Un dia com avui es mereix una actualització. Me'n vaig a dormir contenta i volia dir-ho a algu.... :)
A part que està plovent molt, sento la pluja damunt la teulada, la veig per les finestres... que bonic....
Per a que estigueu tots més tranquils, per fi he parlat amb el "host dad".... sisi... per fi... No és que porta esquivant-lo tot aquest temps, però als matins ell marxa sobre les 5:30 (jo encara dormo) i arriba quan els nens ja son al llit (jo ja soc al meu búnquer-mansió-habitació). Per tant, jo quasi no el veig.
Però avui m'ha tocat patrullar perquè la mare ha sortit fora aquesta nit, i mentre posava les nenes al llit ell ha arribat... M'ha cridat, he anat cap on era, i ell, amb la seva corbata, americana, que fa tres metres més que jo, amb el posat serio, i jo, que no entenc gens com parla, tota cohibida, allà plantada esperant que em fes el gran rotllo... i em solta un: com estàs? com et va tot? les nenes es porten bé? estàs a gust aquí? algun cotxe més amb gasolina enlloc de diesel?? i es comença a partir de riure... jo no sabia on ficar-me i em diu, no Nuggía, (pronunciació americana del meu nom) volia dir-te que estem molt contents que estiguis amb nosaltres... i jo.......... ooooooooooooo........... i li he soltat un thank you.... i un... no tornaré a tocar el BMW.... jajaja
A estat bé, almenys ja m'he tret un petit pes de damunt....
La petita abans d'anar dormir m'ha dit que era la seva millor amiga "forever"..... i la de sis anys aquest matí m'ha demanat si la podia acompanyar jo a buscar l'autobús en lloc de la seva mare, que amb mi s'ho passava millor.... un gran canvi en un parell de setmanes...! Esperem que segueixi així....
Bé, ara que ja us he explicat la meva vida, per omplir una mica més això, us vaig a explicar una cosa que porto fent des del dia 1 de desembre (a part d'obrir el calendari d'advent que els meus papis em van enviar :) ).
Doncs cada dia al matí, desprès de que les petites esmorzin, ens dediquem a buscar l'Elffi per tota la casa. És un ninotet petitet que els pares cada nit amaguen a un lloc diferent, i al matí els nens l'han de buscar.
L'Elffi és un ajudant del Pare Noel, que va a les cases dels nens per vigilar que es portin bé, durant el dia els vigila, i a les nit va a explicar al Pare Noel com s'han portat i si es mereixen o no els regals. Al matí torna a la casa però cada dia canvia de lloc.
Trobo que és una tradició molt bonica, perquè ajuda a que els nens es portin una mica millor (una mica, perquè se'n obliden ràpid) i cada matí, la cara d'il·lusió que posen quan el troben, no té preu.
| Aquest és el nostre Elf... |
Una altra cosa que m'ha donat més d'un bon moment de felicitat ha sigut el descobriment que aquí a USA si que fabriquen gelats Haagen-Dazs de Vainilla, almenys a Mollerussa i Lleida feia anys que en buscava i ja no en trobàvem.... doncs l'altre dia al congelador de casa en tenia un pot ben gran..... i el gran descobriment va ser fer-li cas al nen, quan em va dir que hi posés Peanut Butter (manteca de cacahuete), al primer moment vaig pensar... uuff... està boig, a part que no em va agradar gens quant vaig provar per primer cop aquella pasta marronosa amb gust a Res.
Doncs el cas és que la barreja està molt molt bona!! Us ho recomano!!!!!!!
I ja que hi soc, us ensenyo el piano de la casa... per ser que només el toquen mitja hora a la setmana la nena de 9 anys i el nen 11, i que en prou feines toquen 4 notes seguides i amb només una mà, el piano està d'allò més bé.... i com sona.... per favor....
I res més, per avui això és tot!! Que tingueu un bon dia!!!
Una abraçada,
Núria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada