Hola!!!!

Abans de començar el meu rotllo, us vull donar les gràcies per preocupar-vos per mi, per interessar-vos i anar seguint els meus dies aquí.... A tots, familiars, amics, tots.... gràcies! :)

Els dies aquí van passant.... i ja tothom està nerviós... els carrers estan plens de gent, les carreteres embossades, als supermercats no s'hi pot ni entrar, els nens fan moltes menys hores a l'escola.... Per què??

S'apropa Thanksgivin..... És aquest dijous.... però aquí, almenys a casa meva, ja han fet les compres, ja han posat la decoració i atenció, ja han començat a cuinar.... ahir ja va començar a preparar una espècie de sopa i avui també s'ha passat el dia a la cuina la meva "host mum".

Demà la nena de 6 anys va al col·legi amb pijama.... es veu que tota la setmana fan coses estranyes als coles i demà, toca el dia del pijama.... (aquesta gent es rara, molt rara).

Decoració de la cuina.

Aquesta setmana ha sigut d'allò més tranquila.... les nenes sembla que es van acostumant a mi (i jo a elles) i això em facilita molt les coses.

Del que ja començo a estar una mica farta és de les "Play Dates", que és quan els nens van a jugar a casa d'un amic, o l'amic ve a jugar a casa. Doncs aquí ho fan tot sovint.... quasi cada dia tinc algun o altre amic dels nens a casa, aquesta setmana he arribat a tenir 8 nens al meu càrrec... cada fill portava un amic.... Al primer moment penses.... no.... siusplau.... però en el fons està bé, ja que ells van al seu rotllo, no s'avorreixen i no necessiten algú que els distregui....

Per altra banda, compensa que altres dies, ells van a altres cases i jo em quedo amb només un nen o dos per casa, que s'agraeix, i molt.

M'ho he passat bé amb els nens aquests dies, dijous vam fer galetes amb les petites i unes amigues, després veureu el resultat.... (molt americanes elles....), divendres vaig estar jugant amb plastelina, quant temps feia que no hi jugava... i per favor, com vaig disfrutar!!!! jajaja

galetetes de les nenes

galetetes decorades al més pur estil american girl

.... les meves habilitats amb la plastelina....

I ara ve l'anècdota de la setmana......... (va, que sé que us agrada riure una mica de les meves desgràcies.......)

Doncs estava jo divendres al matí, decidida a aprofitar bé el dia, vestida amb el meu super modelet esportiu, preparada per anar a fer una horeta d'exercici... és a dir, a integrar-me amb les dones del poble, a còrrer per la zona.

Jo, Iphone a una butxaca i un paperet amb indicacions per una bona ruta per còrrer, escrita per la meva "host mum" a l'altra butxaca, sortia decidida a cansar-me una miqueta.

Vaig començar caminant.... (quin fred que feia, per cert) ara un carrer, ara un altre.... ara saluda a una dona, ara a una altra.... I als tres carrers ja no sabia on era, i ja no trobava res que s'assemblés al que tenia escrit al paperet.... vaig pensar "tu ves fent, tens Iphone, per tornar, si et perds, busques al google maps i ja està!!!". I tota valenta, vaig seguir endavant. Ara corro 2 minuts, ara camino mitja hora i així anar fent fins que volia tornar a casa.... i el google maps no anava de cap manera.... em marcava que la meva indicació era com a 2 hores de casa, i era impossible, en portava una caminant..... Vaig decidir intentar fer el camí a la inversa....

Pel camí em vaig trobar la casa més impressionant que mai he vist..... Gegant, molt molt molt molt moooolt gran. Tota de pedra (estrany perquè aquí tot es fusta), gàrgoles a cada racó, el jardí inmensament gran, amb un llac al mig, amb una font dins, molt molt gran també. Em vaig quedar realment parada. Vaig decidir sentar-me a contemplar-la, mentre intentava solucionar el problema del mòbil. Semblava que ja començava a marcar un camí més o menys coherent, i l'hi vaig fer cas.

Doncs al cap de mitja hora, tornava a estar contemplant la casa impressionat.... Sisi, gràcies senyor Apple.... ja veus tu de que serveixen....

Jo, gelada de fred, estàvem a 3ºC (molt xandall tèrmic, però jo tenia fred igual, i les mans ja ni me les notava), no sabia on era, no sabia on anava, portava una hora i mitja caminat i corrent i ja començava a estar dels nervis.

Em vaig recordar mil vegades de les rutes del cau.... pensava, si podies caminar tantes hores fa anys, una hora i mitja no és res!!! I llavors recordava que no tenia ningú que em diguès, vaaaaa Núria... no paris que ja arribem......

Rondant ja la desesperació, vaig decidir seguir el meu instint i anar per un carrer concret... Realment es desesperant com tots els carrers son iguals.....!!!!!

I 2 hores i mitja més tard veia la llum.... El meu carrer al fons......

El que havia de ser un agradable passeig de una horeta, entre esquirolets i contemplant casetes boniques, es va convertir en unes agulletes el dissabte, que encara les arrastro ara...

Demà seguiré un camí recte i després tornaré enrere, segur segur segur.

I res, ja us explicaré com van els preparatius per Thanksgivin, el meu estres amb 4 nens sense cole per casa, els meus problemes d'orientació i les bogeries d'aquesta gent en un altre moment.

Em dona la impressió que he escrit molt, i no he dit res....!

Us deixo cuatre fotos tontes d'aquesta cap de setmana.

Una abraçada i ànims pel començament de setmana!! Molt bon dilluns :)

Núria.

Això es el que acostumen a menjar els nens (i jo)
per dinar. Cada dia.
Bagels amb formatge, pernil dolç o una espècie
 de paté de tonyina.
I sempre, acompanyat de les fruites i verdures.
I per beure, com no, llet, com amb totes les menjades.

Dissabte matí al parc amb les nenes.

El joc preferit dels meus nens. Enfilar-se a l'arbre.
La peque i una Play Date.

El petit gimnàs de la casa....

....de la petita caseta del jardí....

.....I encara em pregunten si vull anar al gimnàs????

Una part, de la part de dalt, de la petita casa del jardí....
Billar, barra, tele enorme, play station.........

Dia de compres al mall d'Stamford... poca gent, e?