Daddy will come...?

Quant tinc temps lliure em dona per pensar... i aquests dies he estat pensant molt... he tingut molts moments de reflexió sobre la cultura que m'envolta ara mateix, la cultura americana, i us vull expressar el que sento, el meu punt de vista del que estic vivint.
Teniu en compte que el que dic és la meva opinió, i vista des del punt de vista d'on estic vivint jo.

Per posar-vos en context....:

Visc a Connecticut, que és un estat molt petit tocant a Nova York. La majoria de pobles soc cases gegants esbarriades al mig del bosc. La gent que hi viu, majoritàriament, son famílies, de molts fills, de dones que no treballen i homes que treballen a Nova York capital.
Per tant, és un estat, almenys la zona on estic jo, amb molts diners. I més concretament el meu poble, és un dels més rics de la zona. Tothom de per aquí el coneix com el poblet de les cases gegants, dels cotxes espectaculars, de les dones que corren en xandall tot el dia i on la presencia masculina hi és o els caps de setmana o a partir de les 8 de la nit.

Per tant, la meva família és una d'elles. 4 fills, la dona no treballa, l'home treballa a Nova York, 3 gossos, 5 cotxes, una casa gran amb piscina, sauna, més vestidors que gent vivint-hi, barco, casa a la muntanya i vacances al Carib un parell de cops a l'any.

A què és dedica a l'home? És Trader... jo no sé ben bé que és però pel que vaig entendre es dedica a comprar i vendre accions, empreses i coses d'aquestes....

La dona no treballa, però no para en tot el dia, sempre la veig estressada, crec que mai l'he vist asseguda al sofà, o simplement a la taula de la cuina, ni tan sols per dinar....
I preguntareu, i què fa??? Amb 4 fills deu tenir molta feina, no??? Doncs no, perquè per això estic jo aquí..... Ella desperta als dos grans, els fa l'esmorzar i se'n va a córrer... Llavors jo els miro des de la porta quan agafen l'autobus, desperto a les petites, els faig l'esmorzar, batallo amb elles perquè esmorzin, batallo amb elles per triar la roba que es posen, les pentino, i acompanyo a la de 6 anys a l'autobús. Llavors arriba la mare, mentre es dutxa jo jugo amb la petita, quan la mare està, porta la petita a l'escola i a partir d'aqui ja no sé que fa. Sempre torna amb bosses a casa, o de menjar o de roba.... o amb les ungles recent pintades... coses d'aquestes. Mentrestant jo estic fent els llits (cosa fàcil perquè només he d'estirar l'edredón), posant els pijames a la rentadora (cada dia posen a rentar el pijama....) i ficant les coses d'esmorzar al rentaplats.....

Sobre les 12 la dona va a buscar la petita a l'escola, o la nena va a casa d'alguna amiga, depen, però normalment uns tres cops per setmana se'n va a casa d'amigues.... i a les 2:30 arriben els grans.... i se m'acaba la tranquilitat.... feu els deures... bereneu.... no us mateu.... no mireu videos raros del youtube..... a les 3:40 surto a fora a esperar que arribi la nena que falta amb l'autobús, gelant-me de fred perquè cada dia fa més tard..... i ja la tenim liada.... 4 nens bojos a casa, si tenim sort i no hi ha "playdate". Crits, plors, rialles, somriures, insults, piropos, galetes, cupcakes, wii, princeses, monstres, xocolata, Barbies..... i a les 5 ja és l'hora de sopar.... normalment el sopar és molt senzill i l'acostumo a preparar jo amb 5 minuts.... consisteix amb fer bròquil i pastanaga al vapor, o pèsols al microones, o pasta, o pollastre al forn, o pollastre amb la barbacoa.... poca cosa més....!
desprès de mil discusions per què mengin una mica (si jo fossa ells tampoc voldria menjar allò....) toca la banyera.... normalment els grans van pel seu compte i a les dos petites les banyo jo.... és a dir, elles juguen amb les bombolles, amb l'aigua de mil colors i jo pentino barbies... jajajaja
Desprès d'això ja toca mirar la tele i dormir.... a les 7:30/8 ja dormen....

Que vull di amb tot això?? Fixeu-vos quin paper tenen els pares al dia a dia amb els nens.....


Societat Americana....:


A la meva família, però pel que he sentit a moltes d'aquí, i com he pogut veure a pel·lícules, sèries i coses d'aquestes, és molt comú, el pare té un paper bastant singular. Pels matins ell marxa de casa sobre les 5:30, encara dorm tothom, fins les 6:15 no s'aixequen els nens. Per tant, ningú el veu, i ja no torna fins, depenent del dia, 7, 7:30... o dies que quan ell arriba inclús jo estic dormint...
El que fa si els nens encara estan mirant la tele, és arribar, anar a la cuina, agafar una cervesa de la nevera, fent uns quants glops i anar a saludar als nens. Els dona un petó, els diu hola, però els nens realment estan més pendents de no perdre's que està passant al capítol d'alguna sèrie de Disney Channel....
Trist, però cert.....
Un cop els hi ha dit hola a tots se'n va a sopar a la cuina... Els nens van a dormir i quan ja son al llit ell els hi va a dir bona nit....
Els dies que arriba quan ja son al llit ja no els diu ni hola....
Els caps de setmana pensava que serien diferents, que els dedicaria a passar temps amb els nens... però hi passa molt poc temps... la majoria de caps de setmana que he viscut amb ells, se'ls passa o tancat a la seva habitació, o al despatx, o sopant amb la dona... Tret dels dos últims caps de setmana que he de dir que se'n va anar a esquiar amb els nens grans....! Però hi anaven dissabte i diumenge ja eren a casa i ell tancat a l'habitació....

Just avui, la nena gran feia un espectacle de les classes que fa de teatre. Ella cantava i feia teatre i estava super emocionada... però que ha sigut l'últim que ha preguntat abans de sortir de casa?? "Daddy will come...??" se m'ha trencat el cor.... no ho sé.... la mare ha dit de fons.... no bonica, arribarà massa tard....
Òbviament, com era previst, no ha aparegut....


Pel que fa a la mare, ja ho heu anat deduint amb el que he dit abans, però té una vida d'allò més interessant... No treballa, però no para quieta, te 4 fills, però té una noia que els cuida.
Realment ella viu totalment per ella. Ella passa els dies anant a córrer, comprant roba o coses similars, anant a fer-se la manicura, quedant amb les amigues, al telèfon toooooot el sant dia, i poca cosa més....
Té tots els diners del món, però no ha de fer res per guanyar-se'ls, depen totalment dels diners del seu home, té uns fills però pràcticament no s'ha de matar fent gran cosa, té gossos però té un entrenadora personal que va cada setmana a domesticar-los....


Tot això a què deriva??? A uns fills malcriats.... No és que siguin males persones... però a vegades son desagradables, no suporten que els diguis que no, s'enfaden sovint sense motiu algun, tenen marranades per qualsevol circumstància difícil i no saben que és la empatia. I tot això és tan sols per una causa....: Falta de carinyo i atenció.


Per altra banda està el fet de tenir tants diners... Aquests nens tenen tot el què volen i més... Només la nens de 4 anys, te més vestits dels que jo mai tindré, amb les joguines que té la nena de 6 anys podria jugar tota una ciutat de nens de l'Àfrica, l'Ipad que té la nena de 9 anys i que només utilitza per jugar a un joc de vestir nines, podria pagar els meu curs a la universitat aquí..... Amb la wii, la play 3, la nintendo ds 3D, l'altra Ipad i l'Ipod del nen gran, de 11 anys recent cumplits.... son una exageració.....

I tot això deixant a part el nadal... us podeu imaginar com està el soterrani de la casa, ple de regals..... però cuan dic ple és ple de veritat, una autèntica exageració....
L'altre dia, fent la llista per Santa Claus... les petites marcaven a la revista de les joguines, coses que ja tenien!!! És a dir, tenen tantes coses que ja no saben ni el que tenen....
I realment, amb tantes coses que tenen, la petita només vol que jugar a "pares i a mares" és a dir, jugar a que ella és un bebé i jo la mare.... la mitjana és passa el dia o jugant amb els gossos, o pintant... la de 9 anys només li agrada cuinar i el nen jugant a la pilota a fora.....
I jo em pregunto??? cal doncs que tinguin tantes coses???? Jo he decidit no regalar-los res per nadal, perquè per mi suposa un esforç comprar 4 regals que els puguin agradar... i sé que per ells només serà una cosa més, la qual acumular a la sala de jocs i no tornar a utilitzar mai més.....



Reflexions meves....:


Diuen que quan ets fora de casa és quan valores més el que tens... doncs si, amb un més i mig ja he tingut suficient per donar-me'n compte.
Els nord americans és creuen el centre del món, realment es creuen que el seu model de vida és millor que qualsevol altre i si si, ells es creuen superiors a qualsevol altra cultura. És així, la crua realitat, no és culpa seva, és el que els fan creure, és el que els ensenyen a les escoles... i fins hi tot nosaltres ho penses a vegades.... jo almenys m'ho havia arribat a creure que els americans eren millors....
Però ara que ho veig des de dins me'n dono compte que no és veritat.....
Clar que cada família és un món, i ja he dit des d'un bon principi que jo em baso amb el que jo estic vivint....
Però prefereixo no tenir tantes coses, però haver crescut amb el meu pare al cantó, prefereixo obrir un sol regal per nadal, però que realment l'aprecia i em mora de la il·lusió al obrir-lo.... Prefereixo tenir pocs vestits però que al comprar-me'n un de nou jo sigui la persona més feliç del món.....
Prefereixo no tenir la gran mansió, però poder passar hores mirant la tele al sofà amb els meus pares cada nit, no tenir la gran mansió, però tenir-hi als meus pares sempre a prop....

Aquesta gent només viuen per consumir... l'home no té vida, la seva vida és treballar, i només per tenir diners pels seus fills als quals no veu, i a la seva dona, la que es passa el dia sola.....
Això no és vida..... no creieu???
Jo sovint em sento malament per ells.... perquè creuen que son els reis del món.... i realment no saben que és viure.....









crec que he escrit molt avui i m'imagino que una de cada 20 persones que entri al blog s'ho llegirà tot.... i encara seguiria escrivint.... realment em sembla molt interessant tot això, perquè son diferents maneres de veure la vida i m'agrada compartir-les amb vosaltres.....


Ànims per aquests pocs dies de setmana que queden!! Que ja és Nadal!!!!




Núria.