My fairytale....

Tot hi que em queixo molt de com son els americans, de la manera d'educar als seus fills, de com viuen la vida basant-se amb consumir, consumir i consumir.... amb aparentar i mirant-se el melic....
Aquesta setmana m'ha tocat a mi viure dins una bombolleta.... i encara no s'ha acabat...!!
Us explico per què.... ara que ja tornen ja ho puc fer públic, no fos cas que algú s'aprofités de la situació....! jajaja
Doncs la meva família d'aqui va marxar el dilluns a la seva casa a Vermont. Així que em vaig quedar jo sola, a la mansió, amb el BMW a la porta i la total llibertat de fer el que volgués....





Algun dia ho havia de fer... foto amb el juguet del "host dad"...
Porsche carrera Turbo...
La meva cara no cal... jajaja



Per això el títol, el meu compte de fades... perquè realment és així com m'he arribat a sentir a moments....
A part de no tenir que treballar, de que està tot en silenci, que per fi tinc uns dies sencers per mi mateixa....
L'altre dia estava estirada al sofà, mirant la tele, i mirant per la finestra i pensant.... tot això és impressionant... desprès sortir de casa, amb les claus del cotxe a la mà, pensant... aquesta setmana és tot per mi....
És com viure en una bombolleta, perquè per una setmana tot això ha sigut meu....

Sisi, que maco... però com que ja sabeu que lo meu és ser gafe.... dimarts a la nit va fer tempesta.... un vent impressionant, pluja, trons.... i jo, sola a casa.... a la gran casa, al mig del bosc, envoltada d'arbres, tot fosc, fusta.... i jo, repeteixo, sola a casa.....
Jo crec que no podia passar més por.... sort dels meus protectors, els gossos.... als quals he fet ne niñera tota la setmana.... donant-los menjar a les 6 del matí.....

Dimecres es va quedar a dormir una amiga, i em va fer veure una pel·lícula de por.... jajaja que masoquista soc... i ahir a la nit, entre escriure al blog i lo cansada que estava de despertar-me cada dia a les 6 per donar de menjar als gossos.... ni me'n vaig enterar....

En general, ha sigut una setmana molt distreta.... compres, sopars, visites a casa, pel·lícules, riure.... Estic molt contenta de les amigues que estic fent.... I dels meus progressos amb l'anglès....!! És impressionant com sense donar-te'n compte ja et surten les paraules sense tenir-hi que pensar.... i amb l'ajuda de les amigues, que em corregeixen cada dos frases jajaja

soc moderna i menjo Sopes Campbell's.... Gran decepció jajaja

I una de les coses que he après aquesta setmana.... sabeu quin és l'estat més ric d'Estats Units?? Si.... Connecticut.... Sabeu quin és l'Estat amb més alcoholics?? Si..... Connecticut... La veritat, no em sorpren.
També m'han estat explicant que a uns 20-25 minuts d'aquí hi ha un dels pobles més rics del món!!! Hi haurem d'anar a fer una visita, a fer fotos a les cases!!!!
I es veu que hi viuen moltissims famosos per aquí... 50cent, un boxejador, però obviament ni idea, un compositor de música que compón per gent super famosa com Rihanna i coses d'aquestes... gent molt molt rica.
Jo sabia, és obvi si mires al voltant, que la gent d'aquí és rica, però no m'havia parat a pensar amb gent famosa.

Ara ve l'anècdota de la setmana, molt molt molt riure... no m'ha passat a mi, li ha passat a una amiga, però no puc parar de riure cada cop que hi penso...:

Una amiga meva, va al gimnàs al seu poble, un d'aquí al costat. Doncs cada dia, quan sortia ens deia que hi trobava cada dia un noi molt molt molt guapo i que havia de fer algo per coneixer-lo... així cada dia des que la conec....
Bé, doncs aquesta setmana ella va anar al metge, i mentre esperava, a la sala d'espera, el metge tenia les postals de nadal que la gent li enviava (aqui es molt típic rebre felicitacions de nadal de gent que ni tan sols saps que existeixen....), bé, doncs mentre ella esperava, es va dedicar a mirar les postals de nadal... i entre una d'elles, va trobar la del seu "novio" del gimnàs, amb la seva dona i els seus fills....  I qui és la dona?????????? Recordeu la sèrie, Sabrina, cosas de brujas....??? Doncs si, la dona del noi guapo del gimnàs, és la actriu de Sabrina, Melissa Joan Hart ... la protagonista, la rosseta amb l'ull guerxo.... us informo que viu a Westport, a 5 minuts de casa meva... i si busqueu Melissa Joan Hart Husband al google imatges, veureu el noi guapo del gimnàs...... jajajaja quin riure per favor... pobra... no vegueu la cara que posava mentre ens ho explicava i buscàvem les imatges al google....!!!!!
Aquest és un dels problemes que té viure entre aquesta gent...



Cap d'any.... Tot organitzat menys el meu vestit.... Pot ser més cutre i choni aquesta gent??? Els vestits de totes les botigues son com vestits cutres de boda choni.... roba d'aquella brillant... o licra.... o tots tots tots de lentejueles.... avui és la meva última oportunitat aixi que... desitgeu-me sort!!!!
I ara direu... i què faràs per cap d'any...? Doncs cap a Nova York, al migdia, anirem a deixar les coses a casa d'una amiga que viu a Nova York, a les 6 farem les campanades amb raïm, les tradicions no s'han de perdre!!! Desprès ens vestirem i a les 9 comença la festa a un club a Manhattan... allà soparem, farem les campanades de nou a les 12, ballarem, passarem la nit allà... i desprès amb limousina cap a casa de l'amiga a acabar la festa allà... es pot demanar alguna cosa més?? I a sobre amb català, que l'amiga amb la que vaig és amb la que em vaig anar a fer el visat a Madrid, una de les que va agafar el mateix vol i una de les que vam passar la primera setmana al Hilton.... així que crec que millor no podria ser... bé, si, si tinguès ja el vestit..... (Laia... com et necessito jajajaja).



Doncs res, que me'n vaig a disfrutar del meu últim dia de propietària de la mansió i el BMW, vaig al gimnàs de casa una estona, a dinar al sofà tranquilament i a buscar el ditjós vestit de cap d'any.....


Per si no torno a escriure.....



FELIÇ ANY NOU.....!!!!!!



Moltissimes gràcies per estar aquí amb mi!!!

Hola!!!!!
Ja torno a ser aquí....! He fet com les sèries de la tele, que per nadal fan parón.... :)

Tinc tantissimes coses per explicar que no sé per on començar....!!! Suposo que pel principi...:

Aniversari del meu nen:
L'últim cop que vaig escriure us vaig explicar el regal que li havia fet però no la reacció. La majoria ja us en heu enterat pel facebook, però per la resta... Doncs va ser millor inclús del que m'esperava...! Li vaig donar a la nit, abans d'anar a dormir, i vaig marxar ràpid, abans que ho llegís (soc una mica tímida....).
Doncs quan em vaig despertar pel matí, la mare em va dir que era el millor regal que mai li havien fet, que ell era al llit però que es va aixecar per ensenyar-ho als seus pares i que inclús es va posar a plorar... La mare deia que només tenia ganes de pujar a la meva habitació i donar-me una gran abraçada....  Que el millor regal que podia fer mai era el meu temps, però encara més en aquella família....
Em vaig sentir tan bé....!!! :)

Nadal:
Desprès de passar-me tot el dia 23 i 24 al matí deprimida perquè no volia passar la vigília de nadal sola... o amb la meva família d'aquí a casa d'uns amics que ni tan sols coneixia... el 24 al migdia vaig trobar alguna cosa a fer....! Una amiga se'n anava a casa d'una amiga seva, Au pair també, a fer un gran sopar com cal per nadal....!
Doncs allà vaig anar i he de dir que va ser un sopar de nadal super maco. Les altres noies eren Polaques i de Brasil i van fer menjars típics dels seus països, més el típic Pavo que mengen aquí, més els seus respectius postres....! Vaig menjar realment bé!! I per fi vaig menjar peix!!!

El dia 25 tocava obrir regals i dinar amb la família al complet....!
Doncs us explico... desprès de passar-me molts i molts dies buscant els regals pels nens... vaig comprar un joc d'experiments amb coses llefiscoses que representen coses de zombis i que es mengen pel nen gran, perquè li encanten les coses aquestes.
A la nena gran li vaig regalar un collar, una polsera i una colònia. A la de 6 anys un joc de la Barbie per jugar a la banyera, així als moments de la dutxa la tinc distreta i no es dedica a molestar-me... I a la petita un collaret molt mono amb la seva inicial i una corona, una nina de la Hello Kitty i un set de pinta ungles i pintallavis de les princeses Disney....
Doncs bé, els nens, desprès d'obrir, sense exagerar, uns 30 regals cadascú, i desprès de pair-ho una estona, els vaig donar els meus....
La reacció de la gran va ser bona, la de la nena de 6 anys, desprès de dir-me que allò ja ho tenia, i fer-li veure que no, també va ser bona. La del nen va està bé, però està comprovat que aquest nen prefereix una bona abraçada, a mil regals....
I ara ve la part bona del dia... La nena petita va començar a obrir el regal, i abans de veure que era, el va llençar al terra, es va posar a plorar i va marxar corrent dient que ella no volia allò....
La reacció dels pares vers l'actitud de la seva filla de 4 anys...???? No es van immutar.

Encara ara, una setmana desprès, els nens tenen regals amb la caixa sense obrir....

La nena petita, a qui li van regalar la super mansió de la Barbie, amb llums i sons, el Corvette teledirigit de la Barbie, una nina d'aquelles que sembla que estiguin vives, mil Barbies, una espècie de Nintendo Ds, roba, mil jocs, mil coses....... desprès de rebre tot això, es va passar el dia jugant amb un moc d'aquells grans que s'empeguen a les parets...... no fa falta dir res més.


El dinar (en realitat és sopar, però comencen a les 3 de la tarda, així que per mi es un dinar....) va estar bé. El menú va ser sopa (però no com la que estic acostumada a menjar, semblava més puré), carn amb diferents acompanyaments i de postre pastís. Vaig menjar bé, estava tot molt bo, però va ser un "dinar" sense més.... La part bonica va venir desprès, quan van anar a la cabana del jardí, com per Thanksgivin, i el tiet i un amic de la família ens van fer un concert... mentre estàvem tots asseguts al voltant de la llar de foc....

La taula parada

la sopa

La carn i els acompanyaments i part de la meva "host mum"

Concert de nadal......

També vull explicar-vos el que em va saber més greu de tot el dia.... El pare, abans dels postres va desaparèixer i ja no va donar senyals de vida fins l'endemà al matí... l'home se'n va anar a la seva habitació a descansar...........







Us volia explicar moltes més coses però m'haureu de perdonar i continuaré un altre moment....! És realment tard aquí i m'he d'aixecar a les 6 del matí per donar de menjar als gossos... (llarga història, demà us explico tot!!).

Continuarà.....!

Happy Birthday T

Avui ha sigut un dia d'aquells tan avorrits que l'únic que fas és pensar, pensar pensar..... i de tant pensar ja no sé ni què penso.....

Per fi he vist la boira....! Avui quant m'he despertat encara era completament de nit, però quan he tornat a mirar per la finestra, se m'ha dibuixat un somriure sense voler.... No podia veure res a dos pams... Boira!!!!! M'ha recordat als hiverns infernals a Mollerussa o a Lleida.... i m'ha fet il·lusió!!!
Clar que en lloc de veure les cases de Mollerussa, la meva casa, les carreteres de Lleida.... Només veia arbres i esquirols.....
Al vespre, he tingut que anar un moment al poble a comprar, i realment ja no m'ha semblat tan maca la boira.... si a casa ja és difícil conduir amb boira... això ha sigut tota una aventura..... les carreteretes (no en diria camins) que envolten casa meva, fosques, estretes, amb mil corbes i els cotxes gegants, no ajuden a conduir millor amb la boira.... així que als 5 minuts de conduir, ja estava maleint-la...

Una altra cosa que m'ha fet molta il·lusió aquest matí ha sigut trobar-me un paquetet damunt la taula, amb el sobre de Correos indicant que era d'algu especial.....! I si, gràcies tieta! Quina il·lusió!!!! No m'ho esperava pas!!!!



Avui era l'aniversari del meu nen gran, 11... ja se'ns està fent tot un home!!!!
Estava indecisa de si regalar-li alguna cosa, si no, si comprar-li alguna de les postals cutres que venen als supermercats, on hi ha unes mil diferents per escollir......
Desprès de molt pensar, i veure els milions de regals que va rebre a la festa d'aniversari del diumenge, i els altres centenars que ha rebut avui (de veritat, no exageració, una barbaritat de regals...), he decidit no fer-li res material.....
he decidit fer-li un escrit una mica boniquet... i m'ha sortit això.... (el que fa tenir temps per pensar):

I would like to give you the most beautiful gift of the world. More fun toys, the most beautiful clothes... but I know that these gifts you'll have many.... so I'm going to give you something a bit different....

My gift is my time. I want to let you know that I am here.

I want to make this year special for you to remember your 11 years as one of the best of your life.

And I'll be around here, so I will try that really happens...

Maybe I still do not fully understand what you try to tell me, maybe I am not talking much... but just be patience, I'm trying to learn.

Maybe I look not very funny, but I am. I'm just a bit shy....

Remember, my gift is my time, use it whenever you want...

Enjoy your 11, smile, learn, play, run, dance, dream and smile again....

Happy birthday

Nuria.

Traducció pels ganduls:

M'agradaria fer-te el regal més bonic del món. Moltes joguines divertides, la roba més bonica.... però crec que d'aquests regals ja en tindràs molts.... així que jo vaig a regalar-te una cosa una mica diferent....

El meu regal és el meu temps. Vull que sàpigues que soc aquí.

Vull fer que aquest any sigui especial per tu i que recordis els teus 11 anys com un dels millors de la teva vida.

Jo seré aquí, així que intentaré que això passi....

Potser jo encara no entenc tot el que intentes dir-me, potser no parlo massa... però sigues pacient, estic aprenent.

Potser no semblo molt divertida, però ho soc. Només soc una mica tímida....

Recorda, el meu regal és el meu temps, utilitza'l quan vulguis....

Gaudeix dels 11 anys, somriu, aprèn, juga, corre, balla, somia i somriu un altre cop.....

Feliç aniversari,

Nuria.

M'ha fet molta vergonya donar-li, m'he esperat a fer-ho fins que s'ha ficat al llit, perquè fins llavors els seus pares encara li feien regals.... un cop al llit, he anat cap allà i li he dit.... m'he deixat de donar-te una cosa.... m'ha dit oooohhhh thank youuu!!!!! I he marxat abans que no ho llegís.... No se que haurà pensat, ni com s'ho haurà pres, si li haurà fet il·lusió, si m'haurà tractat de boja, o de agarrada per no fer-li un regal material.... de totes maneres, jo m'he quedat molt satisfeta, no de com ha quedat per fora, sé que lo meu no son les manualitats..... però el que importa és el contingut!!!! :)






Ahir vaig fer una excursió a Nova York amb cotxe....! Vaig portar al "host dad" a l'hospital, perquè es va trencar el peu..... no vaig arribar a entrar a Nova York ciutat, però si a l'estat i a les a fores.... vaig passar una horeta d'anar i una de tornar molt "còmodes" (ironia). No conduïu mai amb un home al que no li teniu confiança, que et té una miqueta de mania amb el tema cotxes, que té aspecte intimidant, que no entens com parla perquè té un accent del nord que fa por, per unes carreteres que no coneixeu i amb l'home sofrint de dolor...
Quin viatge més etern!!!!!! L'home anava dient-me que anava massa lenta, "ui! t'has saltat un stop... si et veu la policia et pot multar... si veus un autobús groc amb les llums intermitents para, sinó et poden detenir i portar-te a la ambaixada..... I'm kidding....." ooo.... sonava música de discoteca i em deia "això és el que et deu agradar a tu....." o de sobte sonava "Someone like you" i l'home es posava a cantar com si li anés la vida en desafinar cada una de les notes de la cançó.....! uuufff...!
Desprès vaig tenir que esperar una hora al cotxe..... i després cap a casa un altre cop...... biiieeeennnn!!!!
La part positiva d'això és que vaig tenir la resta de la tarda lliure... la part negativa d'això és que em vaig avorrir molt... jajaja


I aquí teniu el resultat del meu avorriment...! Fotos dels petits detallets que em fan somriure cada dia, perquè en el fons m'agrada treballar amb nenes.... pel simple fet de veure aquestes coses.....:



Què mona, no? Està jugant a no deixar-me respirar.....!




La guitarra de la gran... el dia que vaig veure la funda
quasi ploro...... jajaja





encara no us havia presentat els peixos.... pròximament... els hàsters...!



la gran, quan era petita.... m'agrada la foto....!

Una part de la col·lecció... les meves amigues les Barbies.....!!!!

Els "Yoggis" de la petita.... son uns pelutxets sense els quals no pot dormir....
Algun dia us en parlaré més que és un tema interessant!



Conseqüències de treballar amb nenes.....
no em molesta pas, no... jajaja













 Pròximament, fotos dels vestits de princeses Disney.... jajaja

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris... realment m'encanta compartir tot això amb vosaltres, d'alguna manera m'ajuda a no sentir-me tan sola :)




Núria.

Daddy will come...?

Quant tinc temps lliure em dona per pensar... i aquests dies he estat pensant molt... he tingut molts moments de reflexió sobre la cultura que m'envolta ara mateix, la cultura americana, i us vull expressar el que sento, el meu punt de vista del que estic vivint.
Teniu en compte que el que dic és la meva opinió, i vista des del punt de vista d'on estic vivint jo.

Per posar-vos en context....:

Visc a Connecticut, que és un estat molt petit tocant a Nova York. La majoria de pobles soc cases gegants esbarriades al mig del bosc. La gent que hi viu, majoritàriament, son famílies, de molts fills, de dones que no treballen i homes que treballen a Nova York capital.
Per tant, és un estat, almenys la zona on estic jo, amb molts diners. I més concretament el meu poble, és un dels més rics de la zona. Tothom de per aquí el coneix com el poblet de les cases gegants, dels cotxes espectaculars, de les dones que corren en xandall tot el dia i on la presencia masculina hi és o els caps de setmana o a partir de les 8 de la nit.

Per tant, la meva família és una d'elles. 4 fills, la dona no treballa, l'home treballa a Nova York, 3 gossos, 5 cotxes, una casa gran amb piscina, sauna, més vestidors que gent vivint-hi, barco, casa a la muntanya i vacances al Carib un parell de cops a l'any.

A què és dedica a l'home? És Trader... jo no sé ben bé que és però pel que vaig entendre es dedica a comprar i vendre accions, empreses i coses d'aquestes....

La dona no treballa, però no para en tot el dia, sempre la veig estressada, crec que mai l'he vist asseguda al sofà, o simplement a la taula de la cuina, ni tan sols per dinar....
I preguntareu, i què fa??? Amb 4 fills deu tenir molta feina, no??? Doncs no, perquè per això estic jo aquí..... Ella desperta als dos grans, els fa l'esmorzar i se'n va a córrer... Llavors jo els miro des de la porta quan agafen l'autobus, desperto a les petites, els faig l'esmorzar, batallo amb elles perquè esmorzin, batallo amb elles per triar la roba que es posen, les pentino, i acompanyo a la de 6 anys a l'autobús. Llavors arriba la mare, mentre es dutxa jo jugo amb la petita, quan la mare està, porta la petita a l'escola i a partir d'aqui ja no sé que fa. Sempre torna amb bosses a casa, o de menjar o de roba.... o amb les ungles recent pintades... coses d'aquestes. Mentrestant jo estic fent els llits (cosa fàcil perquè només he d'estirar l'edredón), posant els pijames a la rentadora (cada dia posen a rentar el pijama....) i ficant les coses d'esmorzar al rentaplats.....

Sobre les 12 la dona va a buscar la petita a l'escola, o la nena va a casa d'alguna amiga, depen, però normalment uns tres cops per setmana se'n va a casa d'amigues.... i a les 2:30 arriben els grans.... i se m'acaba la tranquilitat.... feu els deures... bereneu.... no us mateu.... no mireu videos raros del youtube..... a les 3:40 surto a fora a esperar que arribi la nena que falta amb l'autobús, gelant-me de fred perquè cada dia fa més tard..... i ja la tenim liada.... 4 nens bojos a casa, si tenim sort i no hi ha "playdate". Crits, plors, rialles, somriures, insults, piropos, galetes, cupcakes, wii, princeses, monstres, xocolata, Barbies..... i a les 5 ja és l'hora de sopar.... normalment el sopar és molt senzill i l'acostumo a preparar jo amb 5 minuts.... consisteix amb fer bròquil i pastanaga al vapor, o pèsols al microones, o pasta, o pollastre al forn, o pollastre amb la barbacoa.... poca cosa més....!
desprès de mil discusions per què mengin una mica (si jo fossa ells tampoc voldria menjar allò....) toca la banyera.... normalment els grans van pel seu compte i a les dos petites les banyo jo.... és a dir, elles juguen amb les bombolles, amb l'aigua de mil colors i jo pentino barbies... jajajaja
Desprès d'això ja toca mirar la tele i dormir.... a les 7:30/8 ja dormen....

Que vull di amb tot això?? Fixeu-vos quin paper tenen els pares al dia a dia amb els nens.....


Societat Americana....:


A la meva família, però pel que he sentit a moltes d'aquí, i com he pogut veure a pel·lícules, sèries i coses d'aquestes, és molt comú, el pare té un paper bastant singular. Pels matins ell marxa de casa sobre les 5:30, encara dorm tothom, fins les 6:15 no s'aixequen els nens. Per tant, ningú el veu, i ja no torna fins, depenent del dia, 7, 7:30... o dies que quan ell arriba inclús jo estic dormint...
El que fa si els nens encara estan mirant la tele, és arribar, anar a la cuina, agafar una cervesa de la nevera, fent uns quants glops i anar a saludar als nens. Els dona un petó, els diu hola, però els nens realment estan més pendents de no perdre's que està passant al capítol d'alguna sèrie de Disney Channel....
Trist, però cert.....
Un cop els hi ha dit hola a tots se'n va a sopar a la cuina... Els nens van a dormir i quan ja son al llit ell els hi va a dir bona nit....
Els dies que arriba quan ja son al llit ja no els diu ni hola....
Els caps de setmana pensava que serien diferents, que els dedicaria a passar temps amb els nens... però hi passa molt poc temps... la majoria de caps de setmana que he viscut amb ells, se'ls passa o tancat a la seva habitació, o al despatx, o sopant amb la dona... Tret dels dos últims caps de setmana que he de dir que se'n va anar a esquiar amb els nens grans....! Però hi anaven dissabte i diumenge ja eren a casa i ell tancat a l'habitació....

Just avui, la nena gran feia un espectacle de les classes que fa de teatre. Ella cantava i feia teatre i estava super emocionada... però que ha sigut l'últim que ha preguntat abans de sortir de casa?? "Daddy will come...??" se m'ha trencat el cor.... no ho sé.... la mare ha dit de fons.... no bonica, arribarà massa tard....
Òbviament, com era previst, no ha aparegut....


Pel que fa a la mare, ja ho heu anat deduint amb el que he dit abans, però té una vida d'allò més interessant... No treballa, però no para quieta, te 4 fills, però té una noia que els cuida.
Realment ella viu totalment per ella. Ella passa els dies anant a córrer, comprant roba o coses similars, anant a fer-se la manicura, quedant amb les amigues, al telèfon toooooot el sant dia, i poca cosa més....
Té tots els diners del món, però no ha de fer res per guanyar-se'ls, depen totalment dels diners del seu home, té uns fills però pràcticament no s'ha de matar fent gran cosa, té gossos però té un entrenadora personal que va cada setmana a domesticar-los....


Tot això a què deriva??? A uns fills malcriats.... No és que siguin males persones... però a vegades son desagradables, no suporten que els diguis que no, s'enfaden sovint sense motiu algun, tenen marranades per qualsevol circumstància difícil i no saben que és la empatia. I tot això és tan sols per una causa....: Falta de carinyo i atenció.


Per altra banda està el fet de tenir tants diners... Aquests nens tenen tot el què volen i més... Només la nens de 4 anys, te més vestits dels que jo mai tindré, amb les joguines que té la nena de 6 anys podria jugar tota una ciutat de nens de l'Àfrica, l'Ipad que té la nena de 9 anys i que només utilitza per jugar a un joc de vestir nines, podria pagar els meu curs a la universitat aquí..... Amb la wii, la play 3, la nintendo ds 3D, l'altra Ipad i l'Ipod del nen gran, de 11 anys recent cumplits.... son una exageració.....

I tot això deixant a part el nadal... us podeu imaginar com està el soterrani de la casa, ple de regals..... però cuan dic ple és ple de veritat, una autèntica exageració....
L'altre dia, fent la llista per Santa Claus... les petites marcaven a la revista de les joguines, coses que ja tenien!!! És a dir, tenen tantes coses que ja no saben ni el que tenen....
I realment, amb tantes coses que tenen, la petita només vol que jugar a "pares i a mares" és a dir, jugar a que ella és un bebé i jo la mare.... la mitjana és passa el dia o jugant amb els gossos, o pintant... la de 9 anys només li agrada cuinar i el nen jugant a la pilota a fora.....
I jo em pregunto??? cal doncs que tinguin tantes coses???? Jo he decidit no regalar-los res per nadal, perquè per mi suposa un esforç comprar 4 regals que els puguin agradar... i sé que per ells només serà una cosa més, la qual acumular a la sala de jocs i no tornar a utilitzar mai més.....



Reflexions meves....:


Diuen que quan ets fora de casa és quan valores més el que tens... doncs si, amb un més i mig ja he tingut suficient per donar-me'n compte.
Els nord americans és creuen el centre del món, realment es creuen que el seu model de vida és millor que qualsevol altre i si si, ells es creuen superiors a qualsevol altra cultura. És així, la crua realitat, no és culpa seva, és el que els fan creure, és el que els ensenyen a les escoles... i fins hi tot nosaltres ho penses a vegades.... jo almenys m'ho havia arribat a creure que els americans eren millors....
Però ara que ho veig des de dins me'n dono compte que no és veritat.....
Clar que cada família és un món, i ja he dit des d'un bon principi que jo em baso amb el que jo estic vivint....
Però prefereixo no tenir tantes coses, però haver crescut amb el meu pare al cantó, prefereixo obrir un sol regal per nadal, però que realment l'aprecia i em mora de la il·lusió al obrir-lo.... Prefereixo tenir pocs vestits però que al comprar-me'n un de nou jo sigui la persona més feliç del món.....
Prefereixo no tenir la gran mansió, però poder passar hores mirant la tele al sofà amb els meus pares cada nit, no tenir la gran mansió, però tenir-hi als meus pares sempre a prop....

Aquesta gent només viuen per consumir... l'home no té vida, la seva vida és treballar, i només per tenir diners pels seus fills als quals no veu, i a la seva dona, la que es passa el dia sola.....
Això no és vida..... no creieu???
Jo sovint em sento malament per ells.... perquè creuen que son els reis del món.... i realment no saben que és viure.....









crec que he escrit molt avui i m'imagino que una de cada 20 persones que entri al blog s'ho llegirà tot.... i encara seguiria escrivint.... realment em sembla molt interessant tot això, perquè son diferents maneres de veure la vida i m'agrada compartir-les amb vosaltres.....


Ànims per aquests pocs dies de setmana que queden!! Que ja és Nadal!!!!




Núria.

Nothing Special....

Hola!!!!
Una setmana sense dir res.... quina eternitat!!!
Suposo que si no he sentit la necessitat d'escriure és per que no tinc res interessant que explicar....!!!
Tot segueix igual, el temps passa volant i d'aquí una setmana nadal.... la veritat és que no tinc gens de ganes que sigui nadal... vull que passi ràpid i ja està... Mentrestant, jo vaig disfrutant de les decoracions.... he de fer fotos, ho sé, a veure si un dia d'aquests em dedico a passejar amb el cotxe pels voltants amb la càmera a la mà!!!

L'altre dia me'n va passar una que la meva "host mum" encara riu ara...!! Era l'hora de sopar i em diu, pots fer tres "sanwiches de peanut butter yam"? i jo a sisi claro!! Trec el pa, la mantega, suco el pa i li fico pernil... la nena se'm queda miran i crida....NOOOO!!! I jo, que si que si, que la teva mare m'ha dit que has de menjar això!! La nena còrre cap a la seva mare tota indignada i sento que la mare es posa a riure com una desesperada. Ve cap a mi, casi plorant de riure i em diu...: Yam, no Ham!!!! Yam es melmelada i Ham es pernil..... i jo..... ^^' jaajajaja i ella em diu, que no ho veus que això que has fet és un menjar una mica raro....??? me la quedo mirant i li dic.... "coses més rares us he vist menjar...."
Total, que a la dona li va fer tanta gràcia que inclús va trucar a una amiga per explicar-li.... i jo tota roja, els nens flipant..... mare meva....


Llista de coses i mites que esperava trobar-me aquí a USA i no han sigut així:

- El picadero de menjar de la pica de la cuina....
- Que la meva família menges nuguets de pollo y hamburgeuses cada dia.... (encara no els he vist menjar-ne)
- Que la gent em mirés amb cara de.... ah.... espanyola.... :S (al contrari, els sembla super guai que visca a Catalunya! :) )
- ....



Fins ben aviat! Espero que em passi alguna cosa interessant per explicar.... (que no sigui un cotxe espatllat o cap accident per l'estil..... poseu-me una espelmeta jajaja)

Bona setmana a tots!!!

Thinking....

Porto un mes i una setmana aquí, i aquesta és la llista de coses que porto un mes i una setmana sense fer.

Fa un mes i una setmana que no....:

• dormo fins més tard de les 9
• vaig a dormir més tard de les 2:30
• menjo peix
• abraço algú amb totes les meves forces
• disfruto menjant alguna cosa realment bona
• provo un menjar com cal
• pago amb monedes.... (trist però cert, com que no em conec les monedes, ho pago tot amb bitllets, i quan ja no em caben més monedes al moneder, vaig a una màquina del supermercat i ho canvio...... costum que he de canviar jajaja)
• bec un bon cafè
• miro la tele, un canal que no sigui el Disney Channel o una pel·lícula infantil
• em moc amb cotxe segura d'on vaig realment
• veig un gat
• .....

Continuarà...

Aquesta setmana ha sigut molt tranquil·la, no he fet cap desastre (ja tocava)..... He conegut noies noves, que realment m'han alegrat molt el dia... avui he vist la llum, i sembla que a partir d'ara això s'animarà una miqueta.... jajaja

L'altre dia vam fer Gingerbread Houses, que és una tradició de Nadal. Consisteix en comprar unes caixes on hi ha tot el material necessari, i construeixes unes casetes de pasta de galeta i l'omples de sucre i caramels.... realment, amb 6 nens impacients per allí, és, com diu la meva "host mum" un Nightmare (malson).....:















Avui he vist a Santa Claus!!!!!!

I  m'he donat compte de perquè diuen que aquí la vida és més cara.... doncs perquè hi ha cada botiga.........!!!! Avui hem anat a una, on tota la roba era de marca, Tommy Hilfiger, Ralph Lauren, Guess.... i tot rondava uns 25$.... 

I tot el que son ordenadors, mòbils, càmeres... estan molt molt més bé de preu.... un Mac per 900$?? un Ipad per 190$...? una càmara reflex de les bones per 400$...?

Aquí el fred ja comença a molestar.... avui ja estàvem a -2 i ahir a la nit vam arribar a -5... i la meva "host mum" diu que això només és el començament.... (moriré).

Demà tocarà anar a còrrer tot el matí (espero no perdre'm) per cremar les patates fregides, hamburgueses, wraps, gelats.... d'aquesta setmana...

us deixo amb un parell de fotos de les meves estimades little monsters....! ^^

Molly, la petiteta de la casa,
preparada pel fred.



Sloane, fent el tonto, esmorzant el meu menú especial,
torrades amb Nutella.....





Que tingueu una molt molt bona setmana!!! Tapeu-vos!!!




Núria.

Buuuu.....!

Hola....!!
Un dia com avui es mereix una actualització. Me'n vaig a dormir contenta i volia dir-ho a algu.... :)
A part que està plovent molt, sento la pluja damunt la teulada, la veig per les finestres... que bonic....

Per a que estigueu tots més tranquils, per fi he parlat amb el "host dad".... sisi... per fi...  No és que porta esquivant-lo tot aquest temps, però als matins ell marxa sobre les 5:30 (jo encara dormo) i arriba quan els nens ja son al llit (jo ja soc al meu búnquer-mansió-habitació). Per tant, jo quasi no el veig.
Però avui m'ha tocat patrullar perquè la mare ha sortit fora aquesta nit, i mentre posava les nenes al llit ell ha arribat... M'ha cridat, he anat cap on era, i ell, amb la seva corbata, americana, que fa tres metres més que jo, amb el posat serio, i jo, que no entenc gens com parla, tota cohibida, allà plantada esperant que em fes el gran rotllo... i em solta un: com estàs? com et va tot? les nenes es porten bé? estàs a gust aquí? algun cotxe més amb gasolina enlloc de diesel?? i es comença a partir de riure... jo no sabia on ficar-me i em diu, no Nuggía, (pronunciació americana del meu nom) volia dir-te que estem molt contents que estiguis amb nosaltres... i jo.......... ooooooooooooo........... i li he soltat un thank you.... i un... no tornaré a tocar el BMW.... jajaja
A estat bé, almenys ja m'he tret un petit pes de damunt....

La petita abans d'anar dormir m'ha dit que era la seva millor amiga "forever"..... i la de sis anys aquest matí m'ha demanat si la podia acompanyar jo a buscar l'autobús en lloc de la seva mare, que amb mi s'ho passava millor.... un gran canvi en un parell de setmanes...! Esperem que segueixi així....




Bé, ara que ja us he explicat la meva vida, per omplir una mica més això, us vaig a explicar una cosa que porto fent des del dia 1 de desembre (a part d'obrir el calendari d'advent que els meus papis em van enviar :) ).
Doncs cada dia al matí, desprès de que les petites esmorzin, ens dediquem a buscar l'Elffi per tota la casa. És un ninotet petitet que els pares cada nit amaguen a un lloc diferent, i al matí els nens l'han de buscar.
L'Elffi és un ajudant del Pare Noel, que va a les cases dels nens per vigilar que es portin bé, durant el dia els vigila, i a les nit va a explicar al Pare Noel com s'han portat i si es mereixen o no els regals. Al matí torna a la casa però cada dia canvia de lloc.
Trobo que és una tradició molt bonica, perquè ajuda a que els nens es portin una mica millor (una mica, perquè se'n obliden ràpid) i cada matí, la cara d'il·lusió que posen quan el troben, no té preu.

Aquest és el nostre Elf...

Una altra cosa que m'ha donat més d'un bon moment de felicitat ha sigut el descobriment que aquí a USA si que fabriquen gelats Haagen-Dazs de Vainilla, almenys a Mollerussa i Lleida feia anys que en buscava i ja no en trobàvem.... doncs l'altre dia al congelador de casa en tenia un pot ben gran..... i el gran descobriment va ser fer-li cas al nen, quan em va dir que hi posés Peanut Butter (manteca de cacahuete), al primer moment vaig pensar... uuff... està boig, a part que no em va agradar gens quant vaig provar per primer cop aquella pasta marronosa amb gust a Res.
Doncs el cas és que la barreja està molt molt bona!! Us ho recomano!!!!!!!

I ja que hi soc, us ensenyo el piano de la casa... per ser que només el toquen mitja hora a la setmana la nena de 9 anys i el nen 11, i que en prou feines toquen 4 notes seguides i amb només una mà, el piano està d'allò més bé.... i com sona.... per favor....

I res més, per avui això és tot!! Que tingueu un bon dia!!!

Una abraçada,




Núria.

Everybody Hurts....!

Hola!!!!
Quants dies sense escriure i quantes coses que explicar...!!!!!
Començo la setmana esperant que aquesta vagi molt millor!! Amb ganes que tot torni a la normalitat....
La veritat es que estic molt contenta per com van les coses amb les dos petites... vam començar malament, les havia batejat com little big monsters....jajaja però les coses comencen a anar d'allò més bé, i avui, mentre sopàvem, la de 6 anys, la més bitxo, ha soltat un "I love Nuria" a la seva mare! M'he quedat parada i a dit, que a vegades era molt dolenta amb mi, però perquè quan s'enfada diu coses dolentes que no sent i que realment li agrado molt i que soc la millor, després de la seva mare.... No és maco???? :)

El dijous vaig anar a còrrer una estoneta per un camí que tinc prop de casa.... realment els paissatges no tenen preu!!! Aquí us deixo algunes fotos....:

    

  

Dissabte a la nit vaig anar a mirar una peli a casa d'una amiga i desprès vam sortir pel poble d'una altra amiga. Vam anar a un bar típic americà de les pel·lícules. Tot de fusta, cartells fluorescents, la màquina per triar les cançons, els homes de 50 anys, amb els bigotis, asseguts a la barra i la cambrera la única motivada del local.
Ens va fer molta gràcia, realment era com estar en una pel·lícula.
Vam anar a dormir aviat, aquí, a tot arreu tanquen a les dos del matí. Em vaig quedar a dormir a casa d'aquest amiga. Em va encantar, ja que vaig veure una altra realitat totalment diferent a la que estic vivint jo.
Ella viu a un poblet encantador a la platja. Casetes petites boniquetes una al costat de l'altra, cada una amb la seva parcel·la de gespa ben tallada, però realment es veia tot molt humil.

Al matí vam anar a la platja. Una platja que no té res a veure amb el que estic acostumada aquí, res a veure amb Cambrils o Reus o tot això. No puc dir que sigui millor, però molt diferent. 

En lloc d'haver mil apartaments a la costa, hi havien petites casetes mirant al mar. En lloc de xiringuitos a l'arena, hi havia un enorme lloc per que els nens poguessin jugar. la marea estava baixa i no vaig poder veure com era l'aigua realment.

Però va ser un matí de desconnexió mirant al mar i buscant petxines boniques de record....

Desprès vam anar a dinar al Kentucky Fried Chiken.... impresionant.... una mania tot... sobretot les persones que estaven allà menjant, amb els cubos enormes plens d'alitas de pollo rebossades.... crec que la mijana de pes de cada una d'aquelles persones era uns 200kg... Però bé, diuen que s'ha de provar tot, i ara ja no podré dir que no hi he estat mai!
Amb la panxa ben plena vam anar al meu primer meeting amb totes les noies de la zona, i vam anar a patinar sobre gel! Vam passar una estona de lo més divertida...!!! Em va fer molta gràcia perquè les noies de Mèxic i Brasil no havien patinat mai sobre gel.

Un cap de setmana d'allò més tranquil, però potser és el que necessitava, sortir de casa, conèixer persones noves i molt maques, conèixer una petita part més d'aquest enorme país i desconnectar de tot una miqueta!!

Seguiré informant.....! Un petonet!

Us deixo amb una foto dels meus nens i els gossos.... m'ha fet gràcia penjar-la.....! :)

christmas II

Hola!!
Aquí els dies van passant.... i dijous em vaig sorprendre veient que feia un mes que soc aquí.
Hi ha moments em que em dona la sensació que hi porto molt més i moments en que sento que el temps m'ha passat volant...!

Els problemes amb les nenes van disminuint i fins hi tot sembla que em comencen a tenir, fins i tot, una mica de carinyo. He après a ignorar-les de bon matí (tenen mal despertar) i a donar-los tot l'amor del món a les nits, quan els pares marxen fora i estan tristes....

Aviat comença la temporada d'esquí. De fet, aquest cap de setmana el pare i els dos grans se n'han anat a la casa on van quan esquien, a l'estat de Vermont. Està a unes tres horetes de casa i és just a tocar amb Canada. Tinc ganes ja de veure la casa, però no d'anar a esquiar.... Tinc el gran dilema de si marxar cada cap de setmana amb ells, o de quedar-me sola a casa... però realment, em fa por jajaja.


Us vaig dir que faria fotos de la decoració de nadal de la casa, i aquí en van algunes...!

la cistella de les postals

calendari d'advent

la cuina

l'increïble arbre..... he de fer millors fotos perquè es vegi realment l'immens tamany que té
però si mireu bé, arriba fins a la meitat de la primera planta de la casa...!

els mitjons a la xemeneia...

M'han fet un mitjó amb el meu nom i l'han penjat amb la resta de la família!!!!

bon cap de setmana!!!!!