Encara que des de fora, la cultura americana i la nostra, semblin ser pràcticament iguals, des de dins hi ha moltes coses que fan que estar aquí sigui totalment diferent....
Diferències a la vida quotidiana a USA (el que JO estic vivint, cada casa és un món) :
- Ja ho he dit molts cops, però els àpats aquí canvien totalment.
- L'esmorzar és important, pamcakes, bakon, waffles, ous ferrats, ous durs.....
- El dinar, és el menys important. Un sanwich mentre estem passejant per la cuina, una amanida ràpida abans no vinguin els nens, un wrap mentre me'n vaig de l'oficina a la reunió.... aquesta és la mentalitat de la gent d'aqui. El dinar consisteix en menjar ràpid i seguir amb el dia. La gent no s'asseu a taula. Potser per això, aquí al migdia està tot obert, algun cop ho he comentat, que al meu poble les botigues tanquen a l'hora de dinar i ho veuen d'allò més estrany!!!
- El sopar ja és més semblant a el que seria un sopar nostre normal, però a les 6 de la tarda.....
- Els hàbits a taula són pèssims, jo pensava que era a la meva família, però parlant amb gent he vist que és general. El sopar es l'únic àpat que fan asseguts a taula (només els nens, els pares sopen separats més tard) i és per gravar-ho amb video.... El nen gran jugant amb l'Ipad, la petita amb una nina, la del mig tirant-se rots i la gran amb els peus a la taula... Imagineu-vos això!!! Doncs la primera setmana jo desesperada, tu no juguis amb això, tu no facis marranades, com se t'acudeix posar els peus a la taula??.... bla bla bla.... i la mare plantada sense dir res!!!!! Doncs un dia desesperada li vaig dir a la mare, però això no pot ser!!! Que es passen el sopar jugant!!! I la seva contesta va ser, no pateixis, t'entenc perquè jo soc de Anglaterra i a Europa les costums son diferents, però no pateixis, no passa res si juguen a taula....... aaaaaaaaa.... molt bé.....!!
- Una altra cosa que ja m'he començat a acostumar però que al principi era estrany, és les propines als restaurants. A qualsevol restaurant on vagis (Mc Donalls, Burger Kings, etc... no conten, només als que els cambrers t'atenen a taula), desprès de pagar has de deixar una propina, el mínim sol ser 1$ per cada 10$ que gastes. Si pagues en efectiu, deixes la propina sobre la taula abans de marxar, i si pagues amb targeta, al tíquet de pagar has d'escriure quant vols afegir de propina.
- El sabó i els desodorants:
- Una cosa que no havia vist mai abans de venir aquí, és els sabons de dutxa pel cos en forma de pastilla de sabó, com els de mans. Doncs aquí el 80% de la gent, utilitza les pastilles de sabó a la dutxa. Als supermercats també venen gel de bany, però el més normal son les pastilles. Personalment, no m'agrada, jo segueixo utilitzant la esponja i el gel....
- Amb els desodorants passa més o menys el mateix. Fins ahir no vaig trobar desodorant amb esprai, si si, he tardat 4 mesos per trobar desodorant amb esprai, tots els que venen a les botigues son d'aquests tipo roll-on. (la part graciosa és que el desodorant que em vaig comprar ahir, el primer que he trobat amb esprai, és AXE per a DONES!! jajaja)
- Si vols comprar-te una botella de vi, una cervesa, o qualsevol mena de beguda alcohòlica, el que faríem nosaltres és anar al supermercat, no?? Doncs aquí has d'anar a les botigues de begudes alcohòliques. Son botigues on venen només alcohol i tabac. Aquí els supermercats no poden vendre begudes amb alcohol.
- Tots els sistemes de mesura. Els kilòmetres de distància entre casa meva i qualsevol lloc, els Kilòmetres per hora, que per cert, aqui el màxim que es pot còrrer son uns 100km/h, els Kilograms que m'he engordat, els cm de neu que han caigut aquest hivern, la temperatura, els diners....
Tot a canviat.... ara ja m'estic acostumant, però imagineu-vos arribar aquí, i coses tan simples com mirar el termòmetre i veure 60ºF, que et diguin que posis el forn a 400º, mirar el límit màxim de velocitat a la carretera i veure 40 milles, que et diguin que han caigut 6 inches de neu, o veure que peses 101 lb..... et fan veure que realment estàs molt molt lluny de casa!!!
- L'edat de conduir canvia depenent de l'Estat.
Aqui a Connecticut, l'edat mínima per treure't el carnet son 16. Sobta molt el primer cop que veus un nenet conduint un Ferrari.....
Bé, per avui ja n'hi ha prou....!!!!
Escriure aviat que he tingut alguna anècdota graciosa aquests dies.....
I fotos!!! Moltes fotos dels impressionants paisatges de primavera....!!! :)
Acabeu de tenir bona setmana!!!
Núria.

