de beguda alcohòlica, el que faríem nosaltres és anar al supermercat, no?? Doncs aquí has d'anar a les botigues de begudes alcohòliques. Son botigues on venen només alcohol i tabac. Aquí els supermercats no poden vendre begudes amb alcohol.

  • Tots els sistemes de mesura. Els kilòmetres de distància entre casa meva i qualsevol lloc, els Kilòmetres per hora, que per cert, aqui el màxim que es pot còrrer son uns 100km/h, els Kilograms que m'he engordat, els cm de neu que han caigut aquest hivern, la temperatura, els diners....
    Tot a canviat.... ara ja m'estic acostumant, però imagineu-vos arribar aquí, i coses tan simples com mirar el termòmetre i veure 60ºF, que et diguin que posis el forn a 400º, mirar el límit màxim de velocitat a la carretera i veure 40 milles, que et diguin que han caigut 6 inches de neu, o veure que peses 101 lb..... et fan veure que realment estàs molt molt lluny de casa!!!

  • L'edat de conduir canvia depenent de l'Estat.
    Aqui a Connecticut, l'edat mínima per treure't el carnet son 16. Sobta molt el primer cop que veus un nenet conduint un Ferrari.....


Bé, per avui ja n'hi ha prou....!!!!
Escriure aviat que he tingut alguna anècdota graciosa aquests dies..... 
I fotos!!! Moltes fotos dels impressionants paisatges de primavera....!!! :)

Acabeu de tenir bona setmana!!!



Núria.



dimarts, 20 de març del 2012

Spring is here....... and me too :)

Hola!!!

Ho se, perdoneu, porto moltissim temps sense donar senyals de vida...!!! Suposo que és bona senyal....
M'he assegut molts cops davant la pàgina del blog, i he començat a escriure mil vegades.... i al final de tantes coses acumulades que volia explicar, cada vegada em feia més mandra ficar-mi.... així que he decidit deixar estar el que ja tenia començat, treure'm del cap escriure toooooooot el que se m'havia anat acumulant (suposo que tampoc era res de l'altre món), i començar de nou.


El bon temps ja és aquí!!! I això fa que les coses canviïn moltissim!! En lloc de tancar-nos a mirar la tele amb els nens, sortim a jugar a fora, en lloc de tancar-me tot el matí al centre comercial, puc anar a la platja, en lloc de jugar a Barbies, cacem granotes.... jajaja sisi, cacem granotes..... fastigós....

Caçant granotes al jardí de casa.....


caçant granotes al jardí de casa...... II

He decidit deixar de banda New York per un temps.... m'estava acostumant a anar-hi cada setmana i ara estic descobrint que això tampoc està gens malament!!

Dissabte va ser Saint Patrick's Day. Com que aquesta gent no saben viure sense celebrar res, aquest dissabte tocava festa. Vaig viure dos versions de la festa, la versió dels meus nens i la versió "adulta".
La versió infantil és que quan els nens es van despertar, es van trobar la llet i els pancakes d'esmorzar de color verd, perquè el Leprechaun va passar per casa....
Els meus nens personalment no es van vestir de color verd, però és el més típic....
La versió adulta consisteix en anar a un bar, si pot ser Irlandés, i beure cervesa i cervesa i més cervesa, mentre escoltes música irlandesa i vas vestit de verd.
Jo tenia la intenció d'anar a una festa que feien a un bar amb una amiga (la festa començava a les 8 del matí, perquè us en feu a la idea...), però un cop allí sobre les 12 del migdia, resultava que l'entrada era per més de 21, i la meva amiga en té 20, així que vam fer cap a un restaurant Italià, on va ser el cop que més he disfrutat menjant des que sóc aquí....
Així que ja veieu, de Saint Patrick's Day..... poca cosa puc explicar....!!!

El diumenge vaig anar a passar el dia a la platja, i si, ja m'he cremat.... tinc totes les cames vermelles.... sort que la meva família d'aquí son encara més blancs que jo i m'entenen.... (son dels tipics guiris que es banyen amb samarreta a la platja, tenen tota una col·lecció de samarretes per la piscina....)


Ja tenim les vacances d'Spring brake planejades.... ens en anem a Les Bahames..!!! (amb la família....) Més d'una setmana tancada a una illa diminuta amb tota la família... puc tornar-me boja, o simplement tirar-me a l'aigua i venir nedant..... jajaja (l'altre dia o pensava quan era a la platja......). Però mirant la part positiva, me'n vaig a un lloc que mesos enrere ni m'imaginava anar.... :)


Aquí tot segueix igual... les nenes tan bones nenes com sempre, anar treballant, la uni, el sol, les compres, el menjar d'obesos, l'anglès, el "homesick".... i el temps segueix volant... sembla que fos aquí que pujava a l'avió, i ara ja començo a despedir-me d'amigues que he fet aquí i tornen cap a casa......

Espero escriure més sovint a partir d'ara! Us deixo amb unes quantes fotos que tinc per aquí.....





Núria.







diumenge, 4 de març del 2012

Valentine's Day....

Se que ha passat molt temps.... però crec que aquest dia és mereix una entrada..... No per res, per mi va resultar un dia força normal, però vaig fer fotos de totes les cutrades que vaig anar vivint i volia explicar-vos-ho.... 

Abans...:

Tot va començar aproximadament un mes abans.... on totes les botigues estaven plenes de tonteries roses, vermelles i plenes de cors....
Des de ositos, flors (si, un mes abans ja venien flors), bombons, caramels, cupcakes, galetes, joguines......
Una setmana abans o inclús dos, tots els aparadors, totes les botigues, els carrers, les cases.... TOT, estava decorat amb cors, o coses d'aquestes típiques d'aquest dia.... igual que per nadal, que està tot decorat, doncs no exagero, el mateix.

Per no parlar de les maleïdes targetes.... cada nen tenia que fer una targeta de Valentí per cada company de classe.... tenint en compte que jo tinc 4 nens, posant uns 20 alumnes per classe... això son 80 targetes.... doncs si, un parell de setmanes abans els meus nens ja estaven retallant cartolines vermelles en forma de cor, purpurina per tot arreu i pegatines de ositos per tot arreu.... Sort que el que no et donguin fet aquí a USA és que no existeix.... i a un parell dels meus nens, la mare els hi va comprar ja mig fetes, i l'únic que havien de fer era posar el nom.








































Durant....:

De bon matí, amb l'esmorzar, els nens van rebre una bossa amb varis regals de sant valentí.... Pelutxes, caramels en forma de cor, bolis rosa, targetes que cantaven "I love You" quan les obres, llibretes, collarets, polseres, galetes, inclús mitjons, calces i calçotets!!! 
Els nens de bon matí estaven més carinyosos que mai, abraçades, petons.....
I desitjant un "happy valentines Day" amb una rialla enorme, els nens se'n van anar cap a l'escola....



A les botigues, pel carrer, tothom desitjava Happy valentines Day, com qui et desitja un Bon Nadal.....

Quan els nens van tornar de l'escola, ho van fer carregats de targetes, i tota mena de xuxeries que els companys de classe havien regalat com a Valentines.... recordeu, 4 nens, 20 companys de classe... doncs 80 tipus diferents de targetes, piruletes, bosses de caramels, patates en forma de cor, polseres.... milions d'invents..... potser dels 80, en vaig trobar uns 4 fets a mà.... imagineu-vos la de diners que es generen només durant aquest dia amb les tonteries dels nens.....!!!!

A la tarda ens vam dedicar a fer Valentines Cupcakes.... Una monada...... jajaja





I per sopar...... Raviolis en forma de cor,, plats rosa en forma de cor i de postres els cupcakes.......
















Òbviament aquella nit vaig treballar fins tard... els pares se'n van anar a sopar, i pel que imagino, tots els restaurants devien estar plens a petar....