Us explico el MEU Thanksgivin Day... suposo que tothom el celebra a la seva manera i que cada familia és un món!
Tot va començar ahir, quan vaig conèixer als avis dels nens, als pares del meu "host dad". Anava preparada per lo pitjor, m'esperava una parella de vells americans estirats.... Vaig baixar a la cuina, i hi havia la meva "host mum", cuinant (que estrany) amb la seva sogra. De fet, a simple vista, una senyora d'uns 67 anys, amb els cabells pels ombros, blancs, ben pentinats de perruqueria, arracades amb mil brillants, els llavis pintats de vermell, colorete, ungles vermelles.... i jo per dins pensant.... "oh, my, God...."(si, ja començo a pensar amb anglès, que dur).
Disposada a donar-li la mà com la majoria de la gent fa aquí, se'm tira a sobre, em fa una abraçada gegant, em diu un "Nice to meet you" molt efusiu i comença a xisclar: "oooohhh She is sooooo cute!!!! Look at this.....!!!!"
Jo no sabia on ficar-me, però bé, almenys li havia agradat! Em va recordar a la típica padrina.... per allò del que "no necessites padrina".
Jo pensava que els avis es quedarien a dormir a casa nostra, no serà per lloc ni llits de sobres, i els pobres venien de Boston, que està lluny! Doncs no! Se'n van anar abans de sopar a un hotel i aquest matí a primera hora ja eren aquí (no entenc res).
He de confessar que ahir a la nit estava bastant nerviosa pel dia d'avui. De fet suposo que és normal... un dinar amb una família on no coneixes ningú, on tothom parla una llengua que quasi no entens, amb menjar que no saps si t'agradarà, ni si la gent et farà cas, si passaran de tu.......
També he de dir que vaig tenir un gran dilema amb què ficar-me de roba..... No sabia si la gent s'arreglaria molt, poc......
Doncs m'he aixecat aquest matí amb aquest neguit per dins, he decidit ficar-me un vestit que pogués semblar formal o informal, així segur que no fallava... i he baixat cap a baix a veure el panorama.
Quant l'àvia m'ha vist s'ha posat a xisclar un altre cop "oh my god, awesome!!!!!!", i per dins he pensat, bien! l'he encertat jajajaja
El matí ha passat lent, no sabia que fer, si quedar-me amb els nens, si estar a la meva habitació, si esperar els convidats.... Els nens estaven molt nerviosos, sobretot les nenes, que no paraven de preguntar-me si anaven guapes.
 |
| la peque vestida per l'ocasió |
 |
| El nen amb americana i tot! |
Hem mirat la desfilada de Nova York (impressionant), m'he quedat parada amb les bandes que hi tocaven, una passada. I després se n'han anat a mirar el partit de futbol a la caseta del jardí, hi he anat una estona, però com que no sé com va encara, m'avorreix una mica.
Sobre la una han començat a arribar els convidats. La veritat, m'esperava moltissima més gent, estic acostumada que a casa meva, els dinars familiars son d'una vintena de persones, i avui érem 14. Els meus "hosts", els 4 nens, els avis, el germà de l'àvia, un germà del meu "host dad", i la millor amiga de la meva "host mum" amb el seu home i el seu fill.
Tots els convidats han sigut molt amables i simpàtics amb mi al primer moment.
Un cop a la taula, davant de cada plat hi havia un cartellet amb el nom de cadascú, i a mi m'han col·locat entre el tiet i l'home de la amiga. al primer moment he pensat.... perquè??? fica'm al costat dels nens, o al costat dels pares... però entre dos desconeguts, en serio??
Però al cap de poc he entès perquè, molt simpàtics, tota l'estona em treien conversa, em preguntaven coses... molt majos ells!
 |
| La família sopant.... (se que no es una bona foto, però és perfecta perquè no es veuen bé les cares dels nens i no vull que se'ls vegi per si a cas) |
El més graciós de tot el sopar (a part que ha començat a les 3, hora la qual a casa meva dinem....), ha sigut el moment de donar gràcies! Un cop tothom estava servit, tothom s'ha donat les mans i un per un donaven les gràcies per alguna cosa! Ho feien més per riure que per res, la meva família no son religiosos ni res.... Quant m'ha tocat a mi, que era la tercera, no sabia de què anava la cosa, estava cohibida d'estar agafada de les mans d'aquella manera i que el meu anglès deixa molt que desitjar, m'ha sortit un...."oohh... no please, next... jajajaja" quina mala estona!!!!
El menjar molt bo la veritat, hem menjat el Turkey (gabble gabble) acompanyat d'una espècie de puré de patata amb ceba, una espècie de puré de patata taronja dolç i amb una capa cruixent com de sucre amb alguna cosa més damunt, una espècie de crema d'espinacs amb formatge.... tot eren acompanyaments pel Pavo. Aquí barregen molt el dolç i el salat, a mi no m'agradava massa, però m'estic començant a acostumar i em comença a agradar.
 |
| Els acompanyaments pel pavo |
Quan hem acabat la gent s'ha començat a aixecar i a anar amunt i avall de la casa, jo pensava, i el postre?
Doncs s'ha fet esperar unes horetes.... a les 7 cridaven a taula un altre cop per menjar els deliciosos pastels de poma, de maduixa i un altre d'una espècie de nous, tots ells acompanyats de gelat de vainilla. Realment bonissim, i això que no sóc de dolços....
Després de sopar a vingut la part impressionant del dia, la qual fa que un dia com avui no l'oblida mai, la qual fa que me'n vaja a dormir super feliç i satisfeta de ser on soc.
Doncs hem anat tots plegats a la caseta del jardí, foc a terra obert, tots asseguts a la vora del foc, han començat a venir amics i veïns i el tiet i un amic han tret les guitarres i s'han posat a tocar i cantar.
Ho feien realment bé! La veu del tiet realment impressionant, tocaven l'armònica també, típicament americà.
I així a acabat el dia, jo, envoltada de gent que feia unes hores no coneixia de re, però em tractaven com si fossa de la família, amb un ambient molt agradable, escoltant bona música i rient. Realment màgic.
Els americans no fan massa vida familiar, però quan la fan, la saben fer molt bé.
Me'n vaig a dormir entenent el significat de Thanksgivin, entenent perquè tothom l'esperava amb tantes ganes, contenta i agraïda d'haver-ho pogut viure en primera persona, i pensant amb si algun dia, podré tornar a viure un Thanksgivin Day aquí.
Bona nit!!!!
Pare, aquesta va per tu, no es veu molt bé perquè estava conduint, però és el teu lloc mític de Wilton!!!! jejeje
 |
| Shoe Guy |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada