Quants dies sense escriure i quantes coses que explicar...!!!!!
Començo la setmana esperant que aquesta vagi molt millor!! Amb ganes que tot torni a la normalitat....
La veritat es que estic molt contenta per com van les coses amb les dos petites... vam començar malament, les havia batejat com little big monsters....jajaja però les coses comencen a anar d'allò més bé, i avui, mentre sopàvem, la de 6 anys, la més bitxo, ha soltat un "I love Nuria" a la seva mare! M'he quedat parada i a dit, que a vegades era molt dolenta amb mi, però perquè quan s'enfada diu coses dolentes que no sent i que realment li agrado molt i que soc la millor, després de la seva mare.... No és maco???? :)
El dijous vaig anar a còrrer una estoneta per un camí que tinc prop de casa.... realment els paissatges no tenen preu!!! Aquí us deixo algunes fotos....:
 |
 |
Dissabte a la nit vaig anar a mirar una peli a casa d'una amiga i desprès vam sortir pel poble d'una altra amiga. Vam anar a un bar típic americà de les pel·lícules. Tot de fusta, cartells fluorescents, la màquina per triar les cançons, els homes de 50 anys, amb els bigotis, asseguts a la barra i la cambrera la única motivada del local.
Ens va fer molta gràcia, realment era com estar en una pel·lícula.
Vam anar a dormir aviat, aquí, a tot arreu tanquen a les dos del matí. Em vaig quedar a dormir a casa d'aquest amiga. Em va encantar, ja que vaig veure una altra realitat totalment diferent a la que estic vivint jo.
Ella viu a un poblet encantador a la platja. Casetes petites boniquetes una al costat de l'altra, cada una amb la seva parcel·la de gespa ben tallada, però realment es veia tot molt humil.
Al matí vam anar a la platja. Una platja que no té res a veure amb el que estic acostumada aquí, res a veure amb Cambrils o Reus o tot això. No puc dir que sigui millor, però molt diferent.
En lloc d'haver mil apartaments a la costa, hi havien petites casetes mirant al mar. En lloc de xiringuitos a l'arena, hi havia un enorme lloc per que els nens poguessin jugar. la marea estava baixa i no vaig poder veure com era l'aigua realment.
Però va ser un matí de desconnexió mirant al mar i buscant petxines boniques de record....
Desprès vam anar a dinar al Kentucky Fried Chiken.... impresionant.... una mania tot... sobretot les persones que estaven allà menjant, amb els cubos enormes plens d'alitas de pollo rebossades.... crec que la mijana de pes de cada una d'aquelles persones era uns 200kg... Però bé, diuen que s'ha de provar tot, i ara ja no podré dir que no hi he estat mai!
Amb la panxa ben plena vam anar al meu primer meeting amb totes les noies de la zona, i vam anar a patinar sobre gel! Vam passar una estona de lo més divertida...!!! Em va fer molta gràcia perquè les noies de Mèxic i Brasil no havien patinat mai sobre gel.
Un cap de setmana d'allò més tranquil, però potser és el que necessitava, sortir de casa, conèixer persones noves i molt maques, conèixer una petita part més d'aquest enorme país i desconnectar de tot una miqueta!!
Seguiré informant.....! Un petonet!
Us deixo amb una foto dels meus nens i els gossos.... m'ha fet gràcia penjar-la.....! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada