Per fi he vist la boira....! Avui quant m'he despertat encara era completament de nit, però quan he tornat a mirar per la finestra, se m'ha dibuixat un somriure sense voler.... No podia veure res a dos pams... Boira!!!!! M'ha recordat als hiverns infernals a Mollerussa o a Lleida.... i m'ha fet il·lusió!!!
Clar que en lloc de veure les cases de Mollerussa, la meva casa, les carreteres de Lleida.... Només veia arbres i esquirols.....
Al vespre, he tingut que anar un moment al poble a comprar, i realment ja no m'ha semblat tan maca la boira.... si a casa ja és difícil conduir amb boira... això ha sigut tota una aventura..... les carreteretes (no en diria camins) que envolten casa meva, fosques, estretes, amb mil corbes i els cotxes gegants, no ajuden a conduir millor amb la boira.... així que als 5 minuts de conduir, ja estava maleint-la...
Una altra cosa que m'ha fet molta il·lusió aquest matí ha sigut trobar-me un paquetet damunt la taula, amb el sobre de Correos indicant que era d'algu especial.....! I si, gràcies tieta! Quina il·lusió!!!! No m'ho esperava pas!!!!
Avui era l'aniversari del meu nen gran, 11... ja se'ns està fent tot un home!!!!
Estava indecisa de si regalar-li alguna cosa, si no, si comprar-li alguna de les postals cutres que venen als supermercats, on hi ha unes mil diferents per escollir......
Desprès de molt pensar, i veure els milions de regals que va rebre a la festa d'aniversari del diumenge, i els altres centenars que ha rebut avui (de veritat, no exageració, una barbaritat de regals...), he decidit no fer-li res material.....
he decidit fer-li un escrit una mica boniquet... i m'ha sortit això.... (el que fa tenir temps per pensar):
I would like to give you the most beautiful gift of the world. More fun toys, the most beautiful clothes... but I know that these gifts you'll have many.... so I'm going to give you something a bit different....
My gift is my time. I want to let you know that I am here.
I want to make this year special for you to remember your 11 years as one of the best of your life.
And I'll be around here, so I will try that really happens...
Maybe I still do not fully understand what you try to tell me, maybe I am not talking much... but just be patience, I'm trying to learn.
Maybe I look not very funny, but I am. I'm just a bit shy....
Remember, my gift is my time, use it whenever you want...
Enjoy your 11, smile, learn, play, run, dance, dream and smile again....
Happy birthday
Nuria.
Traducció pels ganduls:
M'agradaria fer-te el regal més bonic del món. Moltes joguines divertides, la roba més bonica.... però crec que d'aquests regals ja en tindràs molts.... així que jo vaig a regalar-te una cosa una mica diferent....
El meu regal és el meu temps. Vull que sàpigues que soc aquí.
Vull fer que aquest any sigui especial per tu i que recordis els teus 11 anys com un dels millors de la teva vida.
Jo seré aquí, així que intentaré que això passi....
Potser jo encara no entenc tot el que intentes dir-me, potser no parlo massa... però sigues pacient, estic aprenent.
Potser no semblo molt divertida, però ho soc. Només soc una mica tímida....
Recorda, el meu regal és el meu temps, utilitza'l quan vulguis....
Gaudeix dels 11 anys, somriu, aprèn, juga, corre, balla, somia i somriu un altre cop.....
Feliç aniversari,
Nuria.
M'ha fet molta vergonya donar-li, m'he esperat a fer-ho fins que s'ha ficat al llit, perquè fins llavors els seus pares encara li feien regals.... un cop al llit, he anat cap allà i li he dit.... m'he deixat de donar-te una cosa.... m'ha dit oooohhhh thank youuu!!!!! I he marxat abans que no ho llegís.... No se que haurà pensat, ni com s'ho haurà pres, si li haurà fet il·lusió, si m'haurà tractat de boja, o de agarrada per no fer-li un regal material.... de totes maneres, jo m'he quedat molt satisfeta, no de com ha quedat per fora, sé que lo meu no son les manualitats..... però el que importa és el contingut!!!! :)
Ahir vaig fer una excursió a Nova York amb cotxe....! Vaig portar al "host dad" a l'hospital, perquè es va trencar el peu..... no vaig arribar a entrar a Nova York ciutat, però si a l'estat i a les a fores.... vaig passar una horeta d'anar i una de tornar molt "còmodes" (ironia). No conduïu mai amb un home al que no li teniu confiança, que et té una miqueta de mania amb el tema cotxes, que té aspecte intimidant, que no entens com parla perquè té un accent del nord que fa por, per unes carreteres que no coneixeu i amb l'home sofrint de dolor...
Quin viatge més etern!!!!!! L'home anava dient-me que anava massa lenta, "ui! t'has saltat un stop... si et veu la policia et pot multar... si veus un autobús groc amb les llums intermitents para, sinó et poden detenir i portar-te a la ambaixada..... I'm kidding....." ooo.... sonava música de discoteca i em deia "això és el que et deu agradar a tu....." o de sobte sonava "Someone like you" i l'home es posava a cantar com si li anés la vida en desafinar cada una de les notes de la cançó.....! uuufff...!
Desprès vaig tenir que esperar una hora al cotxe..... i després cap a casa un altre cop...... biiieeeennnn!!!!
La part positiva d'això és que vaig tenir la resta de la tarda lliure... la part negativa d'això és que em vaig avorrir molt... jajaja
I aquí teniu el resultat del meu avorriment...! Fotos dels petits detallets que em fan somriure cada dia, perquè en el fons m'agrada treballar amb nenes.... pel simple fet de veure aquestes coses.....:
 |
 |
 |
| Què mona, no? Està jugant a no deixar-me respirar.....! |
 |
| La guitarra de la gran... el dia que vaig veure la funda quasi ploro...... jajaja |
 |
| encara no us havia presentat els peixos.... pròximament... els hàsters...! |
 |
| la gran, quan era petita.... m'agrada la foto....! |
 |
| Una part de la col·lecció... les meves amigues les Barbies.....!!!! |
 |
| Els "Yoggis" de la petita.... son uns pelutxets sense els quals no pot dormir.... Algun dia us en parlaré més que és un tema interessant! |
 |
| Conseqüències de treballar amb nenes..... no em molesta pas, no... jajaja |
Pròximament, fotos dels vestits de princeses Disney.... jajaja
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris... realment m'encanta compartir tot això amb vosaltres, d'alguna manera m'ajuda a no sentir-me tan sola :)
Núria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada