Happy......

Hola!!! :)
Avui estic super feliç així que he decidit escriure....

He tornat a passar el cap de setmana sola a casa.... Que per nosaltres acaba avui, que avui era la festa de Martin Luther King, i els nens no tenien escola. A diferència d'Espanya, aquí els dies festius està tot obert, supermercats, botigues de roba, centres comercials, cafeteries...... si, no se si ho havia comentat mai que els diumenges tampoc tanquen enlloc.... m'encanta!!!
Dissabte al matí vaig anar a fer el test per entrar a la Universitat, Uconn, pel que he vist és de les bonetes de USA.... a veure que tal.... Ja he fet la matrícula així que podem dir que torno a ser universitària!!!!!

Dissabte a la nit Nova York altre cop.... crec que no em cansaré mai d'aquesta ciutat.... i més de nit... l'ambient, els gegants gratacels que et fan sentir tan diminuta, els taxis grocs, la gent ben vestida, les llums, les botigues de la 5a avinguda, les limusines.... TOT.
I què dir de la festa.....? Clubs on et tracten com una reina, on no has de pagar res, i quan dic res és res! pel simple fet de tenir contactes, taula, beure i bon tracte. De fet, aquest dissabte ens van assentar al costat dels Giants de Nova York.... la veritat que no tenia ni idea de qui eren... a mi el futbol americà no em va massa.... jajaja però és interessant compartir zona amb gent de nivell... jajaja

I avui un dia redó... dinar amb les amigues, desprès pel·lícula al sofà de casa, amb palometes, tranquilitat i manta... més tard sopar i Gossip Girl en directe a la tele, cuan s'ha acabat ha arribat la família, i les nenes unes abraçades, uns petons, una alegria de veure'm.... que no m'he ficat a plorar de la emoció perquè no soc així perquè sino....... desprès pujo a la meva habitació i la nena gran comença a cridar: "Nuria Nuria Nuriiiaaa is snowiiiiing!!!!", miro per la finestra i efectivament.... el terra està tot blanc, els cotxes blancs, els arbres blancs...... què maco per favor... de fet, estic escrivint això i mirant per la finestra com cau la neu..... m'encanta.... si demà està tot blanc ja faré fotos!

Així que crec que no puc demanar més.... universitat, amigues, abraçades i petons de les nenes, neu, tranquil·litat a la mansió, Nova York, Gossip Girl........

Bé si, com que tot no pot ser perfecte, tinc angines,.... però m'ho miro per la part positiva i per fi podré veure que tal la famosa sanitat aquí i com funcionen els metges....!! Ja us ho explicaré.... crec que serà interessant....!

I el cap de setmana me'n vaig cap a Vermont amb la família.... en tinc ganes la veritat, serà un cap de setmana diferent.... xocolata calenta, neu, snow, jacuzzi (tenen jacuzzi al jardí de la casa per ficar-t'hi mentre contemples els arbres nevats..... jajaja crec que ha sigut el que m'ha convençut per anar-hi....)......


L'altre dia em vaig quedar uns deu minuts, amb el fred que fa son com 2 hores.... empanada mirant el cel a la nit..... és realment impressionant les estrelles que s'arriben a veure.... des de casa meva, des de fora el bar del poble, o des de fora el super.... com que tot està al mig del bosc i fosc, es veuen totes les estrelles, fins hi tot les més petitetes, perfectament.... i des del meu llit, com que tinc finestres al sostre, a mija nit veig la lluna i les estrelles..... és realment bonic!!!!!!

I alguna cosa més que també m'encanta d'aquí, posats a parlar de paisatges i coses boniques, és que cada dia surt el sol.... Cada dia fa solet aquí, per molt fred que faci, sempre fa un sol espatarrant, per exemple, avui ha fet sol tot el dia i ara està nevant... el dijous va ploure una estona, però abans i desprès el sol estava aquí.... així que per molt fred que faci (uns -4º al migdia i amb sol), no dona tanta sensació de congelació com si fes la boira que sé que no deixa de molestar-vos a Mollerussa....!
Dissabte quan vaig anar a la universitat, em vaig emportar un cafè per beure'm pel camí, ja m'he tornat com els americans, que van tot el dia amb el vas a la mà, i me'l vaig deixar al cotxe, doncs a la tarda, quan vaig tornar a agafar el cotxe, el cafè era un cubito gegant de cafè, vaig al·lucinar bastant.... fred, molt fred....!


Com sempre, segueixo sense fotos.... m'he de comprar una càmera nova, llavors faré més fotos, que amb la que tinc no és veuen bé i em fa fins hi tot vergonya de penjar-les jajaja però si demà està tot nevat, les penjaré aviat!!! :)




Crec que em deixo mil coses d'explicar, però bé, en resum, que estic molt contenta, malalteta però contenta, me'n vaig a dormir esperant que la meva bipolaritat no m'afecti de bon matí i demà ho vegi tot negre de cop, com sol passar aquí, que les emocions canvien cada 5 minuts.
De moment, a aprofitar aquests moments en que no puc borrar aquest somriure tonto que tinc ara mateix escrivint i mirant per la finestra com tot cada cop té un color més blanc comparat amb el negre normal que té el bosc.....


Bona setmana i abrigueu-vos, que fa fred!! :)



Nuria.

Winter is already here ...

Hola!!!
Em sento malament per no actualitzar més sovint, em passaria la vida escrivint aquí, quan no ho faig escric en altres llocs.... però em sap greu actualitzar sense fotos... repetir coses, dir coses que no son interessants... i també evito escriure quant estic enfadada, desesperada o trista, primera, per no preocupar ningú, i segona, per no escriure coses dolentes sobre la gent que realment no ho és.... Així que, de moment, fins que no comença a fer fotos interessants, o aprengui a no ser bipolar.... seguiré escrivint més aviat poc.....!!!


La vida aquí va avançant... no em dono compte i ja ha passat una setmana més.... els dies passen volant, sense adonar-me'n i suposo que és perquè no paro ni un segon. Em passo des del primer segon que m'aixeco pel matí fent coses.... ja sigui barallar-me amb els petits monstres que tinc a casa, ja sigui fer tortitas per esmorzar, fer llits, jugar a barbies, mirar pel·lícules Disney o fer pessigolles als nens.... milions de coses al dia sense parar i totes amb el esforç addicional de pensar i parlar en anglès... definitivament m'estic començant a acostumar a l'idioma, però tot hi així, suposa un desgast brutal de la meva ment al final del dia.... (soc rossa, vale???)

L'hivern cada cop es nota més, i tot hi que aquí el sol no deixa de sortir i brillar cada dia, cosa que realment agraeixo, el fred cada cop és més insuportable.... la setmana passada estàvem a uns -12º a les 12 del migdia i amb un sol espatarrant.... En teoria aviat nevarà... segons el meu Iphone (que va fatal), nevarà una mica divendres i diumenge nevarà bastant.... la veritat tinc moltes ganes de veure nevar..... sé que m'emocionaré i els meus nens em miraran com si fossa una mica curta (com sempre).....


Ja li he agafat el truquillo a això de viure aquí, i la veritat, cada vegada m'agrada més... m'estic acostumant a viure al mig del bosc, haver d'utilitzar el cotxe per tot, i fer milions de corbes per arribar a qualsevol lloc, a jugar a esquivar esquirols mentre condueixo.... però he descobert que realment adoro Nova York..... I al estar acostumada a haver de fer 10 minuts de cotxe per anar a comprar el pa, o 15 minuts per portar la nena a l'escola, 1 hora de tren és res per anar a Nova York.....
ja us explicaré un altre dia amb detalls les meves aventures del dissabte passat, que vam sortir per Nova York.... i aquest dissabte que hi torno intentaré fer fotos de tot per poder ensenyar-vos una mica més...! :)


Per sort de moment no m'ha passat cap cosa d'aquelles "gafes" que em passen sovint... seguirem tocant fusta....! Tret de anèctodes que fan riure com ara.... avui volia guardar les restes del pollastre a un Tupper... i vaig a la meva "host mum" i li dic....: "I'm gonna put the kitchen here...." estava molt molt cansada, no pensava amb el que deia i els nens ja em tornaven a mirar amb cara de..... "aquesta nena és tonteta", i la meva "host mum" ja començava a plorar de riure..... i jo, què passa..??? M'he parat a pensar amb què estava passant i si, efectivament, l'havia tornat a pifiar.... Kitchen en lloc de Chicken..... He dit que posaré la cuina dins un tupper.... l'altre dia vaig fer un sanwich de crema de cacahuete amb pernil dolç.... suposo que son anèctodes gracioses que amb el pas del temps deixaran de passar....





Ja he dit que m'agradaria escriure més sovint i amb fotos... potser o faig aquesta setmana...!
Una abraçada i que tingueu una bona setmana i ànims, que ja queda menys per que s'acabi!!!



Núria.

Two months.... new year...!

Bones....!!

Ja son dos mesos aquí... dos mesos amb aquesta família, en aquest país, parlant aquesta llengua....
Miro enrere i em dona la sensació de portar-hi anys.... miro al meu voltant i em dono compte que ja m'hi he acostumat... i miro endavant i em fa pànic pensar en que encara en son 10 més.... Per una part em sembla molt, perquè per molt que m'agradi tot això, com a casa no s'està en lloc, i com els catalans... no hi ha ningú...!! Però per altra banda em sona a poc, perquè vull fer mil coses, visitar mil llocs, provar mil coses i conèixer milions de coses més.... però bé, farem el que podrem....!!

Estic orgullosa de com he fet les coses... l'avanç amb els nens es brutal... i estic orgullosa de tot el que estic aprenent... tant la llengua com psicològicament....

En dos mesos he viscut el meu aniversari, Thanksgivin, nadal i cap d'any... que son les dates més difícils de portar lluny de casa... així que fase superada!!!! :)


vale vale... ja us començo a explicar el cap d'any....!!!!
Començo pel principi.... Vaig quedar amb la Carla per passar el cap d'any juntes, doncs ella, com que és molt wai, coneixia a una noia que viu a un poble prop de Nova York... així que parlant amb ella em va dir si volia passar el cap d'any amb elles i sense dubtar-ho vaig acceptar....!
Em van recollir a l'estació de tren i em van portar cap a la casa..... La zona era més o menys igual que la meva, boscos i més boscos, esquirols, camins amb corbes i cases grans, molt molt molt grans.... Doncs si, la casa en qüestió era molt molt molt gran. I molt maca. Ens van ensenyar l'habitació on dormiríem la Carla i jo.... realment semblava més una habitació d'hotel que una habitació d'invitats.... dos llits de matrimoni, televisió plana gegant, vàter amb alfombreta Ralph Lauren....
Bé, eren les 5 i a les 6 i mitja havíem d'estar preparades... i jo havia comprat raïm per fer les campanades a les 6, així que l'estrès era màxim... ens vam dutxar, i amb la tovallola com a roba, el cabell moll i estrés, ens vam menjar els 12 raïms, a les 6 i algun minut, i amb tota la calma del món... potser vam estar més d'un minut menjant-nos els raïms.... tenint en compte que em vaig atragantar ja només amb el primer i vam tenir que parar... jajajaja Tot un fracàs, però almenys vam menjar els raïms, vam pensar amb tots vosaltres i vam riure una estoneta....

Un cop arreglades vam baixar al menjador, i els pares ens van demanar sushi per que mengéssim abans de sortir. Boníssim!

Els aperitius abans de marxar....

preparades per començar la nit.... (la de la dreta és la Carla.... jajaja hola Carla....!)

Quan ho vam tenir tot apunt, vam anar a buscar el tren per anar cap a Grand Central, l'estació de tren de Nova York.... D'allí vàrem anar a buscar el metro (el meu primer cop al Subway ) i estava ple ple ple de gent.... les cues per agafar els bitllets a les màquines eren inacabables...  però vam tenir molta sort i els segurates van obrir les portes grans i no vàrem tenir que pagar bitllet!!

Un cop a lloc, vam caminar una miqueta, mentre contemplava els personatges que hi havia pel carrer.... moltissima gent, gent de tot tipus, gent arreglada, gent amb texans i sabates esportives, gent amb ulleres amb llumetes, gent tirada al carrer morint-se de gana.....
I vam arribar al lloc. Dream Downtown Hotel. Nosaltres vam pagar 100$ per la entrada, amb menjar i beure inclòs... però el dia abans de cap d'any, les entrades valien 700$.... Doncs ja us podeu imaginar el nivell del lloc....



Jo crec que mai havia vist tan Loubotins, ni abrics de pell amb noies de 20 i pocs, amb tota la meva vida....
Teniem taula reservada, l'amiga de la Carla ho va pagar... no em vull imaginar quan li va costar....
El menjar, boníssim, eren petits canapès que em recordaven molt a les típiques Tapes.
La costum dels americans a les campanades, és donar un petó a algú. va ser maco veure com a les 12 en punt, la majoria de gent estava donant-se un petó amb algú... jo em vaig tenir que consolar mirant la pantalla de Times Square i mirant el bonic que era veure com la gent es donava petons (a la boca, per si no a quedat clar).
Un cop passades les campanades, em vaig dedicar a observar al meu voltant... a la taula del nostre costat teniem unes noies. No parava de pensar amb les noies del programa "Mis super dulces 16" de la MTV. Eren igual. Nenes riques malcriades. Ens miraven malament tota l'estona, i a la més mínima que se'ns acostava algun noi se'ls tiraven a sobre. Era com si marquessin el territori, rabioses tota la nit.
Al veure tots aquells nens grans rics, em feien pensar amb els meus nens d'aqui, els de la meva família americana, perquè sé que de grans, per desgràcia, seran iguals.
A banda de tot això, mireu si és petit el món, que vam conèixer dos catalans!!! Va ser molt graciós i ens va fer molta il·lusió poder parlar amb català ni que fos 5 minuts, perquè amb la gentada que hi havia, era difícil.

També he de dir, que els rics també roben... a la Carla li van robar la càmera...!!! quina ràbia perdre totes les fotos que ens vam fer....

A les 2 del matí jo ja estava cansada. Jo i crec que tots.... així que vam sortir a fora i a esperar la limousina....!!!!!!

Jo cansada i amb "Homesick"

Vam estar donant tomets per New York... mirant com la gent ens mirava, rient i fent el ruc.... va ser una experiència totalment diferent, i la veritat, em va encantar.

Però la pròxima vegada que vagi en limusina per Nova York, vull aprofitar per rodar i veure coses.... es màgic....!!!!
He de confessar que fins hi tot em vaig adormir una estoneta... però quina dormida!!!!! Crec que això de poder dir que he dormit a una limusina, passejant per Nova York no ho pot dir tothom... jajaja :) soc una marmota, ja ho sé!!!!

El matí següent a casa l'amiga ens van tractar com a reines... cafè, esmorzar, a mitja tarda pizza.... i desprès a casa amb cotxe, a disfrutar de la pau i la tranquil·litat de la meva última nit sola....!!!



I dimarts ja em va tocar tornar a treballar, però contenta de fer-ho desprès de la setmana que he passat....

Carla, com que sé que ho llegiràs, moltissimes gràcies per tot, per una nit tan màgica :) espera'm a Boston que vinc molt aviat!!!!




I avui nit de Reis..... la meva "host mum" ha marxat aquesta matinada cap a Florida.... a passar 4 dies.... què vol dir això?? Què m'he quedat jo sola amb els 4 mocosos.... estic realment cansada..... desde les 6 del matí que només he parat una hora.... i demà a les 6 ja han d'estar els grans de peu.... així que me'n vaig a dormir profundament, a agafar forces per demà.... que per vosaltres serà un dia molt maco per passar amb la família..... i per mi..... un dia de treball esgotador......


Aprofito per donar un petonàs enorme a la meva família.... que demà em fareu molta enveja perquè estareu tots junts.... :( espero que els reis s'hagin recorda't una miqueta de mi...!!!! Com us enyoraré...!!!!


Bon dia de reis a tots, que us portin moltes coses, però no tantes com als meus nens per nadal.... que desprès us convertireu amb uns malcriats com ells.... jajajaja envieu-me carbó que ens hi donaré una mica....!!! :)





Núria,

My fairytale....

Tot hi que em queixo molt de com son els americans, de la manera d'educar als seus fills, de com viuen la vida basant-se amb consumir, consumir i consumir.... amb aparentar i mirant-se el melic....
Aquesta setmana m'ha tocat a mi viure dins una bombolleta.... i encara no s'ha acabat...!!
Us explico per què.... ara que ja tornen ja ho puc fer públic, no fos cas que algú s'aprofités de la situació....! jajaja
Doncs la meva família d'aqui va marxar el dilluns a la seva casa a Vermont. Així que em vaig quedar jo sola, a la mansió, amb el BMW a la porta i la total llibertat de fer el que volgués....





Algun dia ho havia de fer... foto amb el juguet del "host dad"...
Porsche carrera Turbo...
La meva cara no cal... jajaja



Per això el títol, el meu compte de fades... perquè realment és així com m'he arribat a sentir a moments....
A part de no tenir que treballar, de que està tot en silenci, que per fi tinc uns dies sencers per mi mateixa....
L'altre dia estava estirada al sofà, mirant la tele, i mirant per la finestra i pensant.... tot això és impressionant... desprès sortir de casa, amb les claus del cotxe a la mà, pensant... aquesta setmana és tot per mi....
És com viure en una bombolleta, perquè per una setmana tot això ha sigut meu....

Sisi, que maco... però com que ja sabeu que lo meu és ser gafe.... dimarts a la nit va fer tempesta.... un vent impressionant, pluja, trons.... i jo, sola a casa.... a la gran casa, al mig del bosc, envoltada d'arbres, tot fosc, fusta.... i jo, repeteixo, sola a casa.....
Jo crec que no podia passar més por.... sort dels meus protectors, els gossos.... als quals he fet ne niñera tota la setmana.... donant-los menjar a les 6 del matí.....

Dimecres es va quedar a dormir una amiga, i em va fer veure una pel·lícula de por.... jajaja que masoquista soc... i ahir a la nit, entre escriure al blog i lo cansada que estava de despertar-me cada dia a les 6 per donar de menjar als gossos.... ni me'n vaig enterar....

En general, ha sigut una setmana molt distreta.... compres, sopars, visites a casa, pel·lícules, riure.... Estic molt contenta de les amigues que estic fent.... I dels meus progressos amb l'anglès....!! És impressionant com sense donar-te'n compte ja et surten les paraules sense tenir-hi que pensar.... i amb l'ajuda de les amigues, que em corregeixen cada dos frases jajaja

soc moderna i menjo Sopes Campbell's.... Gran decepció jajaja

I una de les coses que he après aquesta setmana.... sabeu quin és l'estat més ric d'Estats Units?? Si.... Connecticut.... Sabeu quin és l'Estat amb més alcoholics?? Si..... Connecticut... La veritat, no em sorpren.
També m'han estat explicant que a uns 20-25 minuts d'aquí hi ha un dels pobles més rics del món!!! Hi haurem d'anar a fer una visita, a fer fotos a les cases!!!!
I es veu que hi viuen moltissims famosos per aquí... 50cent, un boxejador, però obviament ni idea, un compositor de música que compón per gent super famosa com Rihanna i coses d'aquestes... gent molt molt rica.
Jo sabia, és obvi si mires al voltant, que la gent d'aquí és rica, però no m'havia parat a pensar amb gent famosa.

Ara ve l'anècdota de la setmana, molt molt molt riure... no m'ha passat a mi, li ha passat a una amiga, però no puc parar de riure cada cop que hi penso...:

Una amiga meva, va al gimnàs al seu poble, un d'aquí al costat. Doncs cada dia, quan sortia ens deia que hi trobava cada dia un noi molt molt molt guapo i que havia de fer algo per coneixer-lo... així cada dia des que la conec....
Bé, doncs aquesta setmana ella va anar al metge, i mentre esperava, a la sala d'espera, el metge tenia les postals de nadal que la gent li enviava (aqui es molt típic rebre felicitacions de nadal de gent que ni tan sols saps que existeixen....), bé, doncs mentre ella esperava, es va dedicar a mirar les postals de nadal... i entre una d'elles, va trobar la del seu "novio" del gimnàs, amb la seva dona i els seus fills....  I qui és la dona?????????? Recordeu la sèrie, Sabrina, cosas de brujas....??? Doncs si, la dona del noi guapo del gimnàs, és la actriu de Sabrina, Melissa Joan Hart ... la protagonista, la rosseta amb l'ull guerxo.... us informo que viu a Westport, a 5 minuts de casa meva... i si busqueu Melissa Joan Hart Husband al google imatges, veureu el noi guapo del gimnàs...... jajajaja quin riure per favor... pobra... no vegueu la cara que posava mentre ens ho explicava i buscàvem les imatges al google....!!!!!
Aquest és un dels problemes que té viure entre aquesta gent...



Cap d'any.... Tot organitzat menys el meu vestit.... Pot ser més cutre i choni aquesta gent??? Els vestits de totes les botigues son com vestits cutres de boda choni.... roba d'aquella brillant... o licra.... o tots tots tots de lentejueles.... avui és la meva última oportunitat aixi que... desitgeu-me sort!!!!
I ara direu... i què faràs per cap d'any...? Doncs cap a Nova York, al migdia, anirem a deixar les coses a casa d'una amiga que viu a Nova York, a les 6 farem les campanades amb raïm, les tradicions no s'han de perdre!!! Desprès ens vestirem i a les 9 comença la festa a un club a Manhattan... allà soparem, farem les campanades de nou a les 12, ballarem, passarem la nit allà... i desprès amb limousina cap a casa de l'amiga a acabar la festa allà... es pot demanar alguna cosa més?? I a sobre amb català, que l'amiga amb la que vaig és amb la que em vaig anar a fer el visat a Madrid, una de les que va agafar el mateix vol i una de les que vam passar la primera setmana al Hilton.... així que crec que millor no podria ser... bé, si, si tinguès ja el vestit..... (Laia... com et necessito jajajaja).



Doncs res, que me'n vaig a disfrutar del meu últim dia de propietària de la mansió i el BMW, vaig al gimnàs de casa una estona, a dinar al sofà tranquilament i a buscar el ditjós vestit de cap d'any.....


Per si no torno a escriure.....



FELIÇ ANY NOU.....!!!!!!



Moltissimes gràcies per estar aquí amb mi!!!

Hola!!!!!
Ja torno a ser aquí....! He fet com les sèries de la tele, que per nadal fan parón.... :)

Tinc tantissimes coses per explicar que no sé per on començar....!!! Suposo que pel principi...:

Aniversari del meu nen:
L'últim cop que vaig escriure us vaig explicar el regal que li havia fet però no la reacció. La majoria ja us en heu enterat pel facebook, però per la resta... Doncs va ser millor inclús del que m'esperava...! Li vaig donar a la nit, abans d'anar a dormir, i vaig marxar ràpid, abans que ho llegís (soc una mica tímida....).
Doncs quan em vaig despertar pel matí, la mare em va dir que era el millor regal que mai li havien fet, que ell era al llit però que es va aixecar per ensenyar-ho als seus pares i que inclús es va posar a plorar... La mare deia que només tenia ganes de pujar a la meva habitació i donar-me una gran abraçada....  Que el millor regal que podia fer mai era el meu temps, però encara més en aquella família....
Em vaig sentir tan bé....!!! :)

Nadal:
Desprès de passar-me tot el dia 23 i 24 al matí deprimida perquè no volia passar la vigília de nadal sola... o amb la meva família d'aquí a casa d'uns amics que ni tan sols coneixia... el 24 al migdia vaig trobar alguna cosa a fer....! Una amiga se'n anava a casa d'una amiga seva, Au pair també, a fer un gran sopar com cal per nadal....!
Doncs allà vaig anar i he de dir que va ser un sopar de nadal super maco. Les altres noies eren Polaques i de Brasil i van fer menjars típics dels seus països, més el típic Pavo que mengen aquí, més els seus respectius postres....! Vaig menjar realment bé!! I per fi vaig menjar peix!!!

El dia 25 tocava obrir regals i dinar amb la família al complet....!
Doncs us explico... desprès de passar-me molts i molts dies buscant els regals pels nens... vaig comprar un joc d'experiments amb coses llefiscoses que representen coses de zombis i que es mengen pel nen gran, perquè li encanten les coses aquestes.
A la nena gran li vaig regalar un collar, una polsera i una colònia. A la de 6 anys un joc de la Barbie per jugar a la banyera, així als moments de la dutxa la tinc distreta i no es dedica a molestar-me... I a la petita un collaret molt mono amb la seva inicial i una corona, una nina de la Hello Kitty i un set de pinta ungles i pintallavis de les princeses Disney....
Doncs bé, els nens, desprès d'obrir, sense exagerar, uns 30 regals cadascú, i desprès de pair-ho una estona, els vaig donar els meus....
La reacció de la gran va ser bona, la de la nena de 6 anys, desprès de dir-me que allò ja ho tenia, i fer-li veure que no, també va ser bona. La del nen va està bé, però està comprovat que aquest nen prefereix una bona abraçada, a mil regals....
I ara ve la part bona del dia... La nena petita va començar a obrir el regal, i abans de veure que era, el va llençar al terra, es va posar a plorar i va marxar corrent dient que ella no volia allò....
La reacció dels pares vers l'actitud de la seva filla de 4 anys...???? No es van immutar.

Encara ara, una setmana desprès, els nens tenen regals amb la caixa sense obrir....

La nena petita, a qui li van regalar la super mansió de la Barbie, amb llums i sons, el Corvette teledirigit de la Barbie, una nina d'aquelles que sembla que estiguin vives, mil Barbies, una espècie de Nintendo Ds, roba, mil jocs, mil coses....... desprès de rebre tot això, es va passar el dia jugant amb un moc d'aquells grans que s'empeguen a les parets...... no fa falta dir res més.


El dinar (en realitat és sopar, però comencen a les 3 de la tarda, així que per mi es un dinar....) va estar bé. El menú va ser sopa (però no com la que estic acostumada a menjar, semblava més puré), carn amb diferents acompanyaments i de postre pastís. Vaig menjar bé, estava tot molt bo, però va ser un "dinar" sense més.... La part bonica va venir desprès, quan van anar a la cabana del jardí, com per Thanksgivin, i el tiet i un amic de la família ens van fer un concert... mentre estàvem tots asseguts al voltant de la llar de foc....

La taula parada

la sopa

La carn i els acompanyaments i part de la meva "host mum"

Concert de nadal......

També vull explicar-vos el que em va saber més greu de tot el dia.... El pare, abans dels postres va desaparèixer i ja no va donar senyals de vida fins l'endemà al matí... l'home se'n va anar a la seva habitació a descansar...........







Us volia explicar moltes més coses però m'haureu de perdonar i continuaré un altre moment....! És realment tard aquí i m'he d'aixecar a les 6 del matí per donar de menjar als gossos... (llarga història, demà us explico tot!!).

Continuarà.....!

Happy Birthday T

Avui ha sigut un dia d'aquells tan avorrits que l'únic que fas és pensar, pensar pensar..... i de tant pensar ja no sé ni què penso.....

Per fi he vist la boira....! Avui quant m'he despertat encara era completament de nit, però quan he tornat a mirar per la finestra, se m'ha dibuixat un somriure sense voler.... No podia veure res a dos pams... Boira!!!!! M'ha recordat als hiverns infernals a Mollerussa o a Lleida.... i m'ha fet il·lusió!!!
Clar que en lloc de veure les cases de Mollerussa, la meva casa, les carreteres de Lleida.... Només veia arbres i esquirols.....
Al vespre, he tingut que anar un moment al poble a comprar, i realment ja no m'ha semblat tan maca la boira.... si a casa ja és difícil conduir amb boira... això ha sigut tota una aventura..... les carreteretes (no en diria camins) que envolten casa meva, fosques, estretes, amb mil corbes i els cotxes gegants, no ajuden a conduir millor amb la boira.... així que als 5 minuts de conduir, ja estava maleint-la...

Una altra cosa que m'ha fet molta il·lusió aquest matí ha sigut trobar-me un paquetet damunt la taula, amb el sobre de Correos indicant que era d'algu especial.....! I si, gràcies tieta! Quina il·lusió!!!! No m'ho esperava pas!!!!



Avui era l'aniversari del meu nen gran, 11... ja se'ns està fent tot un home!!!!
Estava indecisa de si regalar-li alguna cosa, si no, si comprar-li alguna de les postals cutres que venen als supermercats, on hi ha unes mil diferents per escollir......
Desprès de molt pensar, i veure els milions de regals que va rebre a la festa d'aniversari del diumenge, i els altres centenars que ha rebut avui (de veritat, no exageració, una barbaritat de regals...), he decidit no fer-li res material.....
he decidit fer-li un escrit una mica boniquet... i m'ha sortit això.... (el que fa tenir temps per pensar):

I would like to give you the most beautiful gift of the world. More fun toys, the most beautiful clothes... but I know that these gifts you'll have many.... so I'm going to give you something a bit different....

My gift is my time. I want to let you know that I am here.

I want to make this year special for you to remember your 11 years as one of the best of your life.

And I'll be around here, so I will try that really happens...

Maybe I still do not fully understand what you try to tell me, maybe I am not talking much... but just be patience, I'm trying to learn.

Maybe I look not very funny, but I am. I'm just a bit shy....

Remember, my gift is my time, use it whenever you want...

Enjoy your 11, smile, learn, play, run, dance, dream and smile again....

Happy birthday

Nuria.

Traducció pels ganduls:

M'agradaria fer-te el regal més bonic del món. Moltes joguines divertides, la roba més bonica.... però crec que d'aquests regals ja en tindràs molts.... així que jo vaig a regalar-te una cosa una mica diferent....

El meu regal és el meu temps. Vull que sàpigues que soc aquí.

Vull fer que aquest any sigui especial per tu i que recordis els teus 11 anys com un dels millors de la teva vida.

Jo seré aquí, així que intentaré que això passi....

Potser jo encara no entenc tot el que intentes dir-me, potser no parlo massa... però sigues pacient, estic aprenent.

Potser no semblo molt divertida, però ho soc. Només soc una mica tímida....

Recorda, el meu regal és el meu temps, utilitza'l quan vulguis....

Gaudeix dels 11 anys, somriu, aprèn, juga, corre, balla, somia i somriu un altre cop.....

Feliç aniversari,

Nuria.

M'ha fet molta vergonya donar-li, m'he esperat a fer-ho fins que s'ha ficat al llit, perquè fins llavors els seus pares encara li feien regals.... un cop al llit, he anat cap allà i li he dit.... m'he deixat de donar-te una cosa.... m'ha dit oooohhhh thank youuu!!!!! I he marxat abans que no ho llegís.... No se que haurà pensat, ni com s'ho haurà pres, si li haurà fet il·lusió, si m'haurà tractat de boja, o de agarrada per no fer-li un regal material.... de totes maneres, jo m'he quedat molt satisfeta, no de com ha quedat per fora, sé que lo meu no son les manualitats..... però el que importa és el contingut!!!! :)






Ahir vaig fer una excursió a Nova York amb cotxe....! Vaig portar al "host dad" a l'hospital, perquè es va trencar el peu..... no vaig arribar a entrar a Nova York ciutat, però si a l'estat i a les a fores.... vaig passar una horeta d'anar i una de tornar molt "còmodes" (ironia). No conduïu mai amb un home al que no li teniu confiança, que et té una miqueta de mania amb el tema cotxes, que té aspecte intimidant, que no entens com parla perquè té un accent del nord que fa por, per unes carreteres que no coneixeu i amb l'home sofrint de dolor...
Quin viatge més etern!!!!!! L'home anava dient-me que anava massa lenta, "ui! t'has saltat un stop... si et veu la policia et pot multar... si veus un autobús groc amb les llums intermitents para, sinó et poden detenir i portar-te a la ambaixada..... I'm kidding....." ooo.... sonava música de discoteca i em deia "això és el que et deu agradar a tu....." o de sobte sonava "Someone like you" i l'home es posava a cantar com si li anés la vida en desafinar cada una de les notes de la cançó.....! uuufff...!
Desprès vaig tenir que esperar una hora al cotxe..... i després cap a casa un altre cop...... biiieeeennnn!!!!
La part positiva d'això és que vaig tenir la resta de la tarda lliure... la part negativa d'això és que em vaig avorrir molt... jajaja


I aquí teniu el resultat del meu avorriment...! Fotos dels petits detallets que em fan somriure cada dia, perquè en el fons m'agrada treballar amb nenes.... pel simple fet de veure aquestes coses.....:



Què mona, no? Està jugant a no deixar-me respirar.....!




La guitarra de la gran... el dia que vaig veure la funda
quasi ploro...... jajaja





encara no us havia presentat els peixos.... pròximament... els hàsters...!



la gran, quan era petita.... m'agrada la foto....!

Una part de la col·lecció... les meves amigues les Barbies.....!!!!

Els "Yoggis" de la petita.... son uns pelutxets sense els quals no pot dormir....
Algun dia us en parlaré més que és un tema interessant!



Conseqüències de treballar amb nenes.....
no em molesta pas, no... jajaja













 Pròximament, fotos dels vestits de princeses Disney.... jajaja

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris... realment m'encanta compartir tot això amb vosaltres, d'alguna manera m'ajuda a no sentir-me tan sola :)




Núria.

Daddy will come...?

Quant tinc temps lliure em dona per pensar... i aquests dies he estat pensant molt... he tingut molts moments de reflexió sobre la cultura que m'envolta ara mateix, la cultura americana, i us vull expressar el que sento, el meu punt de vista del que estic vivint.
Teniu en compte que el que dic és la meva opinió, i vista des del punt de vista d'on estic vivint jo.

Per posar-vos en context....:

Visc a Connecticut, que és un estat molt petit tocant a Nova York. La majoria de pobles soc cases gegants esbarriades al mig del bosc. La gent que hi viu, majoritàriament, son famílies, de molts fills, de dones que no treballen i homes que treballen a Nova York capital.
Per tant, és un estat, almenys la zona on estic jo, amb molts diners. I més concretament el meu poble, és un dels més rics de la zona. Tothom de per aquí el coneix com el poblet de les cases gegants, dels cotxes espectaculars, de les dones que corren en xandall tot el dia i on la presencia masculina hi és o els caps de setmana o a partir de les 8 de la nit.

Per tant, la meva família és una d'elles. 4 fills, la dona no treballa, l'home treballa a Nova York, 3 gossos, 5 cotxes, una casa gran amb piscina, sauna, més vestidors que gent vivint-hi, barco, casa a la muntanya i vacances al Carib un parell de cops a l'any.

A què és dedica a l'home? És Trader... jo no sé ben bé que és però pel que vaig entendre es dedica a comprar i vendre accions, empreses i coses d'aquestes....

La dona no treballa, però no para en tot el dia, sempre la veig estressada, crec que mai l'he vist asseguda al sofà, o simplement a la taula de la cuina, ni tan sols per dinar....
I preguntareu, i què fa??? Amb 4 fills deu tenir molta feina, no??? Doncs no, perquè per això estic jo aquí..... Ella desperta als dos grans, els fa l'esmorzar i se'n va a córrer... Llavors jo els miro des de la porta quan agafen l'autobus, desperto a les petites, els faig l'esmorzar, batallo amb elles perquè esmorzin, batallo amb elles per triar la roba que es posen, les pentino, i acompanyo a la de 6 anys a l'autobús. Llavors arriba la mare, mentre es dutxa jo jugo amb la petita, quan la mare està, porta la petita a l'escola i a partir d'aqui ja no sé que fa. Sempre torna amb bosses a casa, o de menjar o de roba.... o amb les ungles recent pintades... coses d'aquestes. Mentrestant jo estic fent els llits (cosa fàcil perquè només he d'estirar l'edredón), posant els pijames a la rentadora (cada dia posen a rentar el pijama....) i ficant les coses d'esmorzar al rentaplats.....

Sobre les 12 la dona va a buscar la petita a l'escola, o la nena va a casa d'alguna amiga, depen, però normalment uns tres cops per setmana se'n va a casa d'amigues.... i a les 2:30 arriben els grans.... i se m'acaba la tranquilitat.... feu els deures... bereneu.... no us mateu.... no mireu videos raros del youtube..... a les 3:40 surto a fora a esperar que arribi la nena que falta amb l'autobús, gelant-me de fred perquè cada dia fa més tard..... i ja la tenim liada.... 4 nens bojos a casa, si tenim sort i no hi ha "playdate". Crits, plors, rialles, somriures, insults, piropos, galetes, cupcakes, wii, princeses, monstres, xocolata, Barbies..... i a les 5 ja és l'hora de sopar.... normalment el sopar és molt senzill i l'acostumo a preparar jo amb 5 minuts.... consisteix amb fer bròquil i pastanaga al vapor, o pèsols al microones, o pasta, o pollastre al forn, o pollastre amb la barbacoa.... poca cosa més....!
desprès de mil discusions per què mengin una mica (si jo fossa ells tampoc voldria menjar allò....) toca la banyera.... normalment els grans van pel seu compte i a les dos petites les banyo jo.... és a dir, elles juguen amb les bombolles, amb l'aigua de mil colors i jo pentino barbies... jajajaja
Desprès d'això ja toca mirar la tele i dormir.... a les 7:30/8 ja dormen....

Que vull di amb tot això?? Fixeu-vos quin paper tenen els pares al dia a dia amb els nens.....


Societat Americana....:


A la meva família, però pel que he sentit a moltes d'aquí, i com he pogut veure a pel·lícules, sèries i coses d'aquestes, és molt comú, el pare té un paper bastant singular. Pels matins ell marxa de casa sobre les 5:30, encara dorm tothom, fins les 6:15 no s'aixequen els nens. Per tant, ningú el veu, i ja no torna fins, depenent del dia, 7, 7:30... o dies que quan ell arriba inclús jo estic dormint...
El que fa si els nens encara estan mirant la tele, és arribar, anar a la cuina, agafar una cervesa de la nevera, fent uns quants glops i anar a saludar als nens. Els dona un petó, els diu hola, però els nens realment estan més pendents de no perdre's que està passant al capítol d'alguna sèrie de Disney Channel....
Trist, però cert.....
Un cop els hi ha dit hola a tots se'n va a sopar a la cuina... Els nens van a dormir i quan ja son al llit ell els hi va a dir bona nit....
Els dies que arriba quan ja son al llit ja no els diu ni hola....
Els caps de setmana pensava que serien diferents, que els dedicaria a passar temps amb els nens... però hi passa molt poc temps... la majoria de caps de setmana que he viscut amb ells, se'ls passa o tancat a la seva habitació, o al despatx, o sopant amb la dona... Tret dels dos últims caps de setmana que he de dir que se'n va anar a esquiar amb els nens grans....! Però hi anaven dissabte i diumenge ja eren a casa i ell tancat a l'habitació....

Just avui, la nena gran feia un espectacle de les classes que fa de teatre. Ella cantava i feia teatre i estava super emocionada... però que ha sigut l'últim que ha preguntat abans de sortir de casa?? "Daddy will come...??" se m'ha trencat el cor.... no ho sé.... la mare ha dit de fons.... no bonica, arribarà massa tard....
Òbviament, com era previst, no ha aparegut....


Pel que fa a la mare, ja ho heu anat deduint amb el que he dit abans, però té una vida d'allò més interessant... No treballa, però no para quieta, te 4 fills, però té una noia que els cuida.
Realment ella viu totalment per ella. Ella passa els dies anant a córrer, comprant roba o coses similars, anant a fer-se la manicura, quedant amb les amigues, al telèfon toooooot el sant dia, i poca cosa més....
Té tots els diners del món, però no ha de fer res per guanyar-se'ls, depen totalment dels diners del seu home, té uns fills però pràcticament no s'ha de matar fent gran cosa, té gossos però té un entrenadora personal que va cada setmana a domesticar-los....


Tot això a què deriva??? A uns fills malcriats.... No és que siguin males persones... però a vegades son desagradables, no suporten que els diguis que no, s'enfaden sovint sense motiu algun, tenen marranades per qualsevol circumstància difícil i no saben que és la empatia. I tot això és tan sols per una causa....: Falta de carinyo i atenció.


Per altra banda està el fet de tenir tants diners... Aquests nens tenen tot el què volen i més... Només la nens de 4 anys, te més vestits dels que jo mai tindré, amb les joguines que té la nena de 6 anys podria jugar tota una ciutat de nens de l'Àfrica, l'Ipad que té la nena de 9 anys i que només utilitza per jugar a un joc de vestir nines, podria pagar els meu curs a la universitat aquí..... Amb la wii, la play 3, la nintendo ds 3D, l'altra Ipad i l'Ipod del nen gran, de 11 anys recent cumplits.... son una exageració.....

I tot això deixant a part el nadal... us podeu imaginar com està el soterrani de la casa, ple de regals..... però cuan dic ple és ple de veritat, una autèntica exageració....
L'altre dia, fent la llista per Santa Claus... les petites marcaven a la revista de les joguines, coses que ja tenien!!! És a dir, tenen tantes coses que ja no saben ni el que tenen....
I realment, amb tantes coses que tenen, la petita només vol que jugar a "pares i a mares" és a dir, jugar a que ella és un bebé i jo la mare.... la mitjana és passa el dia o jugant amb els gossos, o pintant... la de 9 anys només li agrada cuinar i el nen jugant a la pilota a fora.....
I jo em pregunto??? cal doncs que tinguin tantes coses???? Jo he decidit no regalar-los res per nadal, perquè per mi suposa un esforç comprar 4 regals que els puguin agradar... i sé que per ells només serà una cosa més, la qual acumular a la sala de jocs i no tornar a utilitzar mai més.....



Reflexions meves....:


Diuen que quan ets fora de casa és quan valores més el que tens... doncs si, amb un més i mig ja he tingut suficient per donar-me'n compte.
Els nord americans és creuen el centre del món, realment es creuen que el seu model de vida és millor que qualsevol altre i si si, ells es creuen superiors a qualsevol altra cultura. És així, la crua realitat, no és culpa seva, és el que els fan creure, és el que els ensenyen a les escoles... i fins hi tot nosaltres ho penses a vegades.... jo almenys m'ho havia arribat a creure que els americans eren millors....
Però ara que ho veig des de dins me'n dono compte que no és veritat.....
Clar que cada família és un món, i ja he dit des d'un bon principi que jo em baso amb el que jo estic vivint....
Però prefereixo no tenir tantes coses, però haver crescut amb el meu pare al cantó, prefereixo obrir un sol regal per nadal, però que realment l'aprecia i em mora de la il·lusió al obrir-lo.... Prefereixo tenir pocs vestits però que al comprar-me'n un de nou jo sigui la persona més feliç del món.....
Prefereixo no tenir la gran mansió, però poder passar hores mirant la tele al sofà amb els meus pares cada nit, no tenir la gran mansió, però tenir-hi als meus pares sempre a prop....

Aquesta gent només viuen per consumir... l'home no té vida, la seva vida és treballar, i només per tenir diners pels seus fills als quals no veu, i a la seva dona, la que es passa el dia sola.....
Això no és vida..... no creieu???
Jo sovint em sento malament per ells.... perquè creuen que son els reis del món.... i realment no saben que és viure.....









crec que he escrit molt avui i m'imagino que una de cada 20 persones que entri al blog s'ho llegirà tot.... i encara seguiria escrivint.... realment em sembla molt interessant tot això, perquè son diferents maneres de veure la vida i m'agrada compartir-les amb vosaltres.....


Ànims per aquests pocs dies de setmana que queden!! Que ja és Nadal!!!!




Núria.