Ja son dos mesos aquí... dos mesos amb aquesta família, en aquest país, parlant aquesta llengua....
Miro enrere i em dona la sensació de portar-hi anys.... miro al meu voltant i em dono compte que ja m'hi he acostumat... i miro endavant i em fa pànic pensar en que encara en son 10 més.... Per una part em sembla molt, perquè per molt que m'agradi tot això, com a casa no s'està en lloc, i com els catalans... no hi ha ningú...!! Però per altra banda em sona a poc, perquè vull fer mil coses, visitar mil llocs, provar mil coses i conèixer milions de coses més.... però bé, farem el que podrem....!!
Estic orgullosa de com he fet les coses... l'avanç amb els nens es brutal... i estic orgullosa de tot el que estic aprenent... tant la llengua com psicològicament....
En dos mesos he viscut el meu aniversari, Thanksgivin, nadal i cap d'any... que son les dates més difícils de portar lluny de casa... així que fase superada!!!! :)
vale vale... ja us començo a explicar el cap d'any....!!!!
Començo pel principi.... Vaig quedar amb la Carla per passar el cap d'any juntes, doncs ella, com que és molt wai, coneixia a una noia que viu a un poble prop de Nova York... així que parlant amb ella em va dir si volia passar el cap d'any amb elles i sense dubtar-ho vaig acceptar....!
Em van recollir a l'estació de tren i em van portar cap a la casa..... La zona era més o menys igual que la meva, boscos i més boscos, esquirols, camins amb corbes i cases grans, molt molt molt grans.... Doncs si, la casa en qüestió era molt molt molt gran. I molt maca. Ens van ensenyar l'habitació on dormiríem la Carla i jo.... realment semblava més una habitació d'hotel que una habitació d'invitats.... dos llits de matrimoni, televisió plana gegant, vàter amb alfombreta Ralph Lauren....
Bé, eren les 5 i a les 6 i mitja havíem d'estar preparades... i jo havia comprat raïm per fer les campanades a les 6, així que l'estrès era màxim... ens vam dutxar, i amb la tovallola com a roba, el cabell moll i estrés, ens vam menjar els 12 raïms, a les 6 i algun minut, i amb tota la calma del món... potser vam estar més d'un minut menjant-nos els raïms.... tenint en compte que em vaig atragantar ja només amb el primer i vam tenir que parar... jajajaja Tot un fracàs, però almenys vam menjar els raïms, vam pensar amb tots vosaltres i vam riure una estoneta....
Un cop arreglades vam baixar al menjador, i els pares ens van demanar sushi per que mengéssim abans de sortir. Boníssim!
 |
| Els aperitius abans de marxar.... |
 |
| preparades per començar la nit.... (la de la dreta és la Carla.... jajaja hola Carla....!) |
Un cop a lloc, vam caminar una miqueta, mentre contemplava els personatges que hi havia pel carrer.... moltissima gent, gent de tot tipus, gent arreglada, gent amb texans i sabates esportives, gent amb ulleres amb llumetes, gent tirada al carrer morint-se de gana.....
I vam arribar al lloc. Dream Downtown Hotel. Nosaltres vam pagar 100$ per la entrada, amb menjar i beure inclòs... però el dia abans de cap d'any, les entrades valien 700$.... Doncs ja us podeu imaginar el nivell del lloc....
Jo crec que mai havia vist tan Loubotins, ni abrics de pell amb noies de 20 i pocs, amb tota la meva vida....
Teniem taula reservada, l'amiga de la Carla ho va pagar... no em vull imaginar quan li va costar....
El menjar, boníssim, eren petits canapès que em recordaven molt a les típiques Tapes.
La costum dels americans a les campanades, és donar un petó a algú. va ser maco veure com a les 12 en punt, la majoria de gent estava donant-se un petó amb algú... jo em vaig tenir que consolar mirant la pantalla de Times Square i mirant el bonic que era veure com la gent es donava petons (a la boca, per si no a quedat clar).
Un cop passades les campanades, em vaig dedicar a observar al meu voltant... a la taula del nostre costat teniem unes noies. No parava de pensar amb les noies del programa "Mis super dulces 16" de la MTV. Eren igual. Nenes riques malcriades. Ens miraven malament tota l'estona, i a la més mínima que se'ns acostava algun noi se'ls tiraven a sobre. Era com si marquessin el territori, rabioses tota la nit.
Al veure tots aquells nens grans rics, em feien pensar amb els meus nens d'aqui, els de la meva família americana, perquè sé que de grans, per desgràcia, seran iguals.
A banda de tot això, mireu si és petit el món, que vam conèixer dos catalans!!! Va ser molt graciós i ens va fer molta il·lusió poder parlar amb català ni que fos 5 minuts, perquè amb la gentada que hi havia, era difícil.
També he de dir, que els rics també roben... a la Carla li van robar la càmera...!!! quina ràbia perdre totes les fotos que ens vam fer....
A les 2 del matí jo ja estava cansada. Jo i crec que tots.... així que vam sortir a fora i a esperar la limousina....!!!!!!
 |
| Jo cansada i amb "Homesick" |
Vam estar donant tomets per New York... mirant com la gent ens mirava, rient i fent el ruc.... va ser una experiència totalment diferent, i la veritat, em va encantar.
Però la pròxima vegada que vagi en limusina per Nova York, vull aprofitar per rodar i veure coses.... es màgic....!!!!
He de confessar que fins hi tot em vaig adormir una estoneta... però quina dormida!!!!! Crec que això de poder dir que he dormit a una limusina, passejant per Nova York no ho pot dir tothom... jajaja :) soc una marmota, ja ho sé!!!!
El matí següent a casa l'amiga ens van tractar com a reines... cafè, esmorzar, a mitja tarda pizza.... i desprès a casa amb cotxe, a disfrutar de la pau i la tranquil·litat de la meva última nit sola....!!!
I dimarts ja em va tocar tornar a treballar, però contenta de fer-ho desprès de la setmana que he passat....
Carla, com que sé que ho llegiràs, moltissimes gràcies per tot, per una nit tan màgica :) espera'm a Boston que vinc molt aviat!!!!
I avui nit de Reis..... la meva "host mum" ha marxat aquesta matinada cap a Florida.... a passar 4 dies.... què vol dir això?? Què m'he quedat jo sola amb els 4 mocosos.... estic realment cansada..... desde les 6 del matí que només he parat una hora.... i demà a les 6 ja han d'estar els grans de peu.... així que me'n vaig a dormir profundament, a agafar forces per demà.... que per vosaltres serà un dia molt maco per passar amb la família..... i per mi..... un dia de treball esgotador......
Aprofito per donar un petonàs enorme a la meva família.... que demà em fareu molta enveja perquè estareu tots junts.... :( espero que els reis s'hagin recorda't una miqueta de mi...!!!! Com us enyoraré...!!!!
Bon dia de reis a tots, que us portin moltes coses, però no tantes com als meus nens per nadal.... que desprès us convertireu amb uns malcriats com ells.... jajajaja envieu-me carbó que ens hi donaré una mica....!!! :)
Núria,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada