Christmas....!

Bona nit!!!

Estic assentada al llit, amb un vas de llet a la mà i un "crunch" preparat a la vora. he agafat la costum de beure'm un vas de llet acompanyat d'aquestes galetetes... perquè sopant a les 5 de la tarda.... a aquesta hora ja estic afamada....!!!!

Doncs això, que aquí estic.... realment al·lucinada dels meus canvis d'humor... Abans d'ahir semblava que s'haguès d'acabar el món, i avui me'n vaig a dormir pensant que tinc el millor treball del món.... M'aixeco 10 minuts abans de treballar, només em cal baixar unes escales... normalment m'espera un esmorzar molt bo.... treballo dos horetes... i desprès em passo la tarda jugant a barbies, mirant pel·lícules Disney o cuinant cookies o cupcakes..... realment, com a treball, deixant de banda els moments de les "marranades" de les petites, o els moments en que ho odien tot i em diuen paraules que encara no entenc (sort....), és una molt bona feina... almenys per mi, que seré sempre una nena petita, i m'encanten les Barbies, les pel·lícules Disney, cuinar galetetes i pentinar a les nenes....

Que fava puc arribar a ser...... jajaja

Veieu com m'estic tornant boja???

L'assumpte del cotxe de moment està tancat. Aquest matí l'hem anat a buscar al taller, per sort, només ha calgut netejar-lo tot i fer no se què al sistema.... A sortit cara la broma... però podria haver estat pitjor....! no??

Doncs l'hem anat a buscar amb la meva "host mum" i desprès hem anat a comprar un parell de coses a un poble molt bonic que hi ha a prop. Desprès hem anat de compres, a mirar roba.... realment no hi ha res com ser ric!!! jajaja però ha estat bé. Un cop al cotxe a punt de tornar cap a casa...... el BMW no s'encenia.... m'ha marxat tota la felicitat de cop, recordant que allò era per culpa meva i que la meva "host mum" faria tard a buscar la petita a l'escola per culpa meva.....

Al cap de molts intents i molta desesperació el cotxe s'ha encès.... però m'imagino que demà el tornaran a portar al taller....

Encara no he parlat amb el "host dad"..... em fa por.... sé que és molt bon home i que realment amb un simple "sorry......" i cara de bona nena, em diria que tranquil·la... però no sé perquè, no puc!!!! cada dia penso.... demà.......

Em segueixo sentint realment malament pel que va passar, però intento simplement no pensar-hi. Realment les coses aquí se'm fan molt més grans del que són, però és normal....!!!

Va, que us explicaré coses boniques.....!

Ja us vaig dir que el cap de setmana passat va començar el Nadal.... doncs avui comença oficialment obrint les llums de l'arbre del Rockefeller center, a Nova York. Es tot un xou que estan fent a la TV on canten cantants famosos, hi ha moltissima gent i al final del show obren les llums de l'arbre i queda oficialment inaugurat el nadal a USA.

Aquesta tarda pensava, perquè tanta afició a unes simples llums..... però realment ho viuen molt i ha sigut maco veure els cantants cantant nadales, els nens de casa estaven super emocionats.... sobretot les nenes quan ha sortit el Justin Bieber.... tot un espectacle.... jajaja he rigut molt......

I entre nadala i nadala, la petita se m'ha dormit als braços, metre sonava una cançó que parlava de passar el nadal fora de casa..... i he pensat.... doncs tampoc estarà tan malament, serà un nadal diferent!

Res, que estic millor, més animada i amb moltes ganes d'anar a dormir....!!!!!!!

Així que us deixo, avui sense fotos, fins un altre momentet!!

xoxo

Núria.

patapaaam...

Una entrada molt breu... però volia desfogar-me explicant els últims esdeveniments.....
Recordeu que vaig dir ahir que un home a la gasolinera em va estafar... que el cotxe em feia el tonto....??
Doncs si, efectivament, em va ficar gasolina en lloc de dièsel... i ara el cotxe s'ha mort. S'ha de canviar tot el motor i aquestes coses que jo no m'hi entenc....
Doncs imagineu-vos com estan les coses... acabo de rebentar un BMW X5 i no és un fet massa agradable pels propietaris....
La meva "host mum" diu que no em preocupa, que l'important és que jo estigui bé, que a mi no em passés res, però l'home no està tan feliç, ahir el vaig estar evitant tota la nit, però suposo que un moment o altre m'hauré d'enfrontar a ell...
És difícil perquè ha sigut tot un cúmul de situacions tenses, un cap de setmana molt intens... però bé, deixarem passar uns dies a veure com evoluciona tot....
Potser hauré de fer un "bote", m'aneu enviant diners i paguem entre tots la reparació..... (ara les visites començaran a baixar.... jejeje)
Doncs res, això, ja que explico les meves alegries, també us explico les desgràcies, que la vida no son tot flors i violes... i suposo que tot no podia ser tan bonic, i jo, que sóc miss gafe............

Un petonet i una abraçada....

Núria.

swirl of emotions

Hola!!!

Tinc tantes coses ha explicar que no se per on començar!!!

Estic vivint una barreja de emocions...! Es estrany perquè al llarg del dia canvio d'estat anímic com qui canvia de roba.... Un moment estic super feliç pensant amb que tot això és increïble i als 5 minuts només penso en agafar un avió i tornar a casa.... de sobte puc estar trista perquè no tinc temps per parlar amb la gent d'aquí, però als 10 minuts ja estic feliç perquè descobreixo qualsevol cosa que em sorprèn....
Al llarg del tia passo de sentir-me trista, contenta, orgullosa, cansada, enèrgica, rabiosa, enfonsada, feliç, nostàlgica, enyorada, sorpresa, emocionada....
I clar, començo a tornar-me boja.
Sincerament, tot sembla molt maco però també tinc els meus moments... Aquesta setmana passada a sigut molt dura. Els nens no tenien casi escola, per tant feia més hores i més rares, això vol dir gens estona per parlar amb la meva gent, cansament màxim, les nenes també estaven cansades i això vol dir que també eren més dures...
Dinars familiars.... la casa sempre plena de gent...
I divendres vaig explotar, però vaig tenir una conversa amb la meva "host mum", que crec que ens va anar bé a les dos.... Després vaig sortir una estona a la nit, però l'endemà començava a les 7 del matí a treballar, així que aviat a dormir....!

Dissabte ja va començar el Nadal.... sisi, dijous Thanksgivin i dissabte ja és Nadal....
No porto ni un mes que porto aquí i ja he viscut el Halloween, el meu cumple, Thanksgivin i ja hem començat el Nadal..... això és un no parar!!!
Doncs això, que ja a començat el Nadal, i com a bons americans, seguim les tradicions. I dissabte, a les 8 del matí, ja estàvem tota la família al cotxe per anar en busca de l'arbre de Nadal...
Us explico, el que fa molta gent aquí, és anar amb la família al bosc, busquen un pi que els hi agrada, el tallen, al parking hi ha uns homes que l'emboliquen, te'l fiques lligat damunt del cotxe i cap a casa a decorar-lo!!!
Un cop érem tots al cotxe, vam fer 45 minuts horrorosos amb cotxe (les nenes poden arribar a ser terriblement pesades), vam arribar a una explanada plena plena de cotxes. Hi una gran entrada amb un munt de treballadors i màquines gegants.
La veritat, jo m'imaginava el fet d'anar al bosc a tallar un arbre, una mica menys artificial.... m'esperava el gran bosc, la família junta i unida i sols al mig del bosc.... però no, semblava un supermercat d'arbres, un bosc ple de mini pins, un parking a rebentar de gent, i uns homes que et cobraven per cada arbre que t'emportaves.
Bé, doncs un cop al parking, un munt de families es van reunir a fer botellon... sisi, al pur estil discoteca.... Un parking gegant, cotxes amb els capons aixecats, música i litres i litres d'alcohol.... Com que son americans, no podia faltar el menjar, i portaven quilos i quilos de donnuts, de mil colors i sabors.
Doncs tots reunits, nens per una banda, dones per una altra i homes per l'altra, els nens menjant, les dones bevent Bloddy Marys i els homes tots amb la cervesa a la mà, es van passar una hora i pico petant la xarrada.
I jo allà al mig... que no coneixia a ningú, l'olor a alcohol a aquelles hores del matí em feia marejar, veure els donnuts aquells de mil colors i carregats de grassa em regiraven l'estomac i jo sentia que ningú volia parlar amb mi. Després de passar una estona bastant incòmoda ens vam disposar a buscar l'arbre...
Ja veus tota la família, mirant pi per pi, per decidir quin era el més maco i apropiat per ells. Em preguntaven "què et sembla aquet??" i jo, sincerament, els veia tots iguals....

Finalment, van trobar els dos arbres perfectes, gegants, un per casa i l'altre per la "caseta" del jardí.
Ja us ensenyaré fotos quan estigui del tot decorat, es impressionant.
Els van portar a una màquina que els embolicava i els vam carregar al cotxe.
De tornada a casa era molt maco, perquè per la carretera només es veien cotxes amb arbres de nadal damunt.

(veieu? en un sol matí passo d'estar dormida, a impacient per veure com serà això de tallar l'arbre, a nerviosa pel cotxe, a incòmoda al parking, a impressionada per tot el muntatge, a somriure veient els cotxes amb els arbres, a contenta al veure l'arbre a la casa......)




I diumenge, de bon matí, cap a Nova York!! Vam agafar el tren a les 8 i a les 9 i algo ja estàvem esmorzant mirant els taxis grocs....
realment va ser un dia increíble... pensava que Nova York no m'agradaria.... tants edificis, tanta gent, tant tràfic... pensava que jo era més de bosc, mar, pau i tranquil·litat, que ho soc! però ahir em vaig quedar parada....
Nova York és una ciutat màgica.... Cada racó té alguna cosa que et sorprèn, cada aparador, cada edifici, cada carrer.... tot, tot et fa quedar amb la boca oberta.... Impressionant.
Ja hi havia estat la primera setmana que vaig estar aquí, però no va ser el mateix, anàvem amb presses, cansades, era de nit.....
Ahir ens vam moure per la zona de la 5a Avinguda. Vam anar a l'Empire Estate Building, Rockefeller Center, Times Square, ens vam passejar hores i hores per la 5a avinguda.
Després de dinar vam anar a Times Square, sentades a les escales vermelles se'ns va fer fosc... I realment, no pot ser més impressionant. Anaves veient els turistes que estaven allí per primer cop, i les cares de l·lusió, de sorpresa, d'emoció, de la gent, no tenien preu!!

Times Square

I ja quan era fosc del tot, vam tornar a Rockefeller Center, per pujar a Top Of The Rock. No tinc paraules per expressar el que es sent allà dalt.... Realment és lo més impressionant i bonic que mai he vist....
Em sentia com... no sé, tens tota la gran ciutat als teus peus, veus les llums dels edificis, de mil colors, edificis gegants, els ponts, l'aire et toca a la cara.... et sents tan petit però gran a la vegada....!!!! L'Empire Estate, amb les llums de colors, tan a prop..... no sé, genial!!!! Jo només podia pensar amb quan seria el pròxim cop que hi tornaria... i amb les ganes que tenia de portar-hi als amics i a la família!

La meva fotògrafa no en va enfocar ni una.... però bueno, aquí estic jo!

Després d'aquest "subidón", vam seguir passejant, mirant els aparadors impressionants de les botigues, la gent estranya que passejava per allà...
I el moment de reflexió... al veure la gent que hi havia pels racons dels carrers, tirats al terra demanant diners.... I veies les grans diferències entre la gent vestida amb milers i milers de diners, i ells, o les llums i llums i llums que hi havien a cada botiga, amb les quals es podrien alimentar milers i milers de persones sense diners.... Les botigues de roba on unes simples calces et valen els diners en que una d'aquelles persones del carrer podria menjar durant un any....
I llavors penses amb lo maco que és tot allò, però lo injust que és també.....

però bé, desprès d'aquell intens dia, estava tan tan tan cansada... al tren de tornada em feien mal músculs del cos que ni tan sols sabia que tenia....!!! estava cansadíssima, de mal humor, adormida.... i encara em quedava una hora i mitja amb cotxe perquè havia de portar a una amiga a casa..... casi em moro....
Doncs bé, un cop al cotxe, el GPS diu que la carretera principal està embossada i que es millor agafar una altra ruta.... i em va fer passar per unes carreteretes terribles... a mig camí, el cotxe em va pitar que no tenia gasolina.... vaig deixar la meva amiga a casa seva, i vaig tornar cap a casa.... vaig parar a la gasolinera, i un cop allà em vaig donar compte que la gasolinera era diferent, que no tenia idea que havia de fer, i jo, nerviosa, adormida, cansada, rabiosa..... vaig sortir del cotxe per demanar ajuda. Vaig veure un home a pa porta i vaig pensar, li demanaré que m'ajudi. M'apropo a ell i li dic, perdona, em pots ajudar?? Es que no soc d'aqui i no se com van les gasolineres....I em diu clar clar!!! Va cap al meu cotxe, i em diu que m'ajuda, però que l'ajuda jo a ell, que s'ha quedat sense gasolina al cotxe, que no té diners i necessita tornar a casa.
Em vaig quedar parada, no sabia que fer, i li dic, ok ok.... li dic que vull 20$ de diesel i em diu que ell en vol 15.... i jo.... què???? nono, no te'n puc donar tants!!!! Diu, es que els necessito per tornar!! I jo, i jo els necessito per viure!!!!! Se'm va quedar mirant amb cara de, Hola, portes un BMW x5 i em dius que no em pots donar 15$?? i jo el vaig mirar amb cara de, no, no és meu.... (però no li va colar crec)
 i diu, 10 i jo nonono, com a molt 5! diu venga va, li dono els 25$, entra a dins a pagar la meva gasolina i surt i crida, ja està, ja la pots ficar, gràcies!
I jo, vale.... la fico i se'm para als 15$.... miro al meu voltant per si veia l'home, no hi era, al cotxe que m'havia dit que era seu i va entrar un altre home i va marxar, i jo, cansada, rabiosa, amb cara tonta i indignada, em vaig quedar buscant on era la càmera oculta. Però no, era real.
Vaig pujar al cotxe desitjant només posar-me al llit i res més.... i llavors no se'm obria...... Ho vaig provar 4 vegades.... jo no em podia creure el que estava passant... la gasolinera buida, la típica aquella americana, que fa por, les 12 de la nit, a una bona estona de casa encara, més cansada que mai, pensant amb que començava a treballar a les 7 del matí, sense bateria al mòbil....
A la quinta vegada va funcionar i es va encendre. Vaig fer mitja hora de camí amb el cotxe patint que no es parés perquè feia sorolls molt estranys, hi havia una llumeta oberta avisant-me d'alguna cosa... i vaig pensar, ara és quant a sobre, l'home que m'ha timat, m'ha fet ficar gasolina en lloc de diesel........ vaig aconseguir arribar a casa sana i salva, em vaig ficar al llit.... i aquest matí m'ha costat taaaaaaan aixecar-me!!!
Doncs al cotxe també, de fet, se l'ha emportat la grua, perquè no s'ha volgut encendre aquest matí.... (Espero que no sigui culpa meva.....)


Per avui potser ja n'hi ha prou!!!!
Realment, escrivint totes aquestes coses que em passen, em sento molt gafe, eh.... perquè em passen aquestes coses a mi?????


Començaré a fer fotos de la decoració de nadal de la casa, faré un especial, "detalls de nadal de casa meva", perquè son dignes de fotografiar!!!


Un petonet i una abraçada molt gran!!



Núria.

Thanksgivin

Ja està, ja ha passat el gran dia.... el dia pel qual tots els veïns van arreglar els seus jardins, el dia pel qual totes les dones havien passat hores i hores cuinant, el dia pel qual tots els nens i nenes del país havien fet menys hores a l'escola i pintat galls d'indi a tota hora, el dia pel qual la gent s'enviava postals a casa desitjant-se "Happy Thanksgivin", i un llarg etc.... Ja ha passat.
Us explico el MEU Thanksgivin Day... suposo que tothom el celebra a la seva manera i que cada familia és un món!

Tot va començar ahir, quan vaig conèixer als avis dels nens, als pares del meu "host dad". Anava preparada per lo pitjor, m'esperava una parella de vells americans estirats.... Vaig baixar a la cuina, i hi havia la meva "host mum", cuinant (que estrany) amb la seva sogra. De fet, a simple vista, una senyora d'uns 67 anys, amb els cabells pels ombros, blancs, ben pentinats de perruqueria, arracades amb mil brillants, els llavis pintats de vermell, colorete, ungles vermelles.... i jo per dins pensant.... "oh, my, God...."(si, ja començo a pensar amb anglès, que dur).
Disposada a donar-li la mà com la majoria de la gent fa aquí, se'm tira a sobre, em fa una abraçada gegant, em diu un "Nice to meet you" molt efusiu i comença a xisclar: "oooohhh She is sooooo cute!!!! Look at this.....!!!!"
Jo no sabia on ficar-me, però bé, almenys li havia agradat! Em va recordar a la típica padrina.... per allò del que "no necessites padrina".

Jo pensava que els avis es quedarien a dormir a casa nostra, no serà per lloc ni llits de sobres, i els pobres venien de Boston, que està lluny! Doncs no! Se'n van anar abans de sopar a un hotel i aquest matí a primera hora ja eren aquí (no entenc res).

He de confessar que ahir a la nit estava bastant nerviosa pel dia d'avui. De fet suposo que és normal... un dinar amb una família on no coneixes ningú, on tothom parla una llengua que quasi no entens, amb menjar que no saps si t'agradarà, ni si la gent et farà cas, si passaran de tu.......
També he de dir que vaig tenir un gran dilema amb què ficar-me de roba..... No sabia si la gent s'arreglaria molt, poc......

Doncs m'he aixecat aquest matí amb aquest neguit per dins, he decidit ficar-me un vestit que pogués semblar formal o informal, així segur que no fallava... i he baixat cap a baix a veure el panorama.
Quant l'àvia m'ha vist s'ha posat a xisclar un altre cop "oh my god, awesome!!!!!!", i per dins he pensat, bien! l'he encertat jajajaja

El matí ha passat lent, no sabia que fer, si quedar-me amb els nens, si estar a la meva habitació, si esperar els convidats.... Els nens estaven molt nerviosos, sobretot les nenes, que no paraven de preguntar-me si anaven guapes.

la peque vestida per l'ocasió

El nen amb americana i tot!

Hem mirat la desfilada de Nova York (impressionant), m'he quedat parada amb les bandes que hi tocaven, una passada. I després se n'han anat a mirar el partit de futbol a la caseta del jardí, hi he anat una estona, però com que no sé com va encara, m'avorreix una mica.

Sobre la una han començat a arribar els convidats. La veritat, m'esperava moltissima més gent, estic acostumada que a casa meva, els dinars familiars son d'una vintena de persones, i avui érem 14. Els meus "hosts", els 4 nens, els avis, el germà de l'àvia, un germà del meu "host dad", i la millor amiga de la meva "host mum" amb el seu home i el seu fill.

Tots els convidats han sigut molt amables i simpàtics amb mi al primer moment.

Un cop a la taula, davant de cada plat hi havia un cartellet amb el nom de cadascú, i a mi m'han col·locat entre el tiet i l'home de la amiga. al primer moment he pensat.... perquè??? fica'm al costat dels nens, o al costat dels pares... però entre dos desconeguts, en serio??
Però al cap de poc he entès perquè, molt simpàtics, tota l'estona em treien conversa, em preguntaven coses... molt majos ells!

La família sopant....
(se que no es una bona foto, però és perfecta perquè no es veuen bé les cares
 dels nens i no vull que se'ls vegi per si a cas)

El més graciós de tot el sopar (a part que ha començat a les 3, hora la qual a casa meva dinem....), ha sigut el moment de donar gràcies! Un cop tothom estava servit, tothom s'ha donat les mans i un per un donaven les gràcies per alguna cosa! Ho feien més per riure que per res, la meva família no son religiosos ni res.... Quant m'ha tocat a mi, que era la tercera, no sabia de què anava la cosa, estava cohibida d'estar agafada de les mans d'aquella manera i que el meu anglès deixa molt que desitjar, m'ha sortit un...."oohh... no please, next... jajajaja" quina mala estona!!!!

El menjar molt bo la veritat, hem menjat el Turkey (gabble gabble) acompanyat d'una espècie de puré de patata amb ceba, una espècie de puré de patata taronja dolç i amb una capa cruixent com de sucre amb alguna cosa més damunt, una espècie de crema d'espinacs amb formatge.... tot eren acompanyaments pel Pavo. Aquí barregen molt el dolç i el salat, a mi no m'agradava massa, però m'estic començant a acostumar i em comença a agradar.

Els acompanyaments pel pavo

Quan hem acabat la gent s'ha començat a aixecar i a anar amunt i avall de la casa, jo pensava, i el postre?
Doncs s'ha fet esperar unes horetes.... a les 7 cridaven a taula un altre cop per menjar els deliciosos pastels de poma, de maduixa i un altre d'una espècie de nous, tots ells acompanyats de gelat de vainilla. Realment bonissim, i això que no sóc de dolços....




Després de sopar a vingut la part impressionant del dia, la qual fa que un dia com avui no l'oblida mai, la qual fa que me'n vaja a dormir super feliç i satisfeta de ser on soc.

Doncs hem anat tots plegats a la caseta del jardí, foc a terra obert, tots asseguts a la vora del foc, han començat a venir amics i veïns i el tiet i un amic han tret les guitarres i s'han posat a tocar i cantar.
Ho feien realment bé! La veu del tiet realment impressionant, tocaven l'armònica també, típicament americà.
I així a acabat el dia, jo, envoltada de gent que feia unes hores no coneixia de re, però em tractaven com si fossa de la família, amb un ambient molt agradable, escoltant bona música i rient. Realment màgic.

Els americans no fan massa vida familiar, però quan la fan, la saben fer molt bé.

Me'n vaig a dormir entenent el significat de Thanksgivin, entenent perquè tothom l'esperava amb tantes ganes, contenta i agraïda d'haver-ho pogut viure en primera persona, i pensant amb si algun dia, podré tornar a viure un Thanksgivin Day aquí.


Bona nit!!!!











Pare, aquesta va per tu, no es veu molt bé perquè estava conduint, però és el teu lloc mític de Wilton!!!! jejeje

Shoe Guy

Night of fear....

Bon dia!!

Avui és un dia caòtic aquí, a casa meva (m'imagino que a la resta de per aquí també).
Thanksgivin ja és aquí, i la gent està com boja.... Pels carrers ja fa una setmana que només es veuen furgonetes de brigades de neteja a domicili... els jardins estan plens de camions de jardiners recollin fulles, en serio, a toootes les cases, inclòs la meva, si. Realment, ahir que van acabar de treure les fulles, el jardí sembla un altre!!

Una part del jardí de l'entrada.

La meva "host mum" està cuinant des de dissabte, els nens no han fet practicament classe, es passen el dia dibuixant Galls d'indi (Turkeys), la gent a les botigues i carrers et desitja Happy Thanksgivin...

Gall d'indi....

nenes dibuixant galls d'indi....

I el pitjor de tot... avui comença a arribar família...!
Avui coneixeré als pares del meu "host Dad", que ja m'han avisat que no entendré com parlen... diuen que la gent de Boston parlen amb un accent molt diferent...
Doncs això significa que la casa ha d'estar impecable.... i ara us explico que he fet aquest matí.... Ahir al matí, em van demanar si podia endreçar l'habitació dels jocs i després d'una bona estona estava impecable.... Doncs sabeu el que us deia de les "Play Dates"?? Que tenia mil nens a casa?? Doncs ahir a la tarda vaig tenir 3 nenes de 4 anys i 2 de 6....
I així va acabar l'habitació dels jocs.....

Sabeu que li ha tocat fer a la Núria aquest matí, no????? grrrRRrrrr






I ara ve l'anècdota del dia.....

Ahir vaig començar a treballar a les 6 del matí fins les 8 i mitja, vaig fer descans i vaig tornar a la 1 fins les 8, i per colmo, a les 8 els meus "hosts parents" se'n van anar a sopar... Això vol dir que a les 8 estava extremadament cansada, amb unes ganes d'anar a la meva habitació a no fer res increïbles!
Doncs a les 8 i mitja vaig anar a tancar la llum a l'habitació dels grans, a dir bona nit... i biiieen!! Moment d'anar a dormir!!!!
Amb la pluja de fons (estava diluviant), em fico el pijama, em preparo la sèrie que volia mirar, el meu vaset de llet.... em poso dins el llit.... fico play... i.... ¡¡¡PUUUUUMMMM!!!! De sobte es va sentir un pet gegant, com un petard d'aquells que et deixen sords... i les llums es van apagar.... no m'ho podia creure.
Vaig baixar corrent amb la llanterna a una mà, i el mòbil a l'altra, perquè els nens començaven a cridar!
Les dos petites seguien dormint (sort). De sobte les alarmes van començar a sonar.... el telèfon no funcionava, vam fer servir el meu per trucar als pares, que estaven al mig d'un sopar romàntic. I vam anar a l'entrada. Per sort vaig posar la contrasenya correcta a l'alarma i va parar, sinó als 5 minuts teniem la policia aquí.... Però llavors em va entrar la por de si hi havia algu a casa.... jajaja
Imagineu-vos, tot fosc, al mig del bosc, plovent moltissim, jo (amb un pijama de la minnie i el mickey mouse) i dos nens cagadets, amb una llanterna a la mà, els nens emparanoiats que hi havia algu a la casa, que el ¡pum! havia sigut una bomba, el nen decidit que volia anar a investigar si hi havia algu.... i jo, que qui em coneix sap que soc la persona més "valenta" del món.... per favor, que fa 4 dies dormia amb la meva germana quan tenia por!!! Que plorava a les nits de por del cau!!!
Doncs jo, sisi, jo, al mig d'una casa de fusta al mig del bosc, plovent moltissim, a un país de psicòpates, tota emparanoiada que hi havia algu a la casa, amb el 911 marcat al telèfon per si un cas, llanterna a la mà, sentada a les escales de l'entrada de la casa esperant als pares.... cada vegada que els gossos es movien i sentia passes, el cor em feia un vot.... Però jo, tota calmada intentant distreu-re als nens i fent-los riure...
Al nen no se li va acudir res més que sortir al jardí, i llavors va veure llum a la caseta del jardí.... "¡Que si, que si!! Mireu, hi ha llum, hi ha algu!!!" i jo que no que no, que es impossible, es la casa del davant..." El nen es posa la jaqueta, les sabates i estava decidit a anar-hi.... jo ja no sabia que fer.... estava cansada, morta de por, gelada....
vaig convèncer al nen que anar a la caseta era mala idea, que les llums que veiem devien ser de la casa del davant... però llavors va decidir que volia comprovar que totes les portes estessin tancades, i anar a les golfes a mirar el generador....
Jo em tornava boja.... i de sobte arriba el "host dad", tot moll, enfadat, que havia tingut que saltar la porta de l'entrada perquè clar, sense llum no funciona...
va fer un munt de trucades on només sentia "fucking..... fuck.... shit....", així totes les converses, cridant desesperat....
Suposo que al veure que no ho podria arreglar, va trucar a la seva dona i li va dir que tornés, que allò anava en serio...
Al cap de 20 minuts ja la teniem a casa, amb el sopar a la mà.

Resulta que el problema era que el generador va petar....
Ni lladres, ni psicòpates, ni fantasmes....
Llavors ens en vam anar tots a dormir, amb la llanterna a la mà, esperant que tornés la llum.... (jo, morta de por.....)

Doncs aquest matí ni llum, ni aigua......

La nevera i el congelador plens de menjar.... avui arriba família, s'ha de fer un munt de menjar, s'han de netejar coses, s'ha de parar la taula.... i ens hem despertat sense aigua ni llum....
Per sort, com que demà és Thanksgivin, el meu "host dad", tenia festa i resulta ser un manetes.... i a les 8 ja teniem aigua i llum... sort... perquè això era un caos...



doncs res, me'n vaig a ajudar a fer kilos i kilos de menjar.....!!!!


Un petonet a tots!!!


A si, us deixo una foto del meu esmorzar d'ahir... jajaja

nyaaammm... tortitaaassss

Hola!!!!

Abans de començar el meu rotllo, us vull donar les gràcies per preocupar-vos per mi, per interessar-vos i anar seguint els meus dies aquí.... A tots, familiars, amics, tots.... gràcies! :)

Els dies aquí van passant.... i ja tothom està nerviós... els carrers estan plens de gent, les carreteres embossades, als supermercats no s'hi pot ni entrar, els nens fan moltes menys hores a l'escola.... Per què??

S'apropa Thanksgivin..... És aquest dijous.... però aquí, almenys a casa meva, ja han fet les compres, ja han posat la decoració i atenció, ja han començat a cuinar.... ahir ja va començar a preparar una espècie de sopa i avui també s'ha passat el dia a la cuina la meva "host mum".

Demà la nena de 6 anys va al col·legi amb pijama.... es veu que tota la setmana fan coses estranyes als coles i demà, toca el dia del pijama.... (aquesta gent es rara, molt rara).

Decoració de la cuina.

Aquesta setmana ha sigut d'allò més tranquila.... les nenes sembla que es van acostumant a mi (i jo a elles) i això em facilita molt les coses.

Del que ja començo a estar una mica farta és de les "Play Dates", que és quan els nens van a jugar a casa d'un amic, o l'amic ve a jugar a casa. Doncs aquí ho fan tot sovint.... quasi cada dia tinc algun o altre amic dels nens a casa, aquesta setmana he arribat a tenir 8 nens al meu càrrec... cada fill portava un amic.... Al primer moment penses.... no.... siusplau.... però en el fons està bé, ja que ells van al seu rotllo, no s'avorreixen i no necessiten algú que els distregui....

Per altra banda, compensa que altres dies, ells van a altres cases i jo em quedo amb només un nen o dos per casa, que s'agraeix, i molt.

M'ho he passat bé amb els nens aquests dies, dijous vam fer galetes amb les petites i unes amigues, després veureu el resultat.... (molt americanes elles....), divendres vaig estar jugant amb plastelina, quant temps feia que no hi jugava... i per favor, com vaig disfrutar!!!! jajaja

galetetes de les nenes

galetetes decorades al més pur estil american girl

.... les meves habilitats amb la plastelina....

I ara ve l'anècdota de la setmana......... (va, que sé que us agrada riure una mica de les meves desgràcies.......)

Doncs estava jo divendres al matí, decidida a aprofitar bé el dia, vestida amb el meu super modelet esportiu, preparada per anar a fer una horeta d'exercici... és a dir, a integrar-me amb les dones del poble, a còrrer per la zona.

Jo, Iphone a una butxaca i un paperet amb indicacions per una bona ruta per còrrer, escrita per la meva "host mum" a l'altra butxaca, sortia decidida a cansar-me una miqueta.

Vaig començar caminant.... (quin fred que feia, per cert) ara un carrer, ara un altre.... ara saluda a una dona, ara a una altra.... I als tres carrers ja no sabia on era, i ja no trobava res que s'assemblés al que tenia escrit al paperet.... vaig pensar "tu ves fent, tens Iphone, per tornar, si et perds, busques al google maps i ja està!!!". I tota valenta, vaig seguir endavant. Ara corro 2 minuts, ara camino mitja hora i així anar fent fins que volia tornar a casa.... i el google maps no anava de cap manera.... em marcava que la meva indicació era com a 2 hores de casa, i era impossible, en portava una caminant..... Vaig decidir intentar fer el camí a la inversa....

Pel camí em vaig trobar la casa més impressionant que mai he vist..... Gegant, molt molt molt molt moooolt gran. Tota de pedra (estrany perquè aquí tot es fusta), gàrgoles a cada racó, el jardí inmensament gran, amb un llac al mig, amb una font dins, molt molt gran també. Em vaig quedar realment parada. Vaig decidir sentar-me a contemplar-la, mentre intentava solucionar el problema del mòbil. Semblava que ja començava a marcar un camí més o menys coherent, i l'hi vaig fer cas.

Doncs al cap de mitja hora, tornava a estar contemplant la casa impressionat.... Sisi, gràcies senyor Apple.... ja veus tu de que serveixen....

Jo, gelada de fred, estàvem a 3ºC (molt xandall tèrmic, però jo tenia fred igual, i les mans ja ni me les notava), no sabia on era, no sabia on anava, portava una hora i mitja caminat i corrent i ja començava a estar dels nervis.

Em vaig recordar mil vegades de les rutes del cau.... pensava, si podies caminar tantes hores fa anys, una hora i mitja no és res!!! I llavors recordava que no tenia ningú que em diguès, vaaaaa Núria... no paris que ja arribem......

Rondant ja la desesperació, vaig decidir seguir el meu instint i anar per un carrer concret... Realment es desesperant com tots els carrers son iguals.....!!!!!

I 2 hores i mitja més tard veia la llum.... El meu carrer al fons......

El que havia de ser un agradable passeig de una horeta, entre esquirolets i contemplant casetes boniques, es va convertir en unes agulletes el dissabte, que encara les arrastro ara...

Demà seguiré un camí recte i després tornaré enrere, segur segur segur.

I res, ja us explicaré com van els preparatius per Thanksgivin, el meu estres amb 4 nens sense cole per casa, els meus problemes d'orientació i les bogeries d'aquesta gent en un altre moment.

Em dona la impressió que he escrit molt, i no he dit res....!

Us deixo cuatre fotos tontes d'aquesta cap de setmana.

Una abraçada i ànims pel començament de setmana!! Molt bon dilluns :)

Núria.

Això es el que acostumen a menjar els nens (i jo)
per dinar. Cada dia.
Bagels amb formatge, pernil dolç o una espècie
 de paté de tonyina.
I sempre, acompanyat de les fruites i verdures.
I per beure, com no, llet, com amb totes les menjades.

Dissabte matí al parc amb les nenes.

El joc preferit dels meus nens. Enfilar-se a l'arbre.
La peque i una Play Date.

El petit gimnàs de la casa....

....de la petita caseta del jardí....

.....I encara em pregunten si vull anar al gimnàs????

Una part, de la part de dalt, de la petita casa del jardí....
Billar, barra, tele enorme, play station.........

Dia de compres al mall d'Stamford... poca gent, e?

November Rain

Bones!!!!
Aquí ja comença l'hivern, fins ara feia fresqueta però el cel estava destapat, i el sol era molt maco. Des del dimarts aquí està plovent, a estones més i a estones menys, però el cel segueix gris. No em desagrada, ja era hora que fes aquest temps, a més, m'agrada la pluja.

Bueno bueno... avui toca explicar el dia del méu cumple, no??!!! Doncs va començar molt i molt bé, al despertar les nenes ( el que em feia més por) se'm van tirar a sobre, cridant "happy Birthday" tota l'estona i abraçant-me....!!!! I al baixar a la cuina em vaig trobar això:

Dins la bosseta hi havia una targeta regal de l'Starbucks i una targeta d'un saló de manicura. La meva "host mum" em va dir que si volia, anés a passar el matí al saló, que em regalava manicura,, pedicura i massatge... i després me'n anés a buscar un café....
I així vaig fer!! Va ser un matí moooolt agradable!! :)
Després de dinar em tocava estar amb els nens que em volien fer una festeta d'aniversari.... però mentre esperàvem la mare, vam tenir un petit problemeta.... El periquito s'havia mort!!!! Ja teniem el drama montat..... plors, rabietes i males cares.... (bieen.....!!). La nena plorava i plorava.... la gran rient-se'n, el nen intentant estudiar i la petita assustada.....

Quant per fi va arribar la mare, va fer el sopar (aqui els nens sopen a les 5 de la tarda) i després de sopar vam menjar un pastel molt bo, em van cantar el Happy Birthday i les nenes petites em van bufar les espelmes, jajaja.
Tot seguit em van donar més regals.....!!!! Un collar, una samarreta i una targeta regal d'una sabateria molt molona que hi ha aquí al poble...

Després la meva "host mum" se'n va anar amb el nen a una espècie de classes de ball preparatòries pel ball de nadal o una cosa així, no ho vaig entendre molt bé, però el nen anava amb corbata i americana...!!!!
És a dir, em vaig tornar a quedar sola....!!! I aquest cop ja no va ser tan maco.... havia de dutxar les petites, mirar la tele i a dormir, jo havia quedat a les 8 i a les 7 i mitja havien d'estar els pares a casa... Doncs les nenes no es volien dutxar, després van fer un desastre a la banyera, la van omplir massa.... després no volien sortir de la dutxa...... un drama....!!! La gran perseguint-les cridant, es el seu cumple, no la feu enfadar....!!!! jajajaja i jo dels nervis.... doncs a les 8 menys dos minuts arribaven els pares a casa..... i jo corrent perquè havia quedat a 20 minuts de casa meva a les 8.....!!!
Pel camí em vaig trobar un cérvol d'aquells amb els cuernos tant grans.... quin susto!!! I per fi vaig arribar al restaurant....!!
Quina gràcia... típic restaurant americà de les pel·lícules....!!! Jo estava dels nervis, cansada, desmotivada i dormida.... Però vaig entrar a aquell restaurant i a la taula del fons, hi havien 4 noies esperant-me, amb unes corones de Happy Birthday al cap, uns globus molt molons per allà, una banda on posava Birthday Queen jajaja i un ram de flors enorme amb flors de color rosa. Preciós! quina il·lusió, se'm van passar tots els mals!! No m'esperava pas tot això, tenint en compte que feia una setmana només que les coneixia!!!!

El sopar va anar molt bé, vaig menjar la meva segona hamburguesa i un gelat on prèviament m'hi havien ficat espelmetes i els cambrers em van portar cantant el happy birthday....
Tot molt americà, ja veieu...!!!

En resum, va ser un dia carregat de diferents emocions.... tristesa la nit abans, alegria de bon mati, relax a mig matí, desesperació a la tarda, ràbia al vespre i felicitat a la nit.... jajaja

Us deixo un parell de fotos de la nit:

En fi... poqueta cosa més!! Estic intentant domesticar les petites, que són les que em costen més.... però anem fent!!!!
Per avui res més!!!!

Un petonet molt gran!!!!***

Happy Birthday to yooouu......

Hello!!!!!!

Aquí les coses van seguint el seu ritme....! Estic fent noves amigues, coneixent nous llocs, descobrint menjars nous....
Ahir vaig anar al Cine i inclús vaig veure una pel·lícula!! Sorprenentment la vaig entendre i tot...!!! La peli era "In time", molt bona per cert, la recomano!! Doncs pensava que no entendria res, anava disposada a passar dos hores d'estres total i d'avorriment, em vaig comprar les corresponents palometes i cap a l'aventura!!!! Però no, vaig seguir tot el fil, segur que deixant-me mil detalls, però vaig entendre que passava en tot moment!!! Prova superada!!!!

El dissabte nit vaig sortir per primer cop de nit!! Vam anar a sopar a un pub/restaurant, vaig menjar la meva primera hamburguesa (ja que ho feia, ho feia bé, igual que les palometes d'ahir..) i després de sopar tocava un grup de música bastant peculiar.... per les pintes semblaven heavies, d'aquells que canten cridant, melenes negres, ulls pintats, botes gegants.... però a les dos cançons es van posar a tocar música al més pur estil 40 Principales... curiós....
El Pub es va anar omplint de gent de tot tipus.... des de dones de 40 anys (ben diferents a les de la zona per on visc jo), noies de 20 i pico amb vestidets i talons de pam, gent amb crestes, gent amb camises.... unes barreges molt estranyes.... però l'ambient estava prou bé! Tot hi que estava cansadíssima, m'havia aixecat a les 6 del matí, em va fer gràcia descobrir l'ambient nocturn d'USA, encara que el lloc no fos gran cosa.

També he de dir que m'he convertit en una d'elles... sisi, dissabte em vaig comprar tot l'equipament i avui, he començat a anar a còrrer!!! Ha sigut bastant depriment creuar-me amb dones corrent amb cara de felicitat i jo amb dos minuts ja no podia més!!!! Però per alguna cosa es comença!!! Jo almenys estic orgullosa d'haver fet el primer pas!!!!

Ja veieu... m'estic introduint a la societat nord americana...! Es comença menjant hamburgueses i corrent i s'acaba posant una bandera a la porta de casa.....



Amb les dos petites de la casa he de dir que les coses avancen amb bon peu. M'abracen cada cop que marxo o arribo, volen seure's tot el dia al meu costat, ja no em miren malament..... espero que segueixi així... però això ja us ho diré dimecres, quan les haja d'anar a despertar jo....!




Avui és el meu cumple....!! Tothom em deia que avui seria un dia difícil, que era normal que estes trista, m'enyores.... i jo deia, que va! Perquè?? Si és un dia més!!!!
Però ha sigut començar a rebre missatges, pensar amb que realment avui és un dia important, ficar-me al llit i donar-me compte que si, serà difícil....
La meva "host mum" diu que em mantingui ocupada tot el dia per no estar trista, que vaja a fer-me la manicura, un massatge, a comprar.... no sé, potser li faré cas i me'n aniré a donar un petit "caprichito".... De fet, aquí és molt barat tot això.

La meva familia d'aquí hem tenen alguna cosa preparada, de fet les nenes m'han xivat  que tenen un regal per mi.... Què deu ser??? I la meva "host mum" m'ha dit que la petita porta tota la setmana dient-li que sobretot, pel meu cumple em faci un pastís!! Què mones son quan volen!!!!!
A la nit aniré a sopar amb les noies que he anat coneixent per aquí.... I aquest cap de setmana.... Nova York!!!!!!!!! :) bonica manera de celebrar els 22...


ja us contaré que tal tot i la resta de coses un altre moment!! Me'n vaig a dormir que demà serà un dia difícil!!!!



Us deixo algunes fotos!!!

Una part del jardí de darrera

Això és just al carrer del costat de casa meva.... m'encanta!

.... més Wilton......

Un dels gossos....

Familia....

....amics... cau....

I per avui això és tot.......!!!!! :) Gràcies per llegir-me!!

Don't Worry, Be Happy.....

Hola!!!!
Avui ja fa una setmana justa que estic a la meva nova casa....! A mi em dona la sensació de portar-hi mesos....!
Es un moment d'adaptació... al idioma, al menjar, a la gent, a les costums, a la manera de conduir, als paisatges.....

Una cosa molt curiosa de la manera de conduir del meu estat, Connecticut, és que et pots saltar els semàfors vermells si vols anar cap a la dreta,  el primer dia que vaig agafar el cotxe em pitàben a cada semàfor i no sabia perquè!!! l'altra és que hi ha senyals de Stop cada dos per tres... i tenen unes regles bastant estranyes sobre qui passa abans que qui..... També s'ha de dir que els carrerons estrets de la zona on visc jo, i els mega tanques que porta aqui la gent... no ajuden massa! Això sembla una competició de qui te el cotxe més gran!
també he de dir que el primer dia que agafava el cotxe em vaig perdre.... sisi..... dos hores buscant la meva casa..... era de nit, tots els carrers iguals, tot molt molt fosc... visc literalment al mig d'un bosc.... i per rematar-ho, els nens feien Halloween, la nit de Trick or treat, i a cada carreret hi havia grupets de nens disfressats de monstres, amb llanternes i fent-me frenar....  realment vaig viure la meva pròpia nit de Halloween de por per jo mateixa.... A més a més, anar amb un super Jepp enorme de color taronja, ajudava a fer la situació encara més còmica....
Al final, una dona a la que em vaig creuar 3 vegades amb mitja hora (estava donant voltes en cercle com una tonta), em va dir que la seguís que m'acompanyava a casa.... sort que la gent aquí es molt molt bona...!

Ahir vaig anar a conèixer la escola de la meva nena petita. És com una espècie de guarderia. Però ara ve la part graciosa de l'assumpte.... Em van portar a conèixer l'escola, perquè de tant en tant hauré de portar o anar a buscar a la nena, i per tant, hem van presentar a la conserge, a la dona de la taquilla d'entrada, a totes les mestres i inclús a alguna mare. Després vaig tenir que omplir una fitxa amb les meves dades, telèfon, nom complet, data d'expedició del carnet de conduir i inclús van fer una fotocòpia al meu carnet de conduir internacional per tenir una foto meva. Tot això, només per controlar qui va a buscar i qui porta als nens a l'escola.....
Un cop has portat el nen, et fan firmar un paper dient qui l'ha portat i a quina hora i qui el vindrà a buscar....
Americans.... fan unes coses més estranyes......!!!!


I ja s'acosta Thanksgiving.... ( dia d'acció de gràcies....) Sembla que es tornen bojos.... Encara queden dos setmanes però tothom ja només parla d'això...! La setmana que ve a les escoles fan la meitat d'hores... (això vol dir més feina per mi..... què bé..........) I estan tots super emocionats per reunir-se tota la família i menjar-se un gall d'indi..... Jo encara no li trobo el què... ja us contaré quan ho hagi viscut..!

El cas es que encara està tot decorat de Halloween, hi ha pumpkins per tot arreu, a les botigues encara en venen, però també ja venen tot lo de Nadal.... però pel mig encara hi ha thanksgiving.... No entenc res! jajaja

Aviat trauran la decoració de Halloween i em pic s'acaba Thanksgiving comença oficialment el Nadal.... Si, un mes abans.... i total, aqui només és un dia! El 25 i cap d'any.... Almenys nosaltres tenim l'excusa dels Reis....


Pel que fa jo, estic bé, ja ho he dit, adaptant-me... Intentant conèixer gent, trobar coses a fer i intentant ser positiva en tot moment. Hi han moments durs, està clar.... tenir a tothom tant lluny es fa difícil. Ja començo a enyorar-me, que fins ara encara no ho havia fet jejeje I a donar-me compte de on soc realment i per quant temps....

Ja aniré informant! Una abraçada!!!


Núria.




M'heu demanat més fotos però de moment no n'he fet massa.... Demà miraré de fer-ne d'interessants!!! jejeje

Ja soc aqui!!!!

Hola!!!!!
Després d'una setmana desapareguda per molts, ja sóc aquí....!!! Intentaré escriure sempre que pugui per anar explicant com estic o simplement per dir que estic viva!!!!

Començaré pel principi!!! Soc a Wilton, un petit poble de l'estat de Connecticut, un petit estat que toca a Nova York, a Estats Units....
Què faig aquí¿?? Doncs encara no ho se ni jo!!!!! En principi aprendre anglès i anar a classes d'algo a la Universitat (encara no se el què ni on) mentre cuido d'uns nens a una família.... el meu cas, la família Sullivan, amb 4 nens.... 3 nenes de 4, 6 i 10 anys i un nen de 11.

La zona es preciosa, i de moment no fa molt fred... però quan comenci ho farà bé... aquí neva tot l'hivern i les temperatures ronden els -30º....!!!

Aquesta és la meva casa:

De moment la cosa va molt bé per aquí... des de que he arribat no he parat de descobrir coses noves i d'al·lucinar....!!!
Els primers dies a USA els vaig passar a un hotel amb altres noies que com jo, començaven aquest any nervioses. Vaig conèixer noies de tot arreu del món.... des de Catalunya, passant per Macedònia, Suècia, Xina, Tailàndia, Sud Àfrica, Mèxic.... va ser molt interessant......
juntes vàrem anar a New York.... realment impressionant.... al trepitjar Times Square se'm van posar els pèls de punta.... Tot hi que va ser ràpid, visc a prop i espero tornar-hi moooolt aviat!!!!!

El tema menjar es realment curiós.... patia per no guanyar mil kg de cop... però com que no m'agraden les hamburgueses, ni els fregits.... estic perdent pes hi tot... jajaja La meva família menja de manera molt sana... la meva "host mum" inclús massa....
S'ha de dir que les dones de la zona em fan por.... Dones de 40 i més anys amb uns figurins....!!!! Es passen el dia en xandall, corren unes dos hores al dia, van al gimnàs i l'únic que fan es menjar verdures crues i beure cafès de l'Starbucks...! Tot hi això tenen totes uns 4 fills de mitjana....!!! Envejable, no???

Potser que no escrigui tant de cop que d'aquí 4 dies ja no tindré res a explicar!!!!

Un petoneeet!!!