Boat Trip and others....

Hola!!!!

Com sempre, jo segueixo amb la meva muntanya russa, i desprès de passar-me quasi un mes sense cotxe, la meva vida aquí va seguint volant, sento que els mesos passen com si res, penso en els dies abans de marxar, les despedides, els moments de nervis.... i els sento com si fossin ahir....
Desprès de pensar i pensar en si allargar la meva estada o no... finalment ja puc dir que torno a casa!
Així que el compte enrere ja ha començat, i ara ja només toca començar a planejar els viatges abans de tornar a casa.... llarga llista de coses a fer, llocs on anar.....
I una gran barreja de sentiments.... unes ganes increibles de tornar a la vida normal, tornar a veure a tothom, els cafès amb les amigues, el poder anar caminant a tot arreu, el trobar-te sempre algú o altre pel carrer, conduir el meu senzill cotxe, dormir al meu minúscul llit, enfadar-me amb els pares, els dissabtes al cau..... No se, els petits detalls de la vida quotidiana, que mai pensava que podria trobar a faltar.....
Però per altra banda.... deixar enrere un any com aquest.... Nova York, els paisatges, els animalets i les flors, les amigues, els petits monstres, la piscina, el Jeep taronja, les mansions, les dones corrent.... jajaja no saber quant tornaré  aquí, i saber que quan torna ja res tornarà a ser el mateix.... em fa estar una miqueta tristeta..... però se que algun dia tornaré, i que ara em toca seguir amb "la meva vida real"....!!!


En resum, que a finals de novembre ja tornaré a voltar per Mollerussa, sent una Nini més!!!! :)




I ja prou de reflexions, va, us explicaré la meva setmana passada, que va ser d'allò més interessant!


Els dimarts, de bon matí, vam agafar el barco (si, la meva família te un barco) i ens en vam anar cap a Nova York.... Vam sortir del mini port on el tenen aparcat i vam anar seguint la costa avall cap a la ciutat....

El port...

Impressionant.
Desprès d'estar uns 20 minuts al barco, al fons es començava a dibuixar la silueta de Nova York.... Tots els edificis minúsculs a l'horitzó.... Super maco!!!

No es veu molt bé, però els edificis del fons son Nova York

A mesura que ens anàvem apropant, els edificis s'anaven fent grans i grans.... i quant vam arribar a la ciutat allò ja va ser espectacular....
El primer que vam trobar va ser l'Upper East Side de Manhattan.... Tots aquells edificis impressionants, i un munt de gent corrent i passejant pel costat del mar....

Upper East Side

Poc a poc vam anar avançant fins arribar a veure el Empire Estate Building, el Chrysler Building.... tots els edificis coneguts, just al nostre costat, unes vistes impressionants.....!!!!

Manhattan

Vam anar baixat i ens vam trobar amb el World Trade Center, els edificis que estan construint.... tot espectacular....

World trade center i els nous edificis en construcció

Dos minuts desprès, vam aparcar el barco, just allí, al mig de Manhattan....

Vam anar caminant cap al centre de World Trade Center, on el meu host dad va anar a treballar, i nosaltres ens vam dirigir cap al 9/11 Memorial.....
No tinc paraules per expressar lo emotiu que va ser estar allà dins amb la meva Host Family......

Piscina on eren els fonaments d'una de les torres

La meva Host mum em va explicar que aquell dia el van viure molt emotiu.... El meu Host dad, just en el moment que el primer avió es va estrellar amb la primera torre, estava parlant per telèfon amb un amic, que estava treballant allí........ no sabien ben bé que estava passant, però sabien que algo no anava bé... ( el meu host dad treballa a un parell de carrers més amunt del lloc en concret).
Mai van arribar a trobar al amic....

Al voltant de les piscines hi ha els noms de tota la gent que va morir en l'atentat

Vam trobar el nom d'aquest noi, em van estar explicant històries sobre aquell dia, sobre gent que ells coneixíen....

Dos de les meves nenes

Una de les torres....

He de remarcar, que aquí on visc, a Connecticut, moltissima gent de la que viu aquí treballa a la zona de Wall Street, així que moltissimes famílies es van veure afectades aquell 11 de setembre....
Amics de la meva host family, pares de gent de la meva edat.... molta, molta gent de la que estic envoltada...

Així que si, va ser molt molt molt impactant, està allà, i viure, com un fet que jo vaig viure mil anys enrere, sentada al menjador de casa meva, com si passés en una pel·lícula, tan tan llunyà, en aquell moment estès tan tan a prop....



Desprès vam anar a veure al meu Host dad a la feina, que també va ser d'allò més interessant.... Just dos edificis més amunt que l'edifici del American Stock Exchange i del Federal Hall.

American Stock Exchange

Federal hall

De tornada ens vam entretindre més mirant el paisatge de la costa de Connecticut............... WAW.
Si us avorriu, podeu buscar: Greenwich, CT. USA, al google maps, i mirar les cases que estan a la costa...... i entendreu perquè dic waw......... estic rodejada de mansions aquí, la meva casa es inmensa..... però allò..... allò ja és massa....!!!!!!!! casa inmenses amb jardins verds i gegants, amb escaletes plenes de flors que donen a la platja privada amb el barco esperant a l'aigua................. waw
I per rematar-ho, les illetes privades pel camí.......

Us recomado que mireu el Google Maps... jajaja  (o que em feu una visita!!! encara tinc 4 mesets...!!!)








canviant ja de tema, el passat dimecres va ser 4th of July, una de les festes més patriòtiques de USA.... La gent vestida de Blau, vermell i blanc per tot arreu, els supermercats.... ja us els podeu imaginar, banderes fins hi tot al Gel de Bany...........!
Doncs jo, com a bona patriòta, i treballant com una pringada, me'n vaig anar a una festa d'uns veïns!
sense desperdici.... Una banda de senyors d'uns 60 anys tocant música country, una barra amb una senyora servint còctels, vins i llimonades, una barra de càtering plena de mexicans servint aletes de pollastre, panís, costelles a la barbacoa, amanides, i tota mena de menjar típic americà.....
La casa, no cal dir, una mansió amb piscina, pistes de tennis, una caseta de la piscina més gran que dos vegades casa meva, una casa d'invitats, un playground pels nens........
Doncs va ser d'allò més entretingut... les senyores borratxetes criticant-se entre elles, els homes bevent sense parar i els nens al seu rotllo, que per això estava jo allà...!!! jajaja






Doncs bé, per avui ja n'hi ha prou va, que últimament no escric gaire i avui us he saturat!!!!!



Que tingueu una bona setmana!!!!! :)

Una abraçada!!



Núria.

Patapum

Desprès de tant i tant i tant temps sense actualitzar, em fa inclús vergonya....

Perdoneu.

Suposo que era la falta de ganes d'escriure sobre coses que crec que potser no interessen.... 

Doncs bé, per no perdre la costum, sé que us agrada molt això, avui us explicaré la meva última experiència aquí..... Com ja sabeu, jo, que tinc molta sort normalment, que no soc gens patosa, i que tinc sempre molta sort amb els cotxes....

Ja l'he liat un altre cop. I aquest cop, a lo gran.

Divendres al matí va ser la graduació a la guarderia, de la petita de la casa, un acte super important, on la nena de 7 anys es moria de ganes d'anar (o de perdre's classe, penseu el que vulgueu). Total, que desprès de plorar i plorar, em vaig oferir per portar-la al col·legi desprès de la graduació, encara que fos durant el meu matí lliure..... (es que mira que sóc bona persona......!)

Vaig anar a buscar la nena, la vaig portar al cole, la vaig deixar a l'oficina de l'escola, i me'n vaig anar....

I PATAPUUUUM...........

Només sortir de l'escola, un carrer més amunt, em vaig menjar un cotxe..... Va ser un cop bastant gros, l'altre cotxe (una Pick up Truck gegant) va donar una volta de campana i es va quedar del revés....

Jo només vaig desplaçar una mica.... (Visca els Jeeps, més forts que les camionetes gegants jejeje)

Doncs bé, jo em vaig quedar uns segons sense creure'm el que acabava de passar, i quan vaig reaccionar i vaig veure la camioneta del revés, el primer que vaig pensar és que havia matat a algú.... 

Per miracles de la vida, el noi va sortir del cotxe sense problemes, perquè a sobre, el tio no portava cinturó!!!!!!!

4 cotxes de policia, 2 ambulàncies i 2 cotxes de bombers..... i jo allà al mig, flipant..... 

Vaig trucar a la meva host mum, que estava començant a preparar la festa de cumpleanys de la petita (la festa començava a les 4, i eren la 1 i mija......) (si cla, a veure, amb lo gafe que soc, això no podia passar un dia normal...)

La policia fent fotos, mesurant cada centímetre del terra, preguntant mil coses, mil papers, els de la grua recollint els trossos de Jeep que hi havien per tot arreu..... 

La dona de l'ambulància em va preguntar unes mil vegades si alguna cosa em feia mal, i desprès d'insistir unes 10 vegades amb que no volia anar a l'hospital em va fer firmar un paper dient que no volia anar a l'hospital.... (jo només tenia al cap que la pobra nena em mataria per espatllar-li la festa... jajaja)

Impressionant el moment en que la grua va girar el cotxe, i veure com havia quedat fet papilla.......

Tot s'ha de dir, la policia va ser en tot moment super super super amable, super agradables.... i els bombers i la gent del carrer (un pobre home, d'uns 90 anys, va sortir de la seva casa, just allà i em va dir si volia entrar a casa seva a prendre un té mentre la policia feia els papers.....

Total, la policia em va donar dos multes, una d'elles injusta.....

Desprès d'això, a una hora i mija de que 15 nenes de 4 i 5 anys vinguessin a casa per fer una festa de cumpleanys, de temàtica "fake sleep over".... és a dir, una festa de pijames......

S'havien de fer els sandwiches, anar a recollir els globus i el pastís, fer pinxos de fruita, palometes i mil coses més.....

Doncs va ser arribar a casa, i au, a fer sandwiches amb forma de cor, rebre a les nenes i les mares amb un somriure..........

Un panorama......

Però podria haver sigut pitjor!!!!

Ara ve la segona part de l'assumpte..... he declarat que no soc culpable de la multa, i ara he d'anar a la Court...... Una espècie de judici.... a demostrar que es injusta..... jajajaja maremeva..... 

Com a les pelis, una sala, amb un home amb un martell, jo plantada davant, declarant que soc innocent....... 

quins marrons amb els que em fico.......

I res, ara sense el meu super Jeep taronja descapotable per una temporada..... enclaustrada a casa, al mig del bosc......

Per sort és estiu, fa un sol i una calor que maten, i la piscina de casa és una passada...... així que res, a torrar-nos al sol.........!!!!

Pel que fa a la resta, tot segueix igual..... El temps vola!!!!!

Ja us explicaré les novetats.....!

Bé, en tot això, no us preocupeu, estic bé, no m'he fet mal de res i tot és quedarà en una anècdota més

a les aventures sobre "la gafe de la Núria"........

=)

Núria.

A little piece of paradise......

Ja torno a ser aquí, desprès d'un trilió de dies....

Ho sé, soc un desastre!!! La veritat és que em passo el dia pensant, això ho he de ficar al blog, inclús tinc un arxiu al mòbil on vaig escrivint detalls que vull explicar... però els dies tenen massa poques hores....!!!!!

Ja recuperada de les duuuures vacances, ara estava mirant les fotos i dic, "Va! anem a mirar si puc fer una miqueteta d'enveja a algú....." i aquí va.....

Harbour Island, Bahames:

Vaig tornar el diumenge a la nit, de unes vacancetes amb la meva Host Family... concretament 9 dies.

Abans de marxar estava horroritzada, feia les maletes respirant fons, intentant no imaginar-me la tortura que podia arribar a ser, anar a una illa de 2 km x 4 km, amb els 4 nens, sense més diversió que un llibre, el mar, i a sobre a treballar.

Per arribar allí vam agafar dos avions, el primer vol des de Nova York a Miami, i el segon, Miami a Bahamas. 

El segon avió era de 16 places. 8 files de llargada, una avioneta diminuta, més semblant a un minibus que res.... i amb la gran sort que el cel estava ben negre i vam tenir turbulències....!

Al arribar a la primera illa de Bahamas, tot i la pluja (si, plou 4 cops a l'any i aquell dia plovia...) em vaig quedar parada.... el color de l'aigua és impactant.... de fet, si busqueu Bahamas al google maps es veu molt clar, és l'únic lloc al món on l'aigua del mar és d'aquell color.

Jo encara no sabia que pensar.... si amargar-me perquè a sobre que m'esperaven aquells llargs dies plovia... o al·lucinar amb el que estava veient....

Vaig decidir ser positiva i vaig encertar... a partir d'aquell moment tot va començar a anar rodat.....

La casa on ens vam estar era una passada, la illa una cucada, la gent de la illa molt agradable, les platges impressionants, el menjar increïble.....

El millor de tot es que no vaig treballar gens... em vaig passar els dies prenent el sol a la platja, a la piscina... tot el que feia ho feia amb la host mum, cosa que ha fet que la nostra relació ara sigui molt propera, inclús a vegades la veig com una Jo amb 20 anys més..... 

Només em vaig quedar un parell o tres de vegades sola amb els nens, i la feina consistia en mirar com es banyaven a la platja mentre jo prenia el sol, o un dia els pares se'n van anar de sopar romàntic.....

L'altra part bona és que vaig conèixer gent jove i vaig poder sortir un parell de dies a la nit, vaig conèixer una altra part de la illa que amb la host family no hauria conegut, i va ser divertit.....

Res, que una imatge val més que mil paraules... així que us deixo amb algunes fotos que resumeixen tot.....



Pròximament.... les meves aventures com a mare soltera...... Sí, estic sola amb els 4 nens, la mare es de vacances..... jajaja




Núria.

Les vistes des de la meva habitació...

La "caseta"

El meu racó de lectura.... =)

La platja.... =)

Estic enamorada del blau del mar......

Més blau del mar des del barco.....

bar/cafeteria/convinience store

Totes les cases estan pintades de colors, super mones jajaja

Típics carrers de la illa

Yes, they are weird...

Encara que des de fora, la cultura americana i la nostra, semblin ser pràcticament iguals, des de dins hi ha moltes coses que fan que estar aquí sigui totalment diferent....

Diferències a la vida quotidiana a USA (el que JO estic vivint, cada casa és un món) :

• Ja ho he dit molts cops, però els àpats aquí canvien totalment. 
• L'esmorzar és important, pamcakes, bakon, waffles, ous ferrats, ous durs.....
• El dinar, és el menys important. Un sanwich mentre estem passejant per la cuina, una amanida ràpida abans no vinguin els nens, un wrap mentre me'n vaig de l'oficina a la reunió.... aquesta és la mentalitat de la gent d'aqui. El dinar consisteix en menjar ràpid i seguir amb el dia. La gent no s'asseu a taula. Potser per això, aquí al migdia està tot obert, algun cop ho he comentat, que al meu poble les botigues tanquen a l'hora de dinar i ho veuen d'allò més estrany!!!
• El sopar ja és més semblant a el que seria un sopar nostre normal, però a les 6 de la tarda.....

• Els hàbits a taula són pèssims, jo pensava que era a la meva família, però parlant amb gent he vist que és general. El sopar es l'únic àpat que fan asseguts a taula (només els nens, els pares sopen separats més tard) i és per gravar-ho amb video.... El nen gran jugant amb l'Ipad, la petita amb una nina, la del mig tirant-se rots i la gran amb els peus a la taula... Imagineu-vos això!!! Doncs la primera setmana jo desesperada, tu no juguis amb això, tu no facis marranades, com se t'acudeix posar els peus a la taula??.... bla bla bla.... i la mare plantada sense dir res!!!!! Doncs un dia desesperada li vaig dir a la mare, però això no pot ser!!! Que es passen el sopar jugant!!! I la seva contesta va ser, no pateixis, t'entenc perquè jo soc de Anglaterra i a Europa les costums son diferents, però no pateixis, no passa res si juguen a taula.......   aaaaaaaaa.... molt bé.....!!

• Una altra cosa que ja m'he començat a acostumar però que al principi era estrany, és les propines als restaurants. A qualsevol restaurant on vagis (Mc Donalls, Burger Kings, etc... no conten, només als que els cambrers t'atenen a taula), desprès de pagar has de deixar una propina, el mínim sol ser 1$ per cada 10$ que gastes. Si pagues en efectiu, deixes la propina sobre la taula abans de marxar, i si pagues amb targeta, al tíquet de pagar has d'escriure quant vols afegir de propina.

• El sabó i els desodorants:
• Una cosa que no havia vist mai abans de venir aquí, és els sabons de dutxa pel cos en forma de pastilla de sabó, com els de mans. Doncs aquí el 80% de la gent, utilitza les pastilles de sabó a la dutxa. Als supermercats també venen gel de bany, però el més normal son les pastilles. Personalment, no m'agrada, jo segueixo utilitzant la esponja i el gel....
• Amb els desodorants passa més o menys el mateix. Fins ahir no vaig trobar desodorant amb esprai, si si, he tardat 4 mesos per trobar desodorant amb esprai, tots els que venen a les botigues son d'aquests tipo roll-on. (la part graciosa és que el desodorant que em vaig comprar ahir, el primer que he trobat amb esprai, és AXE per a DONES!! jajaja)

• Si vols comprar-te una botella de vi, una cervesa, o qualsevol mena de beguda alcohòlica, el que faríem nosaltres és anar al supermercat, no?? Doncs aquí has d'anar a les botigues de begudes alcohòliques. Son botigues on venen només alcohol i tabac. Aquí els supermercats no poden vendre begudes amb alcohol.

• Tots els sistemes de mesura. Els kilòmetres de distància entre casa meva i qualsevol lloc, els Kilòmetres per hora, que per cert, aqui el màxim que es pot còrrer son uns 100km/h, els Kilograms que m'he engordat, els cm de neu que han caigut aquest hivern, la temperatura, els diners....
  Tot a canviat.... ara ja m'estic acostumant, però imagineu-vos arribar aquí, i coses tan simples com mirar el termòmetre i veure 60ºF, que et diguin que posis el forn a 400º, mirar el límit màxim de velocitat a la carretera i veure 40 milles, que et diguin que han caigut 6 inches de neu, o veure que peses 101 lb..... et fan veure que realment estàs molt molt lluny de casa!!!

• L'edat de conduir canvia depenent de l'Estat.
  Aqui a Connecticut, l'edat mínima per treure't el carnet son 16. Sobta molt el primer cop que veus un nenet conduint un Ferrari.....

Bé, per avui ja n'hi ha prou....!!!!

Escriure aviat que he tingut alguna anècdota graciosa aquests dies..... 

I fotos!!! Moltes fotos dels impressionants paisatges de primavera....!!! :)

Acabeu de tenir bona setmana!!!

Núria.

Spring is here....... and me too :)

Hola!!!

Ho se, perdoneu, porto moltissim temps sense donar senyals de vida...!!! Suposo que és bona senyal....
M'he assegut molts cops davant la pàgina del blog, i he començat a escriure mil vegades.... i al final de tantes coses acumulades que volia explicar, cada vegada em feia més mandra ficar-mi.... així que he decidit deixar estar el que ja tenia començat, treure'm del cap escriure toooooooot el que se m'havia anat acumulant (suposo que tampoc era res de l'altre món), i començar de nou.


El bon temps ja és aquí!!! I això fa que les coses canviïn moltissim!! En lloc de tancar-nos a mirar la tele amb els nens, sortim a jugar a fora, en lloc de tancar-me tot el matí al centre comercial, puc anar a la platja, en lloc de jugar a Barbies, cacem granotes.... jajaja sisi, cacem granotes..... fastigós....

Caçant granotes al jardí de casa.....

caçant granotes al jardí de casa...... II

He decidit deixar de banda New York per un temps.... m'estava acostumant a anar-hi cada setmana i ara estic descobrint que això tampoc està gens malament!!

Dissabte va ser Saint Patrick's Day. Com que aquesta gent no saben viure sense celebrar res, aquest dissabte tocava festa. Vaig viure dos versions de la festa, la versió dels meus nens i la versió "adulta".
La versió infantil és que quan els nens es van despertar, es van trobar la llet i els pancakes d'esmorzar de color verd, perquè el Leprechaun va passar per casa....
Els meus nens personalment no es van vestir de color verd, però és el més típic....
La versió adulta consisteix en anar a un bar, si pot ser Irlandés, i beure cervesa i cervesa i més cervesa, mentre escoltes música irlandesa i vas vestit de verd.
Jo tenia la intenció d'anar a una festa que feien a un bar amb una amiga (la festa començava a les 8 del matí, perquè us en feu a la idea...), però un cop allí sobre les 12 del migdia, resultava que l'entrada era per més de 21, i la meva amiga en té 20, així que vam fer cap a un restaurant Italià, on va ser el cop que més he disfrutat menjant des que sóc aquí....
Així que ja veieu, de Saint Patrick's Day..... poca cosa puc explicar....!!!

El diumenge vaig anar a passar el dia a la platja, i si, ja m'he cremat.... tinc totes les cames vermelles.... sort que la meva família d'aquí son encara més blancs que jo i m'entenen.... (son dels tipics guiris que es banyen amb samarreta a la platja, tenen tota una col·lecció de samarretes per la piscina....)


Ja tenim les vacances d'Spring brake planejades.... ens en anem a Les Bahames..!!! (amb la família....) Més d'una setmana tancada a una illa diminuta amb tota la família... puc tornar-me boja, o simplement tirar-me a l'aigua i venir nedant..... jajaja (l'altre dia o pensava quan era a la platja......). Però mirant la part positiva, me'n vaig a un lloc que mesos enrere ni m'imaginava anar.... :)


Aquí tot segueix igual... les nenes tan bones nenes com sempre, anar treballant, la uni, el sol, les compres, el menjar d'obesos, l'anglès, el "homesick".... i el temps segueix volant... sembla que fos aquí que pujava a l'avió, i ara ja començo a despedir-me d'amigues que he fet aquí i tornen cap a casa......

Espero escriure més sovint a partir d'ara! Us deixo amb unes quantes fotos que tinc per aquí.....





Núria.

Valentine's Day....

Se que ha passat molt temps.... però crec que aquest dia és mereix una entrada..... No per res, per mi va resultar un dia força normal, però vaig fer fotos de totes les cutrades que vaig anar vivint i volia explicar-vos-ho.... 

Abans...:

Tot va començar aproximadament un mes abans.... on totes les botigues estaven plenes de tonteries roses, vermelles i plenes de cors....

Des de ositos, flors (si, un mes abans ja venien flors), bombons, caramels, cupcakes, galetes, joguines......

Una setmana abans o inclús dos, tots els aparadors, totes les botigues, els carrers, les cases.... TOT, estava decorat amb cors, o coses d'aquestes típiques d'aquest dia.... igual que per nadal, que està tot decorat, doncs no exagero, el mateix.

Per no parlar de les maleïdes targetes.... cada nen tenia que fer una targeta de Valentí per cada company de classe.... tenint en compte que jo tinc 4 nens, posant uns 20 alumnes per classe... això son 80 targetes.... doncs si, un parell de setmanes abans els meus nens ja estaven retallant cartolines vermelles en forma de cor, purpurina per tot arreu i pegatines de ositos per tot arreu.... Sort que el que no et donguin fet aquí a USA és que no existeix.... i a un parell dels meus nens, la mare els hi va comprar ja mig fetes, i l'únic que havien de fer era posar el nom.

Durant....:

De bon matí, amb l'esmorzar, els nens van rebre una bossa amb varis regals de sant valentí.... Pelutxes, caramels en forma de cor, bolis rosa, targetes que cantaven "I love You" quan les obres, llibretes, collarets, polseres, galetes, inclús mitjons, calces i calçotets!!! 

Els nens de bon matí estaven més carinyosos que mai, abraçades, petons.....

I desitjant un "happy valentines Day" amb una rialla enorme, els nens se'n van anar cap a l'escola....

A les botigues, pel carrer, tothom desitjava Happy valentines Day, com qui et desitja un Bon Nadal.....

Quan els nens van tornar de l'escola, ho van fer carregats de targetes, i tota mena de xuxeries que els companys de classe havien regalat com a Valentines.... recordeu, 4 nens, 20 companys de classe... doncs 80 tipus diferents de targetes, piruletes, bosses de caramels, patates en forma de cor, polseres.... milions d'invents..... potser dels 80, en vaig trobar uns 4 fets a mà.... imagineu-vos la de diners que es generen només durant aquest dia amb les tonteries dels nens.....!!!!

A la tarda ens vam dedicar a fer Valentines Cupcakes.... Una monada...... jajaja

I per sopar...... Raviolis en forma de cor,, plats rosa en forma de cor i de postres els cupcakes.......

Òbviament aquella nit vaig treballar fins tard... els pares se'n van anar a sopar, i pel que imagino, tots els restaurants devien estar plens a petar....

Hola!!!!
Se que vaig dir que escriuria sobre el dia de sant Valentí però no tinc el cable del mòbil aquí, així que ho deixo per un altre dia.....


Què dir avui.... estic super feliç, estic de vacances.... Aquesta setmana els nens no tenen classe, dilluns va ser el dia del President i el Washington Birthday..... si.... aquesta gent viuen de festa amb festa.... ara que ja ha passat Valentines Day, tot comença a estar decorat amb ous, conills i aquestes coses del Easter (pasqua) i també comença a haver decoració de coses verdes, trebols... per el Saint Patrick Day, que és al març....
Bé, doncs gràcies al dia del president, i al break que estan fent ara les escoles, jo tinc 9 dies per mi soleta.... ells han anat a aprofitar les ultimes setmanes de neu a Vermont i jo m'he quedat de nanny dels gossos....... o alguna cosa així...
Aprofitant això, en tres dies he fet dos visites a Nova York... i alguna cosa em diu que no serà la última aquesta setmana....  Dissabte hi vaig anar de nit, com ja de costum, però dilluns hi vaig anar a passar el dia.


Va ser un dia perfecte!!

Vaig quedar amb una amiga a l'Empire State Building i vam decidir anar a Chinatown i al pont de Brooklyn, perque estan relativament a prop l'un de l'altre i eren llocs que a les dos ens feia gràcia anar....

Total, que vam agafar un metro, sense tenir massa idea d'on anàvem, només de quina línea que haviem d'agafar, i un cop al tren, com que no sabíem on baixar, vam dir, on baixin tots els xinos baixem, total, que així vam fer, jajaja, quant el vagó es va buidar de xinos, vam baixar... jajaja total, que entre riures i riures, no se perque, vam pensar que haviem de fer transbord... i encara no se com... vam fer cap a Brooklyn, al mig de Brooklyn....!!!! Vam caminar i caminar i caminar.... i meditar sobre com podia sobreviure la gent anys enrere sense GPS al mòbil.... jajaja i entre riures, visites inesperades a barris que sorprenen cap a bé de Nova York, (realment Brooklyn, almenys la part que vam veure, just el centre, és super bonic, molts parcs verds, tot molt molt net.....) xinos traïdors que confonen.... vam arribar al Pont de Brooklyn,,,, i ja podeu veure les fotos.... simplement impressionant......

I un cop allà, vam veure que el World Trade Center, zona 0, o el que és el mateix, on havien les torres bessones, estava a prop i vam decidir anar a fer-hi una visita.... 

Està tot en obres completament, però els dos edificis principals ja es comencen a dibuixar.... l'ambient en aquella zona és bastant trist... i fa molta ràbia veure tota la gent pagant bitllets per entrar als museus i totes aquestes coses que han convertit el desastre en la gran oportunitat de fer molts diners......

Just l'edifici damunt del meu cap, és l'edifici de la llibertat,
encara està en costrucció, i és just al lloc on havien les torres bessones.

D'allí vam anar a dinar al McDonalls.... i vam alucinar.... vam anar al McDonalls de la zona, a World Trade Center....... i la decoració tota luxosa, i una dona tocant i cantant en directe amb un piano de cua.... AL MCDONALLS!!!!

Desprès de dinar vam anar en busca de Chinatown.... a veure si per fi hi feiem cap..... i desprès de caminar un parell d'hores.... vam començar a veure tot de botigues amb noms xinos, tota la gent xina.... i vam pensar que ja erem a Chinatown.... però ens esperavem trobar edificis típics de xina.... botigues amb coses d'imitació... però res, botigues tipo bazars bruts, amb mobles, làmpades, menjar, restaurants.... però ni roba, ni coses d'aquestes, ni edificis interessants.... l'unic que vam veure interessant va ser el carrer de la foto, on hi havia la decoració aquella al mig del carrer... 

Total... hores i hores de buscar i caminar, i va ser una decepció.... i el millor de tot, es que recordeu que us he dit que vam caminar més d'una hora.... doncs resulta que Chinatown està a 5 minuts del pont de Brooklyn, i 5 minuts més a World Trade Center... o sigui, que vam donar una volta realment impressionant.... I encara no estic segura si ens vam perdre alguna cosa realment interessant a Chinatown..... Hi hauré de tornar.....!!!!

En resum, molt molt molt riure, molt molt molt caminar.... i una altra aventura més per explicar!!!!!

Núria.

the Sound Of Music....

No em cansaré mai de dir que aquí els dies son com una muntanya russa... un dia estic deprimida que ho engegaria tot, i l'endemà me'n vaig a dormir super feliç....

Doncs avui és un dia d'aquests, en que me'n vaig a dormir contenta......

Fins ara tot segueix més o menys igual.... entre setmana a la uni, les nenes cada dia m'estimen més, estic agafant més confiança amb el meu "host dad",  i ara que tinc més nivell d'anglès, quan ell es riu de mi, jo me'n ric d'ell... és la seva manera de ser... i des que m'hi torno, sento que tenim més bona relació...!! jajaja 

Aquest cap de setmana he tornat a Vermont, cosa que comenso a odiar, perquè consisteix en perdre els meus caps de setmana lliure treballant.... ahir estava realment enfadada... 

però quant vaig arribar a casa tot va canviar... em vaig donar compte que ja començo a formar part de la família... desprès de passar tantes hores amb ells, i de fer el gran favor als pares, i fer-los quedar tant bé amb els seus amics, quant ja estàvem sopant, per la manera com em parlaven, pels comentaris que feien els nens i pels gestos dels pares, no se, hi va haver alguna cosa que em va fer sentir super a gust... suposo que també hi ajuda amb que em van fer assentar amb una copa de vi mentre els nens desfeien maletes, desaven el rentaplats, la mare feia el sopar i l'home parava la taula.... jajaja no sé, fos el que fos, em va fer sentir molt bé, i he de remarcar que avui ha seguit així....

Va ser molt curiós el sopar...! Vam estar parlant amb els nens sobre què volien ser de grans.... I em va sorprendre moltissim que tan la nena de 4 com la de 6, quan els preguntes què volen ser de grans, la seva resposta és: mare.

La nena de 9 anys, a part de ser mare, vol ser actriu.... I el nen vol treballar a nova York, com el pare, amb tot el tema de negocis, diners.....

Suposo que és el que han estat veient tota la vida a casa.... però trobo que el més normal per un nen de 11 anys, és voler ser bomber, pilot d'avions, jugador de futbol... però jugador de borsa?? Amb 11 anys????? mare??? amb 6 anys??? 

Una altra cosa de la que volia parlar és de la cultura musical americana. 

Estats units té moltíssimes coses dolentes, mil coses que haurien de canviar, moltes coses en que trobo que nosaltres donem mil voltes.... però la música... amb la música ens donen mil voltes...

(Recordo que jo parlo des del meu humil punt de vista, del que jo veig, de l'entorn en el que visc, la gent que em rodeja, les famílies que conec, i els meus coneixements....!)

Però realment sento enveja del que per ells la música significa... la majoria de nens i nenes toquen algun instrument o fan algun tipus d'activitat relacionada i els pares no s'ho prenen com la guarderia dels nens, hores per mantenir els nens ocupats, no, els pares fan estudiar música als nens perquè realment creuen en que és bo per ells....!!!

Molts dels adults que he conegut aquí toquen instruments. 

La gent quan em pregunta que he estudiat, i dic que he estudiat educació musical i que toco instruments, fan cara d'admiració. Els americans es prenen en serio la música, i això m'encanta.

A la meva família també. El nen i les dos nenes més grans fan piano una hora a la setmana, i l'altre dia em van preguntar els meus "host parents" si podia fer-los "hores extra"... haurem de parlar de preus, però em va fer moltissima il·lusió que m'ho preguntessin... ja seria hora que faci una mica "de lo meu", encara que no siga massa bon amb el piano, pel nivell que tenen n'hi ha de sobres.... jajaja

La petita, la de 4 anys, comença a mostrar interès per cantar i tocar el piano.... promet!! jajaja

I la de 9 anys, a part del piano, fa classes de teatre i teatre musical. La veritat és que la nena té una veu impressionant... 

Aquesta tarda, la nena de 4 anys, sense tenir res a veure, m'ha preguntat si li podia ensenyar la meva flauta! Li he ensenyat, ha intentat tocar-la, i quan la nena de 9 anys l'ha vist ha fet una cara.....!!!! S'ha apropat i m'ha dit, waaaawww.... és super waaaai..... puc....?? Mai havia vist ningú t'han impressionat de veure una flauta..... m'ha fet molta ilusió i li he promès que li ensenyaria a tocar alguna cosa.... M'ha emocionat la il·lusió que li ha fet.... :)

Per altra banda, la música a les escoles encara no he descobert molt bé com va, de moment sé que toquen la flauta dolça també, que tant els pares com els nens se la prenen com una assignatura més, donant-li la mateixa importància que a les altres, que els nens disfruten.... bé, totes aquestes coses que també fan aquí... no????? (suposo que el meu to irònic ha quedat prou remarcat......).

Una altra cosa que m'agrada dels meus nens és que una de les seves pel·lícules preferides és "The sound of music", un musical molt vell, on coneixia totes les cançons però no l'havia vist mai, i crec que amb 3 mesos l'he vist uns 8 cops, i aquest cap de setmana a Vermont l'he vist uns 4..... és molt graciós que a uns nens tan petits els agradi tan una pel·lícula de l'any 1959, on tot son cançons, i l'argument no és de lo més divertit..... però ho passen pipa cantant les cançons.... (Quan volen son adoraaaables......)

Avui mateix, ens em assentat tota la família, gossos i jo incluits, al sofà, a mirar els Grammys, que ahir ho van gravar... jo ja ho vaig veure ahir, però ha sigut graciós veure la nena de 9 anys cantant totes les cançons, l'home cantant també, les dos petites dient que volen ser com la Adele..... no sé, ha sigut una estona agradable..... 

No se si ho havia comentat mai aquí, però des de la primera setmana aquí, el meu "host dad" em diu Lady gaga, encara no he descobert perquè, doncs avui m'ha preguntat si vull fer un grup de música amb ell.... jajajjaaja que jo seré la Lady gaga, la cantant i ell serà el guitarrista, el nen tocarà la bateria i les nenes faran els coros.... Ja li he dit que quan vulgui..... (se li'n va una mica la pinça a aquest home, ja ho sé.....)

Bé, doncs això..... el resum de tot aquest rotllo és que tot segueix igual, que la meva relació amb la família sembla que va a millor cada dia i que estic contenta perquè aquí la música té un valor que a espanya no té....  :)

trobo que he escrit molt i no he dit res....!!!! Tinc bastantes fotos per penjar, però m'he deixat el cable a Vermont, així que no puc penjar res....!!!!

Que acabeu de tenir una bona setmana!!!!



Núria.

Let's make a list....

Sense voler, hi ha dies que els veiem més grisos del que son... Avui tinc un dia d'aquests, i per internar canviar-ho, he començat a pensar en totes les coses bones, boniques, o que simplement em fan somriure... He anat pensant i pensant i al final he decidit fer una llista per poder-la llegir si hem passa un altre cop.
M'ha semblat un bon resum per compartir aquí:

• tota la gent que he conegut. 
• Tant les amigues que m'acompanyen cada dia, 
• com els companys de classe dels que crec que en puc aprendre mil coses
• la gent que he conegut simplement pel camí (a algun bar, al carrer, a la gasolinera, cafeteria,....) i m'han fet riure molt, impressionat amb les seves històries o simplement m'han tret un somriure.
• la meva "host family"
• la resta de famílies i experiències sobre les famílies d'altres noies.
• totes les au pairs que tant per internet com per persona s'han creuat pel meu camí
• i tota la gent que des d'aqui on sou, m'esteu donant ànims, em feu sentir a prop cada dia, m'escolteu ... bàsicament, que esteu aquí.
• el menjar:
• Peanutt butter + Vanilla Ice cream
• Passar de no menjar pollastre a que un dels meus menjars americans preferits siguin les aletes de pollastre a la barbacoa jajaja
• Gone Bananas by Trader's Joe..... Si, una altra cosa que mai m'hagués imaginat que en pogués ser addicta, tenint en compte que no suporto el plàtan...: trossos de plàtan coberts de xocolata congelats... uuuuhhhhhhh

Platan congelat recobert de xocolata...

• Les Chocolate Chips Cookies 
• Waffle (és com un gofre, que es menja per esmorzar, amb sirope i jo normalment també me'ls menjo amb fruita)
• El pernil que m'envia la meva mare
• Els wraps (el que jo demano normalment als restaurants, per no demanar hamburgueses. És com un sanwich però fet amb pa de pita i enrotllat. És la opció més sana quan menges fora a aquest país)
• Fer cookies, cakes, muffins, cupcakes i totes aquestes coses delicioses i que algú em digui que son els/les millors que han provat.... 

fent muffins

Chocolate chip cookies

Blueberries Muffins

• sobre el dia a dia:
• El somriure dels meus nens
• Les paraules boniques que em diuen les petites quan estan de bones
• Parlar amb anglès i no pensar cada paraula que vaig a dir. Entendre perfectament les pel·lícules. Poder renyar enfadada als nens amb anglès i que ells ho entenguin. Poder fer bromes, desfogar-me quan estic enfadada, consolar algú que ho necessita, etc... amb anglès i que la gent m'entengui.
• Les Barbies, American Girls, vestits, disfresses, fer trenes, cues i tota mena de pentinats cada matí abans d'anar al cole, pel·lícules Disney, peluches, pessigolles, wii, no perdre el bus, pintar, dibuixar, fer manualitats, anar amb bici, jugar a pares i mares, còrrer, amagar-me, cridar, fer el tonto, ballar, cantar, petons de bona nit.... i totes aquestes coses que comporta treballar amb nens... :)
• Les hores i hores al cotxe, posar la radio i que 4 de cada 5 cançons m'agradin.....
• El sol, que per molt fred que faci surt cada dia
• Els paisatges, els arbres, el bosc, els animals, les cases, les mansions, els carrers, les botiguetes, els rius, els cotxes....

posta de sol des de casa

• Els correus electrònics, l'skype, el whatsApp....
• Gossip Girl en directe a la tele
• Els gossos que son els que m'estimen més a aquesta casa jajaja o a vegades això penso... almenys son els que m'ho demostren més cada dia jajaja
• tornar a fer deures
• escriure cartes

• rebre cartes
• veure les estrelles per la finestra des del meu llit
• els llocs:
• Nova York 
• L'Starbucks
• El bosc del costat de casa meva
• El parque que em queda més a prop de casa meva

• Els poblets petits dels voltants
• Tj-maxx (botiga de roba)
• Els Malls (els centres comercials)
• Uconn (la meva universitat)
• Barnes & Noble (botiga enorme de llibres)
• Black Bear (el bar, pub, restaurant que més freqüentem de nit)
• La meva habitació
• El jardí de casa

Em deixo trilions de coses... però amb això ja n'he tingut prou per sentir-me una miqueta millor, agafar forces per tornar a treballar....!

Aviat més, que tinc moltes coses que explicar.

una abraçada,

Núria.

little things that make you happy.....!

Ahir vaig tenir un dia dur, però me'n vaig anar a dormir molt molt contenta.... vaig escriure un correu als meus pares... i crec que son aquelles coses que he d'escriure aquí.... :)


Aquest matí he anat a la uni, super bé la veritat és que hi estic molt molt a gust, m'encanten els companys de classe, hi ha de tot, i crec que de tots en puc aprendre algo... per exemple, he estat parlant amb un home de Turquia, que és profe de la uni allà, i està aquí per fer relacions amb professors i obrir una universitat privada allà, però també he estat parlant amb una altra noia, que està obrint una joiera amb joies que ella mateixa disenya, o una noia de mèxic, d'uns 40 anys, que ens ha invitat a sopar a casa seva a mi i a una altra noia que de moment és amb la que tinc més relació.... és super super super interessant!!!!!

Quant he tornat a casa a treballar estava que no em podia ni moure, com si estessa super cansada... però no entenia perquè... perquè aquesta nit he dormit molt!!! estava estirada al terra de l'habitació de les nenes, jugant amb la peque, i ella preguntant-me si estava bé, pobreta més mona.... donant-me besitos i dient-me que si no volia jugar amb ella que no em preocupes... pobreta li he dit que no que estava molt cansada i em diu: pots anar a dormir, jo m'estiro amb tu i no li diem a la mare, vale??? és tan dolceta quant vol....!!! Total que he pensat, això no pot ser!! I llavors he averiguat que em passava.... tot era mental... estava bloquejada.... i he pensat... actitud positiva.... i ha funcionat.... he jugat a Barbies, he fet galetes que m'han quedat impresionantment bones i m'ha passat la tarda volant...!

La "host mum" se n'ha anat al cine... així que m'ha tocat donar-los el sopar, banyera, discutir pel canal de la tele, i posar-los a dormir.... Posar-los a dormir sovint no és difícil, i més cuan no hi han els pares, perquè mostren la pena que senten que els pares no siguin a casa amb la ràbia cap a mi.... però avui ha sigut diferent... els grans sempre fan la seva i han anat a dormir sols, però amb les petites ha sigut màgic.....

les he posat al llit i m'he estirat una estoneta amb cada una, abraçant-les i fent-los mimitos.... la cara de felicitat i els ulls amb que em miraven.... simplement no tenen preu.... m'han fet passar tota la ràbia, cansament, malestar.... tot... la del mig, 6 anys, ja sabeu lo difícil que és... m'agafava la mà amb una força..... li he donat el petonet de bona nit, m'ha abraçat i a l'orella m'ha dit un "I love you" tant dolcet i tan de cor que casi em cau la llagrima i tot....!!!!!!! La petita es passa el dia dient-me I love you... però és diferent..... 

Llavors he baixat a la cuina a desar el rentaplats i ha arribat el "host dad"... m'ha preguntat si anava aquest finde amb ells i m'ha dit que havia mirat per si podiem fer algo tots junts, alguna cosa que jo també poguès fer, com per exemple trineus o motos de neu o alguna cosa així..... que no volia tenir-me a casa tot el finde que aquesta no era la meva feina... m'ha preguntat si necessitava algo, si estava bé, i tot això amb un to amb el que no m'havia parlat mai, un to agradable.... 

M'he n'he anat cap a la meva habitació, però per anar-hi he de passar per davant de la de les nenes, i al passar per allà la petita estava amb els ulls oberts, i m'he plantat a la porta mirant-la i m'ha fet senyals amb la mà perquè hi anès. Hi he anat, m'ha agafat la mà i se l'ha ficat de cuixí, m'ha demanat que em quedès tota la nit amb ella jajaaja i m'ha dit: ja tinc ganes que sigui demà per tornar a estar amb tu.......

Entre lo que estic vivint amb la uni, lo de les nenes.... avui me'n vaig a dormir super feliç...!!!!!!!! A si, i demà al matí no treballo,que també ajuda a la meva felicitat jajaja

Let it Snow....

boooon dia!!!!!! :)
He estat desapareguda molt temps... i tinc tantes coses a explicar, que porto dies intentant començar a escriure i un cop posada em fa mandra o estic tan cansada que se'm tanquen els ulls només obrir l'ordenador....!
Anem per parts.... durant la meva absència he tingut la meva primera visita al metge i farmàcia, la primera nevada, he obert el meu compte al banc, he anat a Vermont, he viscut la primera nevada aquí, he començat a la universitat.... crec que no em deixo res!!!!

Visita al metge:
Desprès d'una setmana amb les angines cada dia més grosses, intentant que desapareguessin amb Iboprufenos, tapant-me exageradament per sortir al carrer, intentant fer repòs (tot hi que vaig sortir per Nova York el dissabte..... jajaja)... vaig veure que la cosa anava a pitjor i vaig decidir anar al metge.... Tota una aventura.... vaig tenir que buscar tots els papers que tenia sobre el meu seguro, trucar al seguro per preguntar a quin metge podia anar sense problema, i amb tots els papers vaig anar cap allà.
Un lloc molt petit, la olor era la mateixa que la de tots els metges on he anat, però realment el lloc no ho semblava. Una noia em va atendre a l'entrada, el primer que va fer va ser demanar-me els papers del seguro i dir-me que la visita, per les angines, era de uns $100. Jo vaig fer un vot... si ja sabia que tenia, l'únic que necessitava era la recepta pels antibiòtics.... com pot ser que em costi $100???? Bé, com que ja era allà, i realment ho necessitava, em vaig assentar a la sala d'espera.
Al cap de poc, una infermera em va venir a buscar i em va portar a una sala diminuta, on només hi cabia la camilla,  i una estanteria amb estris per mirar les orelles, pals de mirar la gola i poca cosa més. Les parets folrades amb els típics pòsters desagradables de diferents parts de l'anatomia humana....
La infermera, ho he de dir, va ser de lo més antipàtica... només feia que preguntes amb paraules super específiques sobre malalties i parts del cos que mai havia necessitat amb anglès i òbviament desconeixia i només feia que preguntar....: sorry, what??  A la tercera vegada que li vaig fer la mateixa pregunta, la dona es va començar a ficar nerviosa i ja no va dir res més (perquè hi ha gent amb tan poca paciència...??? és la seva feina, no?). Desprès de l'interrogatori fallit, la infermera em va posar un palet de plàstic a la boca, que resultava ser un termòmetre d'usar i tirar, el qual va dir que de febre no en tenia... desprès em va mirar el coll amb el típic bastonet, em va fer dir: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa i va marxar.... sense dir res....
Al cap d'uns minuts va aparèixer la doctora, molt simpàtica ella em va estar fent preguntes sobre d'on era, em va dir que li encantava catalunya, que hi havia estat uns quants cops, que si Barcelona, Girona, Mallorca... bla bla bla.... i em va dir, oh, tens angines.,....... (quin gran descobriment.....) em va dir que no podia donar petons als nens ni coses així, i que em receptava antibiòtic, i ja està.
Vaig sortir, vaig anar a recepció, em van fer pagar 130$.... encara no entenc perquè, perquè pel que em van fer... però bé, vaig pagar i ja està.....

Llavors tenia que anar a la farmàcia.... va ser fàcil, donar la recepta, esperar una bona estona, pagar 40$ per 5 pastilles i ja està....

Total, que la meva visita al metge, per les meves angines, més el medicament, 170$.... no està malament, no??
He de dir que ara, he d'enviar uns papers signats pel metge, més els resguards de pagament, al seguro... llavors ells en teoria m'han de tornar els diners.... a veure com funciona... ja us ho explicaré, perquè jo no m'ho acabo de creure....!



Universitat
La veritat és que estic molt emocionada i contenta del lloc que he escollit. Uconn Stamford, Universitat de Connecticut, en teoria de les bones de USA. El lloc està molt bé, molt modern, bones instal·lacions, els professors i empleats super amables i atents.... De moment vaig a fer uns crèdits d'anglès, que crec que m'aniran molt bé per espavilar-me amb el meu nivell...
De moment només hi he anat un dia, demà hi torno... així que ja aniré explicant...!!!


Per la resta, us deixo fotos de la primera nevada i de Vermont...!





neeeeeuuu





La casa de Ludlow, Vermont...

Aquest cap de setmana torno a anar a Vermont, ja us explicaré detalls un altre moment!!
Crec que per avui ja n'hi ha prou... em guardo les meves reflexions per un altre moment, que en tinc per masses parrafades....!!!

Una abraçada!!


Núria